“Saber català ha de ser obligat als jutjats”

És un compromís que té el govern, que totes les qüestions que tenen a veure amb el desenvolupament legislatiu del procés de transició es lideren des de Presidència i Vicepresidència, i el Departament de Justícia està al servei del ritme que es marqui des d'aquests àmbits. És cert que del conjunt de lleis que s'hagin de tirar endavant la que s'ha conegut com la llei de transitorietat jurídica hi tindrem una incidència més directa. Ara, tractant-se d'una iniciativa legislativa, el major pes el conduirà el Parlament.

Hem tingut un primer contacte, però com que no pren possessió del càrrec fins aquest divendres, no m'he pogut reunir amb ell, en una trobada oficial. Segur que tindrem temps de parlar tranquil·lament.

No percebo a la judicatura motius de temor. Tot el que es fa des de Catalunya es fa de manera transparent i sense apartar-se mai dels principis democràtics. Aquest punt de vista ni el comparteixo ni el percebo allà on vaig. Esperem que els tribunals, en general, facin les funcions que li són pròpies. Que des de la política no s'usi la justícia en interès polític, i que des de la justícia no se'n faci un ús polític. Tots hem de tenir el nostre paper, que és el de contribuir a resoldre els problemes que té la justícia, que són uns quants. Els ciutadans esperen que les administracions resolguin els seus problemes.

En el full de ruta, crec que no hi ha cap previsió. Una altra cosa és que en el programa de Junts pel Sí hi ha consideracions. És evident que en el camí cap a l'estat propi, el govern, si la majoria de ciutadans ho volen i ho validen a les urnes, posi les bases per bastir una administració de Justícia en un nou marc polític. Serà una prioritat.

És un debat interessantíssim. Però sé que si el fem abans d'hora probablement generarà tensions innecessàries. Primer han de passar altres coses.

El grup de Ciutadans ens va preguntar quin capteniment tenia el govern vers el nombre d'aforats. Vaig manifestar-los que era un tema més propi d'un debat parlamentari que d'una interpel·lació al govern. El nostre posicionament és apostar per reduir el nombre de persones aforades, però és evident que ara aquest canvi requereix un canvi de la Constitució espanyola i de l'Estatut d'Autonomia. Convidaria Ciutadans que intenti la modificació de la Constitució i que ens expliqui com li ha anat. El fet que a l'Estat espanyol hi hagi 10.000 persones aforades ens sembla un nombre excessiu, i com més cultura democràtica té un estat, menys aforats hi ha.

L'administració de Justícia ha estat la germana pobra en els pressupostos i fa dècades que s'arrossega fins al punt que sovint s'ha interioritzat com una cosa normal que la justícia sigui lenta, i no ho podem acceptar. S'ha de recuperar el temps perdut i cal modernitzar l'administració de Justícia de manera inajornable. Si l'administració tributària i el sistema de salut han estat capaços de ser eficaços en la seva gestió, en l'administració de justícia ha de ser possible. Des del departament continuarem el desplegament de l'E-justicia.cat, que consisteix a digitalitzar els jutjats i tribunals de Catalunya, reformular l'oficina judicial i digitalitzar els expedients judicials. També caldran més recursos quan la situació pressupostària ho permeti i per a una millor formació d'una part dels treballadors de Justícia. Com que algunes són accions a mitjà i llarg termini, també s'aniran prenent mesures molt puntuals per optimitzar millor els recursos que tenim. Per exemple, passarem de tenir plantilles uniformes a tenir una relació de llocs de treball, que s'assignaran als jutjats on hi hagi més feina. A més, treballarem per agilitzar les execucions de sentències, en tots els àmbits, civil, penal i social, i s'usaran més eines informàtiques per localitzar recursos o béns, i fer complir el que recull una sentència.

Quan es disposi d'un escenari pressupostari més favorable. Lamentablement, no és un escenari immediat disposar d'un escenari de més recursos. I encara serà més difícil si l'actitud del govern de l'Estat és la d'utilitzar les finances per qüestionar la posició política que pugui tenir el govern de Catalunya. Quan sigui possible s'ampliaran plantilles... Estem molt decidits que les eines tècniques funcionin, davant la gran complexitat o migracions de dades, i a millorar la formació dels interins que entren a treballar als jutjats, ja que són dues demandes que ens estan fent des dels òrgans judicials que ara estem visitant.

