Política

Per com parlen també els coneixereu

Tres professors universitaris especialistes en oratòria reuneixen en el llibre ‘Els secrets de parlar en públic' recomanacions per fer arribar un discurs

Analitzen per aquest diari com s'expressen els principals líders polítics catalans

A Puigdemont el troben “més viu” en el llenguatge que Mas, que es mou més còmodament en “la solemnitat”

Arrimadasés “ràpida però no surt del guió previst”; García Albiol té “un patrimoni lingüístic limitat però presència escènica”

Mariona Casas, Josep M. Castellà i Montserrat Vilà Santasusanna són professors universitaris (a la UVic-UCC, la UPF i la UAB, respectivament) i es dediquen a la retòrica, l'oratòria, l'anàlisi del discurs i la didàctica de la llengua oral. Ara acaben de publicar el llibre Els secrets de parlar en públic. Guia pràctica per a professionals (Eumo Editorial). És un volum que ofereix claus pràctiques i recomanacions per fer arribar el discurs. Com “transmetre seguretat i comunicar emoció”, com planificar un discurs i plantejar-ne la posada en escena, o les vies per assolir la correcció lingüística i resoldre situacions orals concretes (un debat, una reunió, una entrevista professional...) són alguns dels temes que de què tracta. Les seves recomanacions són per a tot tipus de professions en què s'ha de parlar en públic (no és un llibre d'anàlisi del discurs polític). Aprofitant que algun dels autors ha impartit formació en oratòria a algun polític d'ara, aquest diari els ha demanat que responguin un qüestionari sobre com s'expressen diversos líders actuals. Les respostes que donen són “fruit de l'anàlisi retòrica, no ideològica”, aclareixen.

Puigdemont i Mas (JxSí)

De l'expresident Artur Mas, diuen que és “un orador que fa un discurs articulat i precís”, que “justifica totes les afirmacions que fa i empra les paraules justes”. A l'actual president de la Generalitat, Carles Puigdemont, el troben “més genuí i viu en el llenguatge” i, al mateix temps, “millor en la rèplica que en el discurs planificat”. “Mas és com un jugador de pòquer, impenetrable i sorprenent, mentre que Puigdemont és planer i col·loquial, pròxim i assequible, usa més frases fetes i, en general, un llenguatge més acolorit.” També estableixen una diferència important entre tots dos pel que fa a l'ús de la ironia: Puigdemont té “un sentit de l'humor ràpid, atrevit i eficaç (per bé que precisen que “l'atreviment sempre és arriscat”); Mas, en canvi, “no maneja prou bé ni l'humor ni la ironia i se sent més còmode en la solemnitat”. A través de l'anàlisi de com són els seus discursos, indiquen que Mas fa l'efecte de ser més “un ideòleg, un líder urbà i barceloní”, mentre que Puigdemont “representa més aviat el catalanisme de comarques”.

Junqueras (JxSí)

Del vicepresident del govern i conseller d'Economia afirmen que “parla com un professor (de fet, és un professor)”, i remarquen que és “molt didàctic i afable”. “Té un cert aire bondadós, capellanesc, sobretot en el gest i en l'entonació.” En aquest sentit, el seu “to d'afabilitat” consideren que “el fa un polític proper i dóna la imatge d'honestedat”; per contra, “l'afebleix com a líder perquè li treu la solemnitat del poder”.

Romeva (JxSí)

El qui va ser candidat de Junts pel Sí i ara és conseller d'Afers Exteriors, “transmet honestedat i autenticitat, però en el debat resulta lent de reflexos”. “Li costa anar al nucli de la idea i fa massa circumloquis, cau en el joc de l'altre i entra massa en el cos a cos”, assenyalen els autors d'Els secrets de parlar en públic. Tot i així, “la credibilitat i el rigor que mostra li van sempre a favor”.

Arrimadas (C's)

La líder de l'oposició al Parlament, Inés Arrimadas, consideren que “és ràpida en el discurs, però és molt repetitiva i no surt del guió que té previst”. “En les entrevistes, deixa poc espai per a les preguntes perquè allarga les respostes i les porta cap al seu molí.” Afegeixen que “no dóna la imatge de ser versàtil” i “no se situa prou en el context”, per bé que “és molt resistent”.

