Política

CARLES PUIGDEMONT

PRESIDENT DE LA GENERALITAT

“Amb un referèndum acordat se superaria el 50% dels vots”

“Si aquesta és la via ens haurem d'esforçar molt més que per la via del referèndum perquè el vot està molt més dividit”

“Un estat no es pot fer amb pressupostos d'autonomia prorrogats”

“Per mi és molt precipitat dir que no els votaran”

L'acord de BCN World està molt madur. Si ens podem estalviar la consulta, millor
Si la resposta a la reunió amb Rajoy és suspendre tres lleis, donem el missatge per rebut
Cap ciutadà de Catalunya deixarà de tenir llum, gas o aigua perquè ho digui el TC

Carles Puigdemont analitza la situació del país seguint la tradició d'El Punt Avui d'entrevistar el president de la Generalitat per la diada de Sant Jordi.

Han passat moltes coses en aquests tres mesos. Està còmode com a president?
Còmode és una expressió que a mi me l'han formulada altres vegades i no m'agrada expressar-la, perquè si hi ha comoditat en l'exercici de la política, i a més a més en els temps que corren, que són tremendament complexos per a molta gent, emet unes connotacions que no són justes. Per comoditat estaria fent altres coses. Ara, és una responsabilitat en la qual, diguem, m'hi vaig trobant i la vaig assumint.
Hi ha qui diu que aquest és un govern que encara actua com a Convergència i com a Esquerra, i no com un Junts pel Sí.
Potser és que no saben que han passat unes eleccions, en les quals no es van presentar ni Convergència ni Esquerra, sinó JxSí. Aquest no és un govern de coalició postelectoral com els que hi havia hagut a Catalunya, en el cas per exemple del tripartit. És un govern que ja neix d'una única llista, d'un únic programa electoral i d'un únic grup parlamentari.
Actua amb cohesió?
Sí, i solidàriament també. I a més, diria amb un plus de bona relació entre els consellers.
No és estrany que Oriol Junqueras es reuneixi amb Pedro Sánchez i no l'avisi? Vostè va dir que no n'estava al cas.
Aquest és un tema tancadíssim. Es va reunir en qualitat de secretari general d'ERC, que és un grup té nou diputats al Congrés. És normal que el senyor Pedro Sánchez tingui interès a conèixer si hi ha possibilitat a obtenir el suport dels representants d'aquest grup polític. El fet que no n'estigués al cas és un accident que no cal donar-li més transcendència, i que estic convençut, perquè així ho hem parlat, que no es tornarà a produir.
Què passarà amb Barcelona World? Si és que encara es pot anomenar així...
El valor que tenim davant el complex turístic de Tarragona, que tenim entre mans, és que des de posicions que provenen de discrepància, ens estem acostant. Perquè sabem que és una oportunitat que ens hem d'esforçar plegats a no deixar-la perdre. I aquí s'està fent molt bona feina pels dos costats. També vull subratllar la bona feina que s'esta des del departament del vicepresident Junqueras, treballant des del primer dia per les sortides que donessin viabilitat a aquest projecte.
Som a prop d'un acord?
El veig molt madur. S'ha avançat molt i sóc optimista.
Amb consulta o sense?
Si ens podem estalviar la consulta, millor. La consulta era per dirimir, si no hi havia acord, posar-ho damunt la taula per dirimir discrepàncies insalvables, però si tenim un acord...
Aquesta setmana s'ha vist amb Mariano Rajoy. Però mirem enrere: vostè va iniciar abans el cicle de trobada amb polítics espanyols. Es va veure amb Pedro Sánchez. Entén la situació de Catalunya?
Jo vaig iniciar una ronda de contactes polítics amb els presidents dels grups parlamentaris de Catalunya. Després, Pedro Sánchez, Pablo Iglesias, Albert Rivera i recentment Mariano Rajoy han pogut escoltar quina era la idea que teníem i quina era la meva visió de les coses.
Parla del referèndum amb Pedro Sánchez?
Sí. No només del referèndum. Jo parlo del full de ruta cap a la independència. Aquest és un govern independentista, d'un Parlament amb majoria absoluta independentista que té un encàrrec que és portar aquest país a les portes de l'estat independent. I això ho penso complir. Això és el que els dic. Tanmateix, també els dic que la declaració del 9-N fa referència a una invitació permanent a negociar-ho, a dialogar-ho. Volem que la materialització de la voluntat democràtica dels catalans es faci de manera acordada. Que l'estat que hem de construir el puguem acordar amb l'Estat espanyol i la comunitat europea, sobretot. Si hagués voluntat d'establir una consulta, un referèndum per la independència, estaríem disposta a asseure'ns a la taula.