No és comparable l'opció tecnològica que s'ha pres a Catalunya en comparació amb altres llocs. Aquí fem un plantejament integral: el paper zero és només un objectiu. A Catalunya, l'objectiu és l'expedient electrònic per tal de minimitzar el paper al més imprescindible. En el darrer any a Catalunya es van imprimir 140 milions de pàgines als jutjats i ho hem de reduir. Amb les dades del 2016, el 61% de les demandes a Catalunya es van presentar ja telemàticament, ja no és un objectiu de futur. La modernització de l'administració de Justícia no és una opció, ha vingut per quedar-s'hi i tots haurem de fer un esforç per passar de l'1.0 al 2.0, i això implica tothom, treballadors, jutges i advocats i procuradors.

Sí, amb el llibre sisè, que regula la majoria d'obligacions i contractes, s'acaba el Codi Civil de Catalunya i l'objectiu d'aquesta legislatura és completar-lo i finalitzar la codificació del Codi Civil. És una norma essencial en un ordenament jurídic perquè regula les relacions entre persones privades, siguin físiques i jurídiques i abasten aspectes de família, drets de successions o drets reals. El llibre sisè inclou mesures tan quotidianes com el contracte de compravenda, i incorpora obligacions incloses en directives comunitàries que tenen la finalitat de garantir els drets dels consumidors i també es dóna major seguretat jurídica i protecció del més feble. La legislació civil catalana és moderna i adaptada a la societat actual. Actualitza contractes i n'incorpora de nous, per exemple relacionats amb la vellesa, com ara el contracte d'aliments, o el violari, que és l'anomenada pensió vitalícia. El Codi Civil no és una competència que Catalunya té perquè li dóna la Constitució espanyola del 1978 sinó que Catalunya té una llarga tradició jurídica de segles en l'àmbit civil, i en aprovar-se tot està per davant del Codi Civil espanyol al nostre país. El Codi Civil de Catalunya és una autèntica estructura d'Estat i, si Catalunya esdevé una República no caldrà modificar-lo si canvia l'estatus polític del país.

Hem denunciat en privat i en públic que els graduats en Dret tenen tot en dret a examinar-se en la llengua pròpia, que és una de les dues llengües oficials. Els nostres oferiments per traduir les proves i amb les seves condicions, no ha estat suficient perquè el Ministeri de Justícia acceptés fer la prova en català i pensem que només s'explica per falta de voluntat política. A Catalunya, si un únic alumne ho demana, tota la classe ha de canviar la llengua, però si 900 graduats en dret demanen fer l'examen en català no és possible. Malauradament, pel govern espanyol la pluralitat lingüística no és una riquesa, la viuen com una anomalia que cal combatre.

Quant a la presència del català a la Justícia, tenir un 12% de sentències en català està lluny de la realitat social que ens trobem. És clar que les polítiques de foment i de conscienciació que s'han fet durant dècades i carregat de bones intencions des de Catalunya no han servit. I si es volen respectar els drets lingüístics dels ciutadans, o bé el coneixement del català no ha de ser un mèrit sinó una obligació per part dels treballadors de Justícia, també per part dels jutges. I si l'Estat espanyol no ho pot assumir, fins que no tinguem les eines d'un Estat aquesta qüestió no les podrem corregir. Aposto perquè es respectin els drets dels ciutadans i les dues llengües no són d'obligat coneixement, aquest dret no es pot garantir. El drets lingüístics només es poden protegir en l'obligació de ser competent en les dues llengües oficials a Catalunya. Cal que l'administrat pugi triar la seva llengua: català o castellà.

Hi ha un protocol del 2014 i ara s'havia de signar un conveni per concretar detalls. El Departament de Justícia ha complert tots els deures marcat en el protocol. Per exemple, tenim cinc equips d'arquitectes escollits per dissenyar la futura presó de preventius al solar de la Zona Franca, amb una capacitats d'unes 600 persones. Pensem que l'ajuntament de Barcelona és el primer interessat que la Model pugui ser tancada, i té més urgència si creu que és un equipament per als ciutadans. Per al departament, tancar la Model és un objectiu però no una urgència. No ens genera problemes si ha de funcionar més anys. Si l'Ajuntament creu que és prioritari, la disposició del departament és total. L'acord és com un joc de domino: si es tanca la Model, s'ha de construir un centre de preventius i un centre obert, que permetrà tancarà el centre obert de la Trinitat i el que hi ha d'homes a la presó de dones de Wad-Ras, que volem reformar perquè té espais no pensat per a dones.

Si posa els diners serà més fàcil si per l'Ajuntament és prioritari. No seran recursos a fons perdut. La Model funciona i bé, ja que ara té menys reclusos. Així que si tancar-la no es prioritari allà es quedarà uns anys més.

La premissa no l'accepto. Sempre apostem per la rehabilitació dels reclusos no és en funció del nombre que hi ha. L'objectiu del departament és donar recursos per la reinserció, i quan ho fem el 70% no reincideixen.