La CUP se sent víctima d'un “linxament” per part de CSQP
Els cupaires fan públic el malestar per les crítiques que reben d'ICV
Els ecosocialistes contesten que confonen un “problema d'estratègia” amb un altre de comunicació
Esbatussada sonora entre la CUP i Catalunya Sí que es Pot (CSPQ). Les divergències entre els dos partits de l'esquerra alternativa pel suport de la CUP al govern de Junts pel Sí es van fer ahir més evidents que mai. Darrerament, ja s'havien posat de manifest amb el signe dispar de les seves posicions en qüestions com les ponències de les tres lleis de desconnexió. I sense anar més lluny, la setmana passada CSQP va lamentar que la CUP no votés a favor de la seva esmena per revertir la gestió de l'empresa Aigües Ter Llobregat.
En una carta insòlita i també duríssima feta pública ahir, signada pels seus 10 diputats, la CUP va mostrar la seva “preocupació per algunes conductes polítiques” de “membres” de CSQP. La reprovació ve pel desencís dels cupaires en constatar que, després de la investidura del president Carles Puigdemont, no han pogut bastir un “treball conjunt, de bloc d'esquerres”, amb CSQP. Ben al contrari, la CUP se sent víctima d'un “linxament” per part d'alguns dels seus diputats i, sobretot, de portaveus d'ICV, en els quals veu “una estratègia clara” per “evidenciar contradiccions” dels anticapitalistes.
La CUP es queixa que mai ha vist en CSQP un “objectiu a abatre” i que tampoc s'hi havia “acarnissat” quan el seu vot “coincidia amb l'unionisme” o amb la seva “gestió a les institucions”. Aquestes insinuacions i d'altres –com que ICV hagi utilitzat “lluites i lemes que són de tothom”– donen idea de la batalla subterrània existent entre els dos partits de l'esquerra alternativa. Les crítiques dels ecosocialistes a la CUP van a la seva línia de flotació, que és haver fet president un líder de CDC.
La CUP troba “decebedora” l'actitud de Catalunya Sí que es Pot, que no hagi atès als seus objectius comuns, com ara “apartar Mas de la presidència” o abordar l'emergència social (com preveu l'annex social de la declaració del 9-N). “Per nosaltres, és una autèntica oportunitat per canviar-ho tot en el procés de construcció de la república catalana; vosaltres preferiu esperar”, diu la carta, que acaba convidant CSQP a “treballar colze a colze”.
ICV es va mostrar atònita per aquest carta i per no haver-ho fet “cara a cara”, i la va contraatacar amb la mateixa duresa. La portaveu dels ecosocialistes i diputada de CSQP, Marta Ribas, va recordar als cupaires que “han fet president un líder de CDC” i que en la gestió de l'ATLL van optar “per no trepitjar l'ull de poll de CDC”.
Ribas va assegurar que en els propers dies parlarien amb la CUP –“tenim els despatxos de costat”–. De fet, va recalcar que hi continuaran parlant “sempre que sigui per bastir alternatives a les polítiques de dretes”. En aquest sentit, la diputada va considerar que la CUP identifica com un “problema de comunicació” el que, en realitat, és el seu “problema d'estratègia”. “No coincidirem mai amb ells quan sigui per aprovar les propostes i les estratègies de la dreta”, va reblar.
Si ICV furga en les dificultats de la CUP per haver donat suport a un govern amb membres de CDC, la CUP li ho torna burxant en les diferències d'ICV amb els seus companys dins de CSQP (com és el cas de membres de Podem). D'aquí ve que, en la seva carta, acusi més particularment diputats d'ICV.
