Política

Merkel se suma a la guerra contra EI

CONTRIBUCIÓ La cancellera aprova enviar avions de reconeixement Tornado, un contingent de 1.200 soldats i una fragata de suport a França

El govern alemany nega que es tracti d'una missió de combat

El Parlament ha de votar l'operació perquè comenci al gener

Per Angela Merkel, es tracta d'una “intervenció militar”, segons va dir ahir, tot defugint obertament el terme guerra. Pel diputat verd Hans Christian Ströbele, un històric de l'antimilitarisme i de successives comissions de secrets oficials del Parlament, amb la decisió d'ahir Alemanya ha entrat oficialment en guerra contra Estat Islàmic (EI).

Merkel va emprar deliberadament l'expressió intervenció militar en ser preguntada en una compareixença amb el primer ministre de Nova Zelanda, John Key, si la missió que acabava d'aprovar el seu Consell de Ministres era una intervenció de combat. “Des del setembre del 2014 formem part de l'aliança internacional contra EI”, hi va afegir la cancellera. Una data absolutament certa, però cal matisar que, fins ara, la participació alemanya es limitava a tasques d'instrucció tècnica i logística a l'Iraq i també de subministrament d'armes als peixmergues kurds. A partir del mes vinent, la implicació alemanya en la lluita contra el terrorisme islàmic implicarà els seus avions de reconeixement Tornado, a més d'un contingent de 1.200 soldats, un avió cisterna per subministrar combustible a altres aparells i una fragata que custodiarà el portaavions francès Charles De Gaulle.

És una mesura “correcta i necessària”, justificava el portaveu de Merkel, Steffen Seibert, en la conferència de premsa que va seguir al Consell de Ministres extraordinari, convocat ahir per accelerar l'entrada en el tràmit parlamentari del corresponent mandat. La gran coalició de Merkel s'havia decantat per aquesta fórmula de participació la setmana passada, després de la visita de la cancellera a París, on el president francès, François Hollande, li havia reclamat una contribució més efectiva en la lluita contra EI.

D'acord amb la Constitució alemanya, tota intervenció del seu exèrcit en una missió fora del territori nacional ha de ser sotmesa al vot del Parlament. La intenció de la gran coalició de Merkel és que es presenti a votació divendres vinent i que a principis de gener comenci la missió.

Estarà limitada a un any, d'acord amb la pràctica en missions internacionals, i l'objectiu és subministrar informació per satèl·lit, facilitar dades d'objectius, moviments fronterers i operacions de l'organització islamista aconseguides per aquests aparells espia. Es preveu que siguin sis el nombre d'aparells que Alemanya posarà a disposició de la missió. Dos dels avions seran emprats per a vols de reconeixement a partir del gener, mentre que els altres quatre quedaran en situació de reserva.

“Alemanya no bombardeja, envia avions de reconeixement”, va insistir Seibert. A Alemanya, cadascuna de les contribucions del seu exèrcit en operacions internacionals ha anat envoltada de fortes discussions entorn de si es tracta o no d'una missió de combat. Fora del cas de l'Afganistan, on manté un contingent de terra, s'ha procurat limitar la contribució a avions Tornado, a suport logístic o accions de patrullatge. Abans que Hollande formalitzés la petició davant Merkel, la mateixa Merkel havia ofert, com a alternativa menys compromesa, augmentar amb 650 soldats el contingent alemany a l'estabilització de Mali, que s'afegirien als 200 ja desplegats al país.

Segons Berlín, això permetria a França concentrar-se en les operacions a Síria. París va acceptar l'oferta, però insisteix que no n'hi ha prou i que necessita la força dels aliats per combatre EI allà on s'ha fet més fort, Síria.

De l'amic francès al descobert aliat turc

gemma c.serra

L'oferiment d'Angela Merkel dels avions de reconeixement Tornado entra en la lògica de la lleialtat alemanya al seu aliat europeu tradicional, el company de tàndem en el famós eix París-Berlín, l'autoproclamat motor de la UE. La cancellera no podia negar al president francès, François Hollande, la demanda d'una implicació en la lluita contra Estat Islàmic a Síria després dels atacs del 13 de novembre. Ni per lleialtat, ni per seguretat. Si alguna cosa s'ha repetit a Berlín cada cop que hi ha hagut un atemptat en sòl de la UE, és que fins ara Alemanya s'ha salvat de rebre'n un, però que té tots els números per ser el següent.

Merkel no podia defugir el compromís. L'argument que “entrar en guerra” implica guanyar punts com a objectiu del terrorisme no serveix. Que Alemanya s'hagi convertit en terra d'acollida d'un milió de refugiats aquest 2015, inclosos els que fugen de Síria, la col·loca en el grup de països potencialment punibles pel radicalisme. Donar asil a qui fuig d'EI és quasi tan hostil com fer-los la guerra.

Merkel va respondre a la demanda del company de l'eix, mentre en paral·lel ha posat la directa en l'acostament a Turquia. La cancellera ho veu clau per resoldre el gran problema intern que té amb l'acollida de refugiats. La UE formula crítiques als assetjaments als mitjans de comunicació crítics o s'intenta que Ankara accedeixi a “disculpar-se” davant Vladímir Putin, després d'abatre-li un avió. Però Merkel ha accelerat els plans de pagar a Turquia a canvi d'atendre els refugiats. La cancellera ha estat la màxima impulsora dels 3.000 milions d'euros que la UE s'ha compromès a lliurar a Turquia per aquest concepte. De frenar les aspiracions turques a ingressar a la UE, com han fet anteriors governs alemanys durant dècades, s'ha passat a acceptar Erdogan com a interlocutor privilegiat. Turquia ja no és part del problema, sinó de la solució.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.