És el mateix que governi Rajoy que governi Sánchez?
Amb un to diferent, però des d'aquest punt de vista, sí. També estic convençut que hi hagi o no eleccions, el nou govern no serà monocolor. No serà només del PSOE o només del PP. I els escenaris estan oberts, perquè el plantejament nostre està clar i el saben. L'han escoltat. I he de dir que l'han escoltat intensament, i que totes les preguntes que han formulat han estat respostes. Ara sí que tenen un coneixement directe de quin és el propòsit del govern que presideixo, del que farem, de com ho volem fer i de que si creuen que els han de posar damunt la taula una proposta, que tenen dret a fer-la, cosa que no han fet fins ara, i que potser no ho faran, que ho facin i que nosaltres també les escoltarem.
Té la convicció que Pablo Iglesias defensa de veritat el referèndum?
He de dir que sí. Si la convicció fos la contrària, també ho diria. En vam parlar molt a fons. Vaig veure que era una operació madurada la d'apostar per la consulta. Vull ser honest. Crec que és una proposta seriosa. És la primera vegada que hi ha una formació política que fa una proposa ferma. Veurem si el joc dels equilibris fins on dura.
Queda una setmana. Veu govern a Espanya?
Menys d'una setmana. És una pregunta a l'última persona que diria que no hi ha possibilitats d'arribar a un acord. Perquè jo sóc justament fruit d'un acord d'última hora. Però pels ritmes de la política espanyola, per tal com he vist encallades les posicions, i perquè no es tracta només de si una persona es retira això es desencalla, sinó que és més profund. No veig cap possibilitat que dimecres, que és l'últim dia, es pugui convocar el ple del Congrés dels Diputats...
Veu alguna possibilitat que Rajoy faci un pas enrere, com Artur Mas. I si fos això, qui seria el Puigdemont espanyol?
No veig que el problema sigui només el senyor Rajoy. Hi ha un problema de gestionar la complexitat política a Espanya. Els electors han enviat un missatge claríssim: volem governs transversals, volem acords, i volem marge d'entesa. I, de moment, els polítics espanyols gestionen els resultats com si el missatge hagués estat: “Volem que governi aquest només, i en aquestes condicions.” I no és veritat. El problema no és si Rajoy si, Rajoy no. Perquè si el problema fos aquest, probablement la fórmula ja hauria sortit abans. Descarto que la retirada d'algun líder polític desencalli la situació. El senyor Rivera ha proposat que es retiri tothom. Això és inèdit. Podria ser que sí, però crec que ja forma part més del guió preelectoral que no d'una proposta seriosa.
La trobada amb Rajoy convenia a les dues parts...
Sempre convenen les trobades. Si no s'han produït és perquè sempre hi ha hagut una situació de bloqueig i de menysteniment per part de Madrid. La posició catalana sempre la trobarà, l'ha trobat en el passat i la trobarà en el futur amb una actitud de diàleg. I d'explicació. Perquè tot el que estem fent es pot explicar perfectament. Però requereix que algú ho vulgui escoltar. I fins ara, a l'altra banda, voluntat d'escoltar no n'hi ha hagut.
Per què ara sí? Per què vénen eleccions?
La pregunta l'hauria de respondre el senyor Rajoy, perquè la nostra posició no s'ha mogut ni un mil·límetre. I de fet, el bloqueig encara hi és. No hem desbloquejat res. Hem conduït aquest enfrontament enmig de la cordialitat; però cordialment enfrontats, estem.
Els vicepresidents s'asseuran a negociar els 46 punts. Hi haurà un abans i un després d'aquesta trobada?
Un abans i un després en els termes de canvi històric, no n'hi haurà. Pot haver un abans i un després d'un Estat que no complia i que passa a complir les seves pròpies lleis. Sóc molt escèptic sobre això, però el meu escepticisme no m'impedeix de ser tossut i intentar buscar acords.
