Junts pel Sí i la CUP pacten i salven la declaració del 9-N
Els independentistes aprovaran en el ple un text que reitera els objectius de la declaració i dóna suport als ajuntaments investigats
Només els anticapitalistes votaran a favor de desacatar l'Estat
Junts pel Sí ha aconseguit finalment modificar més d'una coma de la moció amb què la CUP volia rescatar la declaració del 9-N, anul·lada pel TC, i esquivar les referències explícites a la desobediència. L'esquerra independentista, per la seva banda, pot vantar-se de tornar a introduir en l'hemicicle de la cambra catalana el debat sobre el procés de ruptura amb l'Estat i fixar uns terminis per encarrilar tant el pla de xoc social com el procés constituent. Els terminis, però, seran de seixanta dies, el doble del que en un primer moment reclamava l'esquerra independentista.
Amb aquest acord, que es portarà a aprovació dijous en el ple que comença avui amb la sessió de control al president Carles Puigdemont, Junts pel Sí i la CUP han pogut salvar l'enèsim obstacle que en els darrers dies semblava amenaçar el pacte d'estabilitat. Després de dos dies de reunions, negociacions i trobades a última hora, fonts de totes dues formacions es mostraven satisfetes pel resultat aconseguit a contrarellotge. El text que presentaran al ple, però, manté dos esculls insalvables; desatendre les peticions de les institucions de l'Estat espanyol i instar el govern perquè els Mossos d'Esquadra no actuïn com a policia judicial, és a dir, que deixin de lliurar als ajuntaments els requeriments de l'Audiencia Nacional. Aquests dos punts només rebran el suport de la CUP quan el text se sotmeti a votació.
A les sis de la tarda, quan finalitzava el termini per presentar les esmenes, les dues formacions van entrar al registre un nou text que recull bona part de les peticions de la CUP, sobretot aquelles que fan referència al pla de xoc i al procés constituent. El text també manté els punts més polèmics que fan referència a desacatar l'Estat, però no obtindran el vot dels 62 diputats de Junts pel Sí.
Mantenir viu el relat
Com a màxim, el text que tirarà endavant gràcies a la majoria absoluta que sumen JxSí i la CUP “mostrarà el màxim suport a tots els ajuntaments avui investigats i criminalitzats” per haver mostrat el seu suport a la declaració del 9-N. Però el més important per a totes dues formacions és que l'acord manté “viva” la declaració del 9-N, que semblava tocada de mort després que el TC la declarés nul·la. Així ho asseguren fonts de la CUP i de Junts pel Sí.
A canvi de no fer referència explícita a desobeir la sentència del TC que anul·lava el 9-N, el redactat nou de la moció, en el primer punt del redactat, “ratifica la ferma voluntat d'anar portant a terme les actuacions necessàries previstes i aprovades pel Parlament, per assolir i culminar democràticament la independència de Catalunya”. També “reitera els objectius continguts de la declaració del 9-N”.
A partir de l'aprovació del nou text, l'executiu català també es veu obligat a presentar plans d'actuació per dur a terme tant el pla de xoc social que es recull en els annexos de la declaració del 9-N com el procés de participació ciutadana que ha de configurar el procés constituent. L'equip de Puigdemont té seixanta dies per fer-ho. El text també insta l'executiu català a reservar en el nou pressupost una partida per poder fer realitat la participació de la ciutadania, però en aquest punt el redactat no esmenta cap termini.
La moció consensuada entre la coalició de CDC i ERC i l'esquerra anticapitalista es va produir després que al matí la mesa del Parlament desestimés, gràcies a la majoria que té JxSí en aquest òrgan de direcció, els recursos presentats pel PSC i el PP que demanaven la retirada del text. Amb aquesta decisió, la mesa tornava a tramitar la moció de la CUP perquè arribés al ple, si bé mantenia la condició que fos modificada per poder ser debatuda i aprovada. Aquesta decisió va provocar la queixa de la resta de grups. El diputat de Catalunya Sí que Es Pot, Joan Coscubiela, acusava les formacions independentistes de portar “els conflictes i baralles internes” al Ple del Parlament i “degradar” amb aquesta actitud la cambra catalana. El PSC va mostrar la seva “estupefacció” davant la decisió “poc seriosa” de la mesa del Parlament. C's apuntava a la “responsabilitat personal” dels membres de la mesa per tramitar una resolució que va en contra del que es preveia en la sentència del TC”, va apuntar el diputat Carlos Carrizosa.
LES XIFRES
Divergències entre els experts
Els primers experts a comparèixer en la comissió sobre el procés constituent van discrepar sobre qui ha de tenir l'última paraula en el procés d'elaboració de la constitució catalana. Albert Noguera, professor de dret constitucional de la Universitat de València, va defensar que les aportacions ciutadanes haurien de generar un mandat per als diputats. En canvi, Ferran Requejo, catedràtic de ciència política de la Universitat Pompeu Fabra, va argumentar que la decisió final sempre hauria de ser del Parlament. Els dos van al·legar, però, que la participació ciutadana ha de tenir preeminència en la primera part del procés, amb la convicció que els fòrums de debat i les noves tecnologies haurien de facilitar que els ciutadans interessats intervinguin en el debat. Els dos experts van desgranar dos tipus diferents de referèndum per a la ratificació de la carta catalana. Mentre que Noguera apuntava que es pregunti sobre diversos articles, Requejo plantejava un binari tancat sobre tot el text.
