Montoro culpa Catalunya
El dèficit del 2015 desborda les previsions amb una desviació de 10.000 milions i Hisenda assenyala la Generalitat
El govern quadruplica l'objectiu tot i reduir-lo fins al 2,7% i rep l'ordre de no gastar més sota “especial vigilància”
El desembre del 2011, Cristóbal Montoro assumia el Ministeri d'Hisenda i airejava la sorpresa de descobrir una desviació del dèficit –per culpa de les comunitats governades pel PP–, de la qual responsabilitzava José Luis Rodríguez Zapatero. Ahir, quatre anys després, Montoro va desvelar que en l'últim any del mandat el dèficit estatal va desbordar totes les previsions i no va ser del 4,5% com havia promès Mariano Rajoy fa quinze dies, sinó del 5,2%. Ras i curt: una desviació de 10.000 milions durant el 2015 que La Moncloa no ha ensumat fins a l'últim dia i que mina la seva credibilitat davant Brussel·les. A l'hora de buscar culpables, però, Montoro en va eximir l'Estat i va assenyalar Catalunya, que quadruplica l'objectiu del 0,7% tot i reduir-lo del 2,74% al 2,70%, i, en menys mesura, el País Valencià, que a partir d'ara viurà sota “especial vigilància”.
En la compareixença anual de liquidació de l'any, el titular d'Hisenda va passar de puntetes per sobre de la desviació de 10.000 milions davant l'allau de preguntes sobre com havia arribat el dèficit al 5,2% (56.600 milions) quan l'objectiu fixat era el 4,2% i el màxim que Rajoy admetia dies enrere era el repunt fins al 4,5%. Ocultació o optimisme? “Ocultació, no. En absolut”, rebatia. Però va deixar en mal lloc el president en funcions: “El que va dir Rajoy no era una previsió, sinó una referència genèrica sense tenir cap informació del Ministeri d'Hisenda.”
Exposades les grans xifres, entre les quals un dèficit de la Seguretat Social de l'1,26%, quasi set dècimes (7.000 milions més) per sobre de la fita del 0,6%, Montoro es va vantar que l'administració espanyola ha complert més de l'exigible (un 2,7%, que queda dues dècimes per sota de l'objectiu del 2,9%) i que les comunitats, no. “Els gestors catalans van dedicar el 2015 a veure si convocaven unes eleccions o no; es van dedicar a això i no a gestionar”, va etzibar quan li van preguntar si creu que Catalunya té un mal finançament.
Crèdits no disponibles
Tot i estar en funcions, el govern de Rajoy aspira a explotar l'arsenal de setge a les finances catalanes que li proporciona la llei d'estabilitat. El primer pas serà una carta a Carles Puigdemont per exigir-li –el verb diplomàtic, però, és instar– que aprovi la no-disponibilitat de crèdits en el pressupost del 2016 per compensar la desviació del 2015 i imposar la regla de despesa. “No els demano que retallin, sinó que no gastin més”, va voler aclarir el ministre d'Hisenda.
Pel que fa a iniciatives com el pla de xoc d'inclusió social i contra la pobresa de 270 milions, Montoro sosté que els plans de despesa social “hi tenen cabuda”. “Si, per exemple, un govern vol gastar més en sanitat, ho pot fer, però renunciant a despesa en altres àmbits”, va alliçonar. Tot i acarnissar-se amb la culpa de Catalunya, en l'escamot de comunitats incomplidores que ara viuran sota una “especial vigilància” de l'execució pressupostària i que estaran obligades a elaborar un nou pla financer, hi figuren totes menys tres (el País Basc, Galícia i les Canàries).
Ajust de 24.000 milions
En última instància, la llei d'estabilitat recull multes per a les comunitats com ara lliurar al Banc d'Espanya un dipòsit (amb interessos) del 0,2% del PIB autonòmic per tal de garantir la no-desviació i fins i tot, en casos extrems, la intervenció pura i dura. “No sé quant de temps estaré en funcions, però no crec ni que hi hagués prou temps. En qualsevol cas, espero que es freni la despesa sense necessitat d'arribar a això”, confia.
A banda de col·locar el focus sobre Catalunya, a Montoro el persegueix el perfum electoral de la seva última rebaixa de l'IRPF en vigílies electorals, que, segons va dir al juliol, Espanya es podia permetre. Per frenar el dèficit al 2,8% pactat amb Brussel·les per al 2016, l'Estat hauria de fer un ajust rècord de 24.000 milions en un sol any quan està en funcions encara a l'abril.
