Voluntat comuna de desglaç

Després de més de dues hores de reunió al Palau, on del que es tractava era d'anar per feina, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, van escenificar ahir l'inici d'una nova era de desglaç entre ambdues institucions. En el context polític i econòmic actual, enmig d'un envit amb l'Estat i una carestia de recursos públics, el missatge que van voler donar tots dos és que les diferències s'han de deixar de banda i sumar esforços per desencallar projectes estratègics per a la capital. Parlar de complicitat potser seria excessiu. O prematur. Però, com a mínim, a banda i banda de la plaça Sant Jaume, ara ja no es miren amb tant de recel. Ni que sigui per interès mutu.

Deixant clar, doncs, que la d'ahir no era una trobada de protocol –“volíem que fos útil i productiva”, manifestava Colau a la sortida–, ambdós mandataris van concentrar-se sobre una agenda de qüestions que els seus respectius equips ja havien treballat durant la setmana. L'arribada de la línia 10 del metro a la Zona Franca era el més destacat. Tot i que el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ja s'havia encarregat de rebentar prèviament l'anunci de la represa de les obres –un fet que l'Ajuntament de Barcelona no va encaixar precisament massa bé–, president i alcaldessa ahir van ratificar formalment aquesta voluntat de desencallar els treballs. Queda, però, per concretar el més substancial, com ara quin serà el calendari d'inici i, sobretot, com i qui pagarà unes obres que, en funció de com s'executin –obrint totes o només una part de les estacions– poden superar, i no pas per poc, els 200 milions d'euros de pressupost. “Si depèn de mi, m'hi puc corresponsabilitzar en un 50%”, es va comprometre Colau. Serà, però, una comissió encapçalada pel vicepresident Oriol Junqueras, que haurà de perfilar aquests capítols de l'acord, com ara quin tram del cost assumeix cada administració i si, en el cas del consistori, això es fa en concepte de bestreta i, per tant, a la Generalitat li computarà com a deute o com a inversor directe. Del president del grup d'ERC a l'Ajuntament, Alfred Bosch, s'espera que jugui una mena de paper de bomber en una negociació que també depèn, i molt, de l'aprovació del pressupost municipal.

La connexió de les dues xarxes de tramvia va ser una altra qüestió a debatre. Sobre això, l'entesa assolida és que es firmarà un protocol, sota l'aixopluc de l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM), que certificarà el compromís d'execució del projecte, sense definir, però, per on es farà la unió. Això ho decidirà el consistori. Per tant, la Diagonal en té tots els números. Igualment, l'administració local serà qui pagarà les obres, a canvi d'un canvi en el règim de concessió del tramvia encaminat que l'Ajuntament hi tingui part. Per Colau, aquest és un acord tàctic valuós, ja que suposa obtenir el suport polític de facto de la Generalitat al seu projecte estel·lar de mandat.

A banda de crear una comissió per garantir que la T-Mobilitat, la futura tarja única de la xarxa de transport públic que serà gestionat per un conglomerat privat, tindrà “una governança pública”, Puigdemont i Colau van segellar una aliança per fer un front comú davant el govern estatal per reclamar inversions, com ara el desbloqueig de les obres de la Sagrera, les inversions a Rodalies o el traspàs de la B-23. La portaveu del govern, Neus Munté, va explicar posteriorment que aquesta voluntat d'anar junts es pot traduir, fins i tot, en participar de manera conjunta en les cimeres amb el govern espanyol.

L'agenda de temes pendents entre ambdues administracions, però, és extensa, i en les dues hores i escaig de reunió d'ahir va faltar temps per abordar-los amb profunditat. És el cas del retorn del deute de la Generalitat, que Colau ara xifra en 109 milions d'euros, quan a l'octubre eren 140, el pla de barris, les polítiques d'accés a l'habitatge o de lluita contra la pobresa i el trasllat de la Model. Tot plegat es tractarà a la comissió mixta entre ambdues administracions, que haurà de celebrar, com a mínim, dues reunions anuals. La propera toca aviat.