Rajoy dóna per fet que no serà investit president
Parla ja en passat per lamentar que l'aliança PP-PSOE-C's “era el millor”
L'opció que Sánchez governi amb Podem i el PNB i l'abstenció independentista és l'única alternativa a repetir eleccions
Un temps verbal resulta a vegades revelador, i ahir, per primera vegada des de l'atzucac que les urnes van deixar el 20 de desembre, Mariano Rajoy va parlar de la seva investidura com a president en passat. Tot i que el rei Felip VI encara no l'ha rebut a La Zarzuela –ho farà divendres– i que li dirà que és el primer que ha d'acudir al Congrés per intentar ser investit, Rajoy va presentar un govern presidit per ell amb suport de PSOE i Ciutadans com “la millor opció” que ja no serà possible. “Pedro Sánchez haurà d'explicar per què diu no a un govern que era el millor perquè es generés a Espanya creixement econòmic i ocupació”, va lamentar.
D'ençà del 20-D, Rajoy conviu amb la paradoxa de ser la primera força (123 escons) mentre, alhora, és incapaç de sumar ni un vot més dels seus que l'acosti als 176 que delimiten la majoria absoluta al Congrés. L'única opció de reelecció depenia de l'abstenció del PSOE, però el “no és no” de Sánchez ha condemnat Rajoy a parlar de si mateix en passat. “Des del sectarisme, la negació a parlar, a dialogar i a intentar arribar a algun tipus d'acords, no es construeix absolutament res”, va etzibar Rajoy al líder del PSOE, presentant-lo com a portador d'inestabilitat.
En la inauguració de Fitur a Madrid, el president espanyol en funcions va prometre que ell continuarà “donant la batalla” per l'entesa amb el PSOE i va oferir altres miralls en contrast amb el de Portugal. “El primer va ser el PP, el segon va ser el PSOE. No hi ha una altra forma possible de govern. Posem-nos d'acord com han fet a Alemanya, a Àustria, a la Comissió o al Parlament europeus, on estan en coalició el PP, PSOE i el Partit Liberal”, va alliçonar.
Mentre les paraules de Rajoy no estoven ningú, l'única alternativa que s'albira a la repetició de les eleccions al maig és l'opció d'un govern presidit per Sánchez amb el suport de Podem (69), IU (2) i el PNB (6). Aquesta eventual aliança sumaria 167 escons i, per contrarestar un bloqueig del centredreta de PP i Ciutadans (163 escons en conjunt), alhora necessitaria les abstencions d'ERC (9) i Democràcia i Llibertat (8).
Fins i tot Albert Rivera, que ha defensat en públic que l'idoni seria un acord PP-PSOE-Ciutadans, ha traslladat als seus que veu impossible que Rajoy sigui president i preveu la investidura de Sánchez amb Podem i PNB com el més factible després que Rajoy fracassi doblement en el ple d'investidura els primers dies de febrer. “Sánchez no té projecte i intenta sumar escons de qualsevol manera”, sosté Rivera.
Vots independentistes
El secretari general del grup parlamentari de C's, Miguel Gutiérrez, manté que votaran no a Sánchez, amb la qual cosa el PSOE haurà de blindar les abstencions dels independentistes, un tràngol per als barons del PSOE com l'andalusa Susana Díaz o el manxec Emiliano García-Page. “Per poder parlar de tu a tu amb qui se'n vol anar d'Espanya, d'entrada no s'ha de dependre del seu vot o del seu silenci”, avisava García-Page ahir als seus. Al PP, Rajoy no augura cap estabilitat a un govern sense ell. “Seria un disbarat i generaria un greu problema els pròxims anys”, pronostica.
Després de rebre ahir el portaveu del PNB Aitor Esteban, el rei Felip VI s'entrevistarà divendres amb Pablo Iglesias (Podem), Sánchez i Rajoy, i després ha de comunicar al president del Congrés, Patxi López, qui és l'elegit. Si bé els primers dies hàbils serien entre el 2 i el 5 de febrer, el monarca no
té cap termini legal obligatori. Un cop celebrat el primer ple d'investidura, però, el rellotge sí que corre, i si al cap de dos mesos no hi ha president investit, les eleccions s'han de repetir.
Podem té un sol grup al Congrés i Compromís marxa
Podem es va veure forçat ahir a renunciar a una de les seves grans promeses: constituir quatre grups parlamentaris al Congrés per donar una veu pròpia a Pablo Iglesias, Xavier Domènech (En Comú Podem), En Marea i Compromís. Minuts abans d'exhaurir-se el termini legal, Podem va acudir al registre a notificar la seva petició de tenir un sol grup –“un grup confederal”, sosté Íñigo Errejón– de 65 diputats que inclou En Comú Podem.
La renúncia a tenir quatre grups d'ahir és la conseqüència de xocar contra l'article 23.2 del reglament del Congrés, que impedeix tenir un grup diferenciat a llistes que no han competit entre si a les urnes. Podem ofereix el “grup confederal i plurinacional” com a espai que aglutinarà una agrupació parlamentària catalana –on Domènech serà la veu d'En Comú Podem–, una de gallega i una de valenciana. Domènech recorda que En Comú Podem va guanyar a Catalunya el 20-D i culpa el PP, Ciutadans i sobretot el PSOE del vet.
La decisió de resignar-se no va ser unànime i quatre diputats de Compromís –entre ells, Joan Baldoví– se'n van desmarcar i van registrar un grup propi. És un prec impossible que rebrà un no, i Compromís ho sap, però els valencians guanyen temps per deliberar i ja no descarten fins i tot passar-se al grup mixt.
