No havien passat ni quaranta-vuit hores de la reunió entre Mariano Rajoy i Carles Puigdemont que el president espanyol va estampar ahir la seva firma en tres recursos al Tribunal Constitucional (TC) de normes aprovades pel Parlament. Així, tot i que el president espanyol en funcions es va comprometre a estudiar la possibilitat de reduir l'elevat nombre de litigis entre l'Estat i la Generalitat, el ministre de Justícia, Rafael Catalá –després de reiterar que el govern català ha presentat més recursos al TC que l'Estat, que a hores d'ara ja en té trenta–, justificava les noves impugnacions subratllant que els terminis s'esgotaven i no hi havia hagut un acord previ entre les dues institucions per aturar-ho. En aquesta ocasió es tracta de la llei que grava els pisos buits, una segona relacionada amb l'organització dels governs locals i la darrera és la de la igualtat efectiva entre homes i dones.

I, en tots els casos, l'executiu espanyol reclama que els preceptes impugnats se suspenguin automàticament, de manera cautelar, malgrat que Puigdemont va sol·licitar a Rajoy que procurés no abusar d'aquesta prerrogativa, si més no en lleis de caràcter més social.

Pel que fa a la llei que afecta els habitatges, l'objectiu de la Generalitat és incentivar l'ús social, promovent-ne l'ocupació especialment pels col·lectius més vulnerables. Per aconseguir aquest moviment dins el mercat immobiliari, la norma –aprovada el 16 de febrer– grava els pisos buits amb la intenció d'utilitzar els diners per a la compra d'habitatge social.

Segons va informar la consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Meritxell Borràs, fins a l'abril ja havia recaptat més d'onze milions d'euros –quan la previsió inicial era de vuit milions–, pagats per gairebé dues-centes entitats financeres i societats immobiliàries. La intenció és poder fer operacions de compra en un total de 72 municipis d'arreu de Catalunya. Però a partir del moment que el TC admeti a tràmit la impugnació, aquesta taxa quedarà aturada. El govern de Rajoy, si més no, ho justificava adduint que aquest impost ja l'aplica l'Estat a través de l'IBI i, per tant, s'assenyala que la taxa catalana envaeix competències estatals i suposa una doble imposició per als afectats.

Pel que fa a la llei d'igualtat entre homes i dones, també es considera que, en alguns punts concrets, es vulneren competències espanyoles en matèria de legislació laboral.

Finalment, en el tercer dels recursos aprovats ahir s'impugna un article de la llei que simplifica l'activitat administrativa de la Generalitat i dels ajuntaments, impulsa l'activitat econòmica pel fet que es pretén regular i dota de personalitat jurídica els ens territorials inferiors al municipal.