García Albiol (PP)

“Té un patrimoni lingüístic limitat i això li resta les possibilitats per ajustar les seves idees en paraules.” El fet que se senti “més còmode en un registre de carrer” propicia que tingui “més facilitat per fer declaracions de tipus eslògan, que no pas per seguir una argumentació sofisticada”. “Té presència escènica i una veu potent”, conclouen.

Iceta (PSC)

És l'únic dels analitzats per a qui utilitzen aquesta etiqueta: “és un animal polític.” “Té domini del joc parlamentari, fa jocs lingüístics, usa l'humor i és capaç de fer del defecte, virtut.” Justament per aquest fet –afegeixen–, “a vegades les seves paraules poden perdre credibilitat”.

Rabell (CSQP)

En la banda positiva, hi situen el fet que “articula bé les idees dins del discurs”. A la negativa, la posada en escena, que “li fa perdre força per excés d'emotivitat”. “És massa transparent i temperamental”, per bé que aquests elements li fan guanyar “força i complicitat”.

Gabriel (CUP)

D'Anna Gabriel, una de les diputades més visibles de la CUP, en destaquen “un discurs molt elaborat i un bon patrimoni lingüístic”. “No sempre l'expressió facial acompanya la contundència del seu discurs”. L'exemple d'això és que en ocasions digui “continguts durs somrient”.

Els líders polítics espanyols

Demanem als tres professors universitaris que també facin una repassada a com s'expressen els quatre principals líders polítics espanyols. Les seves respostes són aquestes:

Del president del govern espanyol en funcions, Mariano Rajoy (PP), diuen que “va ser molt més bon orador com a líder de l'oposició que com a president”. “És millor en la rèplica parlamentària que en el discurs planificat”. El seu sentit de l'humor el qualifiquen de “particular”.

Al secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, el veuen amb “poc carisma”. “Transmet poca credibilitat, probablement perquè té un estil artificial, molt repetitiu.”

El discurs de Pablo Iglesias (Podem) l'aprecien per “sofisticat“. “És ràpid, punyent i sibil·lí, molt capaç per a la improvisació”. Comenten que “és un interlocutor temible en el debat, però arriscat i amb un grau d'acidesa que li pot anar a la contra”. Així, “l'atac constant i desmesurat no el beneficia, perquè no és un autèntic exercici del poder (el poder té potència, pes i calma)”.

Albert Rivera (C's) “és un líder metàl·lic, fred” que “transmet molt poc sentiment”. Això sí, “ha sabut construir un espai comunicatiu basat en eslògans simples i reiteratius, que arriben fàcilment a la població”.

L'art de la simplicitat.
La irrupció d'Ada Colau com a alcaldessa de Barcelona mereix un capítol a part. Els professors Mariona Casas, Josep M. Castellà i Montserrat Vilà la consideren una “oradora que pot generar una gran adhesió a través d'un discurs simple i directe”. “Parla com els seus votants, amb un llenguatge allunyat del de la política tradicional, contundent i molt clar”. I hi afegeixen: “hi posa un grau de vehemència que aixeca passions.” És –diuen– “l'art de la simplicitat”.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

polònia

Tusk avisa d’una “era de prebèl·lica” a Europa

barcelona
política

La candidatura encapçalada per Albiach es dirà Comuns Sumar

barcelona
guerra a gaza

Desenes de morts per un bombardeig israelià a Síria

barcelona
societat

L’Audiencia Nacional cita les defenses de l’Operació Judes per dilluns de Pasqua

barcelona
guerra a europa

Rússia ataca amb drons i míssils la infraestructura energètica ucraïnesa

barcelona
guerra a europa

Un avió de combat rus s’estavella prop de Sebastòpol, a Crimea

barcelona
POLÍTICA

Jaume Veray serà el candidat del PP per Girona

GIRONA
sud-àfrica

La comissió electoral exclou l’expresident Zuma de la cursa electoral

barcelona
portugal

Luís Montenegro anuncia la composició del nou govern

barcelona