Política

CARLES MUNDÓ

CONSELLER DE JUSTÍCIA

“Saber català ha de ser obligat als jutjats”

“Els drets lingüístics dels ciutadans ara no estan garantits en els tribunals”

“Millorarem les eines i la formació del personal. La modernització de la justícia no és una opció, ha vingut per quedar-s'hi”

Més contingut social i menys burocràcia
Carles Mundó s'ha marcat el repte de prioritzar el vessant més humà i compromès del Departament de Justícia, ja que —assegura— es tracten realitats “molt fràgils”, a més de la modernització de la justícia amb formació de tot el personal i eines telemàtiques. Té compte a Twittter des del 2010, i en el seu compte oficial @CarlesMundo fa piulades de reunions i acords, en un exercici de transparència, assegura
A Catalunya es van imprimir 140 milions de planes als jutjats; anem cap a l'expedient electrònic, no cap al paper zero
Si per l'Ajuntament tancar la Model és una urgència, es podrà resoldre. El seu finançament no serà a fons perdut
El Codi Civil de Catalunya és una estructura d'estat. És una legislació moderna i adaptada a la societat actual
El govern posarà les bases per bastir una administració de Justícia en un nou marc polític, si els ciutadans ho volen

Aquest mandat serà curt, massa curt i el nou conseller de Justícia va per feina. Carles Mundó (Vic, 1976), advocat de professió i amb càrrecs a l'administració catalana i a la municipal per ERC, s'ha presentat davant responsables de la judicatura, com ara la fiscal en cap de Barcelona i a les deganes dels jutjats de l'Hospitalet de Llobregat i de Barcelona. En aquest mes i escaig al capdavant del Departament de Justícia, alguns juristes i treballadors s'han sorprès de la seva visita natural i sense embolcalls.

