Merkel se suma a la guerra contra EI

Per Angela Merkel, es tracta d'una “intervenció militar”, segons va dir ahir, tot defugint obertament el terme guerra. Pel diputat verd Hans Christian Ströbele, un històric de l'antimilitarisme i de successives comissions de secrets oficials del Parlament, amb la decisió d'ahir Alemanya ha entrat oficialment en guerra contra Estat Islàmic (EI).

Merkel va emprar deliberadament l'expressió intervenció militar en ser preguntada en una compareixença amb el primer ministre de Nova Zelanda, John Key, si la missió que acabava d'aprovar el seu Consell de Ministres era una intervenció de combat. “Des del setembre del 2014 formem part de l'aliança internacional contra EI”, hi va afegir la cancellera. Una data absolutament certa, però cal matisar que, fins ara, la participació alemanya es limitava a tasques d'instrucció tècnica i logística a l'Iraq i també de subministrament d'armes als peixmergues kurds. A partir del mes vinent, la implicació alemanya en la lluita contra el terrorisme islàmic implicarà els seus avions de reconeixement Tornado, a més d'un contingent de 1.200 soldats, un avió cisterna per subministrar combustible a altres aparells i una fragata que custodiarà el portaavions francès Charles De Gaulle.

És una mesura “correcta i necessària”, justificava el portaveu de Merkel, Steffen Seibert, en la conferència de premsa que va seguir al Consell de Ministres extraordinari, convocat ahir per accelerar l'entrada en el tràmit parlamentari del corresponent mandat. La gran coalició de Merkel s'havia decantat per aquesta fórmula de participació la setmana passada, després de la visita de la cancellera a París, on el president francès, François Hollande, li havia reclamat una contribució més efectiva en la lluita contra EI.

D'acord amb la Constitució alemanya, tota intervenció del seu exèrcit en una missió fora del territori nacional ha de ser sotmesa al vot del Parlament. La intenció de la gran coalició de Merkel és que es presenti a votació divendres vinent i que a principis de gener comenci la missió.

Estarà limitada a un any, d'acord amb la pràctica en missions internacionals, i l'objectiu és subministrar informació per satèl·lit, facilitar dades d'objectius, moviments fronterers i operacions de l'organització islamista aconseguides per aquests aparells espia. Es preveu que siguin sis el nombre d'aparells que Alemanya posarà a disposició de la missió. Dos dels avions seran emprats per a vols de reconeixement a partir del gener, mentre que els altres quatre quedaran en situació de reserva.

“Alemanya no bombardeja, envia avions de reconeixement”, va insistir Seibert. A Alemanya, cadascuna de les contribucions del seu exèrcit en operacions internacionals ha anat envoltada de fortes discussions entorn de si es tracta o no d'una missió de combat. Fora del cas de l'Afganistan, on manté un contingent de terra, s'ha procurat limitar la contribució a avions Tornado, a suport logístic o accions de patrullatge. Abans que Hollande formalitzés la petició davant Merkel, la mateixa Merkel havia ofert, com a alternativa menys compromesa, augmentar amb 650 soldats el contingent alemany a l'estabilització de Mali, que s'afegirien als 200 ja desplegats al país.

Segons Berlín, això permetria a França concentrar-se en les operacions a Síria. París va acceptar l'oferta, però insisteix que no n'hi ha prou i que necessita la força dels aliats per combatre EI allà on s'ha fet més fort, Síria.