Només tenen divuit mesos de mandat i molta feina a fer. Les lleis de desconnexió amb l'Estat espanyol seran elaborades pel Departament de Justícia o donaran suport a Presidència?
És un compromís que té el govern, que totes les qüestions que tenen a veure amb el desenvolupament legislatiu del procés de transició es lideren des de Presidència i Vicepresidència, i el Departament de Justícia està al servei del ritme que es marqui des d'aquests àmbits. És cert que del conjunt de lleis que s'hagin de tirar endavant la que s'ha conegut com la llei de transitorietat jurídica hi tindrem una incidència més directa. Ara, tractant-se d'una iniciativa legislativa, el major pes el conduirà el Parlament.
El nou president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, en la seva entrevista de candidat al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va transmetre que la situació a Catalunya és delicada. Li ha expressat aquest temor?
Hem tingut un primer contacte, però com que no pren possessió del càrrec fins aquest divendres, no m'he pogut reunir amb ell, en una trobada oficial. Segur que tindrem temps de parlar tranquil·lament.
Barrientos també va transmetre al consell que de les 800 places de jutges a Catalunya en falta cobrir un centenar, i que alguns companys, davant la incertesa política al nostre país, en volen marxar...
No percebo a la judicatura motius de temor. Tot el que es fa des de Catalunya es fa de manera transparent i sense apartar-se mai dels principis democràtics. Aquest punt de vista ni el comparteixo ni el percebo allà on vaig. Esperem que els tribunals, en general, facin les funcions que li són pròpies. Que des de la política no s'usi la justícia en interès polític, i que des de la justícia no se'n faci un ús polític. Tots hem de tenir el nostre paper, que és el de contribuir a resoldre els problemes que té la justícia, que són uns quants. Els ciutadans esperen que les administracions resolguin els seus problemes.
En el full de ruta del procés de desconnexió es parla de dotar una judicatura independent.
En el full de ruta, crec que no hi ha cap previsió. Una altra cosa és que en el programa de Junts pel Sí hi ha consideracions. És evident que en el camí cap a l'estat propi, el govern, si la majoria de ciutadans ho volen i ho validen a les urnes, posi les bases per bastir una administració de Justícia en un nou marc polític. Serà una prioritat.
Oferiran als actuals jutges, nomenats pel consell i pagats pel Ministeri de Justícia, exercir dins l'estat català?
És un debat interessantíssim. Però sé que si el fem abans d'hora probablement generarà tensions innecessàries. Primer han de passar altres coses.
Al Parlament va afirmar que apostarà per reduir el nombre d'aforats. Com ho farà?
El grup de Ciutadans ens va preguntar quin capteniment tenia el govern vers el nombre d'aforats. Vaig manifestar-los que era un tema més propi d'un debat parlamentari que d'una interpel·lació al govern. El nostre posicionament és apostar per reduir el nombre de persones aforades, però és evident que ara aquest canvi requereix un canvi de la Constitució espanyola i de l'Estatut d'Autonomia. Convidaria Ciutadans que intenti la modificació de la Constitució i que ens expliqui com li ha anat. El fet que a l'Estat espanyol hi hagi 10.000 persones aforades ens sembla un nombre excessiu, i com més cultura democràtica té un estat, menys aforats hi ha.
En el dia a dia, què faran per reduir el col·lapse endèmic dels jutjats?
L'administració de Justícia ha estat la germana pobra en els pressupostos i fa dècades que s'arrossega fins al punt que sovint s'ha interioritzat com una cosa normal que la justícia sigui lenta, i no ho podem acceptar. S'ha de recuperar el temps perdut i cal modernitzar l'administració de Justícia de manera inajornable. Si l'administració tributària i el sistema de salut han estat capaços de ser eficaços en la seva gestió, en l'administració de justícia ha de ser possible. Des del departament continuarem el desplegament de l'E-justicia.cat, que consisteix a digitalitzar els jutjats i tribunals de Catalunya, reformular l'oficina judicial i digitalitzar els expedients judicials. També caldran més recursos quan la situació pressupostària ho permeti i per a una millor formació d'una part dels treballadors de Justícia. Com que algunes són accions a mitjà i llarg termini, també s'aniran prenent mesures molt puntuals per optimitzar millor els recursos que tenim. Per exemple, passarem de tenir plantilles uniformes a tenir una relació de llocs de treball, que s'assignaran als jutjats on hi hagi més feina. A més, treballarem per agilitzar les execucions de sentències, en tots els àmbits, civil, penal i social, i s'usaran més eines informàtiques per localitzar recursos o béns, i fer complir el que recull una sentència.
Falten jutges, però també personal a l'administració de Justícia, que és competència de la Generalitat. En contractaran?
Quan es disposi d'un escenari pressupostari més favorable. Lamentablement, no és un escenari immediat disposar d'un escenari de més recursos. I encara serà més difícil si l'actitud del govern de l'Estat és la d'utilitzar les finances per qüestionar la posició política que pugui tenir el govern de Catalunya. Quan sigui possible s'ampliaran plantilles... Estem molt decidits que les eines tècniques funcionin, davant la gran complexitat o migracions de dades, i a millorar la formació dels interins que entren a treballar als jutjats, ja que són dues demandes que ens estan fent des dels òrgans judicials que ara estem visitant.
Al febrer es va iniciar el paper zero als jutjats de l'Estat espanyol. A Catalunya es farà en fases. És més realista?
No és comparable l'opció tecnològica que s'ha pres a Catalunya en comparació amb altres llocs. Aquí fem un plantejament integral: el paper zero és només un objectiu. A Catalunya, l'objectiu és l'expedient electrònic per tal de minimitzar el paper al més imprescindible. En el darrer any a Catalunya es van imprimir 140 milions de pàgines als jutjats i ho hem de reduir. Amb les dades del 2016, el 61% de les demandes a Catalunya es van presentar ja telemàticament, ja no és un objectiu de futur. La modernització de l'administració de Justícia no és una opció, ha vingut per quedar-s'hi i tots haurem de fer un esforç per passar de l'1.0 al 2.0, i això implica tothom, treballadors, jutges i advocats i procuradors.
Ahir el govern va aprovar el projecte de llei del llibre sisè del Codi Civil de Catalunya perquè l'aprovi el Parlament. És darrer.
Sí, amb el llibre sisè, que regula la majoria d'obligacions i contractes, s'acaba el Codi Civil de Catalunya i l'objectiu d'aquesta legislatura és completar-lo i finalitzar la codificació del Codi Civil. És una norma essencial en un ordenament jurídic perquè regula les relacions entre persones privades, siguin físiques i jurídiques i abasten aspectes de família, drets de successions o drets reals. El llibre sisè inclou mesures tan quotidianes com el contracte de compravenda, i incorpora obligacions incloses en directives comunitàries que tenen la finalitat de garantir els drets dels consumidors i també es dóna major seguretat jurídica i protecció del més feble. La legislació civil catalana és moderna i adaptada a la societat actual. Actualitza contractes i n'incorpora de nous, per exemple relacionats amb la vellesa, com ara el contracte d'aliments, o el violari, que és l'anomenada pensió vitalícia. El Codi Civil no és una competència que Catalunya té perquè li dóna la Constitució espanyola del 1978 sinó que Catalunya té una llarga tradició jurídica de segles en l'àmbit civil, i en aprovar-se tot està per davant del Codi Civil espanyol al nostre país. El Codi Civil de Catalunya és una autèntica estructura d'Estat i, si Catalunya esdevé una República no caldrà modificar-lo si canvia l'estatus polític del país.
El català és l'assignatura pendent a l'Administració de Justícia. Els futurs advocats no es poden examinar en la llengua pròpia...
Hem denunciat en privat i en públic que els graduats en Dret tenen tot en dret a examinar-se en la llengua pròpia, que és una de les dues llengües oficials. Els nostres oferiments per traduir les proves i amb les seves condicions, no ha estat suficient perquè el Ministeri de Justícia acceptés fer la prova en català i pensem que només s'explica per falta de voluntat política. A Catalunya, si un únic alumne ho demana, tota la classe ha de canviar la llengua, però si 900 graduats en dret demanen fer l'examen en català no és possible. Malauradament, pel govern espanyol la pluralitat lingüística no és una riquesa, la viuen com una anomalia que cal combatre.
I les sentències en català no passen del 12%
Quant a la presència del català a la Justícia, tenir un 12% de sentències en català està lluny de la realitat social que ens trobem. És clar que les polítiques de foment i de conscienciació que s'han fet durant dècades i carregat de bones intencions des de Catalunya no han servit. I si es volen respectar els drets lingüístics dels ciutadans, o bé el coneixement del català no ha de ser un mèrit sinó una obligació per part dels treballadors de Justícia, també per part dels jutges. I si l'Estat espanyol no ho pot assumir, fins que no tinguem les eines d'un Estat aquesta qüestió no les podrem corregir. Aposto perquè es respectin els drets dels ciutadans i les dues llengües no són d'obligat coneixement, aquest dret no es pot garantir. El drets lingüístics només es poden protegir en l'obligació de ser competent en les dues llengües oficials a Catalunya. Cal que l'administrat pugi triar la seva llengua: català o castellà.
Quin és l'escull amb l'Ajuntament de Barcelona per tancar la presó Model?
Hi ha un protocol del 2014 i ara s'havia de signar un conveni per concretar detalls. El Departament de Justícia ha complert tots els deures marcat en el protocol. Per exemple, tenim cinc equips d'arquitectes escollits per dissenyar la futura presó de preventius al solar de la Zona Franca, amb una capacitats d'unes 600 persones. Pensem que l'ajuntament de Barcelona és el primer interessat que la Model pugui ser tancada, i té més urgència si creu que és un equipament per als ciutadans. Per al departament, tancar la Model és un objectiu però no una urgència. No ens genera problemes si ha de funcionar més anys. Si l'Ajuntament creu que és prioritari, la disposició del departament és total. L'acord és com un joc de domino: si es tanca la Model, s'ha de construir un centre de preventius i un centre obert, que permetrà tancarà el centre obert de la Trinitat i el que hi ha d'homes a la presó de dones de Wad-Ras, que volem reformar perquè té espais no pensat per a dones.
Només falta doncs que l'Ajuntament de Barcelona accepti pagar la nova presó?
Si posa els diners serà més fàcil si per l'Ajuntament és prioritari. No seran recursos a fons perdut. La Model funciona i bé, ja que ara té menys reclusos. Així que si tancar-la no es prioritari allà es quedarà uns anys més.
Les presons catalanes tenen menys reclusos que mai, uns 8.700. Destinaran més esforços a la seva rehabilitació, a potenciar les segones oportunitats?
La premissa no l'accepto. Sempre apostem per la rehabilitació dels reclusos no és en funció del nombre que hi ha. L'objectiu del departament és donar recursos per la reinserció, i quan ho fem el 70% no reincideixen.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

política

La Fiscalia General de l’Estat demana la recusació de Macías en la causa de la llei d’amnistia

barcelona
unió europea

Reconeixement europeu a l'opositor veneçolà González Urrutia

barcelona
política

L’exalcalde de Vilassar de Dalt, candidat a dirigir ERC amb Camps, Jordà i Sans

barcelona
pròxim orient

Israel diu haver frustrat un complot iranià per matar Netanyahu

barcelona
judicial

Llarena veu un possible delicte dels Mossos en la no detenció de Puigdemont

barcelona
política

Junts fa pressió perquè Illa inclogui Puigdemont en la ronda de trobades amb expresidents

barcelona

El ple de Vilablareix puja 30 euros la taxa d’escombraries

VILABLAREIX
Pròxim Orient

Segona onada d’explosions al Líban

Beirut
Josep Maria Vallès
Alcalde de Sant Cugat del Vallès (Junts per Catalunya)

“L’obsessió és revertir el dèficit de 22 milions el 2024”

Sant Cugat