Entén que hi hagi qui digui que vostè i Junqueras fan el peix al cove una altra vegada?
No. No ho entenc. ¿Com es pot fer peix al cove quan li has anat a dir per primera vegada, insisteixo, a la seu del govern espanyol, al president espanyol, que tu ets un president investit per un Parlament independentista que pensa complir el seu mandat? Ara, també he dit, i aquesta és una part que a vegades algú pretén oblidar, que al mateix temps també som el govern del mentrestant. I el mentrestant l'hem de cuidar bé perquè tenim persones que pateixen, necessitats que hem d'atrapar, una base social que hem d'anar eixamplant, i això no ho podem fer només a cop de declaracions, a cop de gestos simbòlics, que en alguns casos s'han de fer, sinó pel bon govern. I el bon govern ens exigeix recórrer fins a la darrera de les competències i a reclamar fins a l'últim dels cèntims a què tenim dret. Perquè no els deixarem passar. Que ningú es pensi que perquè siguem independentistes ens oblidarem de les necessitats dels ciutadans i de les exigències que tenim dret. No li farem aquest regal a l'estat espanyol.
Li va explicar per què cap ministre va venir a Catalunya amb l'accident de Freginals, quan ve el primer ministre italià?
No va saber reaccionar bé davant d'aquesta tragèdia ni després. Va perdre una gran oportunitat. No ell, la va fer perdre a l'Estat espanyol. No en vam parlar, però no crec que estigui gaire content de l'actuació que va tenir el govern espanyol.
Hi va haver un incident diplomàtic quan vostè rep el primer ministre italià i la comitiva li diu que se'n vagi?
A mi no em diuen res directament. I suposo que devien saber que si m'ho deien haurien aconseguit una resposta exactament contrària. D'incident real no se'n va produir cap. Es va produir per mi el que és un èxit diplomàtic i un acte de dignitat nacional i de bones maneres. Tant per part nostre com per part del primer ministre Renzi i dels seu equip que en tot moment van ser absolutament respectuosos i cordials i afables. Primer van desplaçar la senyora Llanos de Luna i, en veure que aquest marcatge no eclipsava el rol que la Generalitat volia fer, i que hi havia una bona interlocució directa entre el govern de la Generalitat i el govern italià, entre el primer ministre italià i el president de la Generalitat, quan vam arribar a Tortosa, l'equip de la delegació del govern es va retirar i va fer saber que es retiraven. Nosaltres vam continuar.
Per tant hi va haver la primera cimera catalanoitaliana per incompareixença de l'Estat...
Es va produir una reunió a porta tancada amb el primer ministre italià i el president de la Generalitat sense presència de l'Estat espanyol.
L'Estat ha dimitit d'algunes funcions quant a Catalunya?
Sí. I no d'ara, fa temps. Fa temps. Ha dimitit constitucionalment fins i tot de Catalunya. Hi ha un article de la Constitució que diu que la llengua catalana serà objecte d'especial protecció, les llengües que no són la castellana. En quin moment l'estat espanyol ha exercit aquesta responsabilitat? Podríem fer un reguitzell de dimissions permanents de l'estat en relació a Catalunya. Però vaja, això no és d'ara. És crònica la dimissió.
Ha dimitit també d'algunes funcions en relació a Espanya mateixa. Per exemple en el cas dels refugiats. Vostè pren la iniciativa i es dirigeix directament a la UE i en canvi l'Estat espanyol no fa res.
Sí. I jo crec que això és el que explica també que hi hagi la situació política que hi ha a Espanya. En un moment com l'actual que hi ha també una desconnexió d'una part de la ciutadania espanyola de la seva pròpia política i no hi ha una reconnexió del partit hegemònic que encara és el PP amb aquesta classes descontentes. Per què estan descontentes? Per això. Per aquesta rosari de dimissions o de desercions del propi estat en temes que són claus tant per a la societat espanyola com pera la catalana. I el més semblant a un demòcrata català és un demòcrata espanyol. I per tant allò que ens inquieta aquí és segur que els inquieta allà. I aquesta manca de resposta efectiva a un drama que està passant a casa nostra, com és Europa, els hi deu angoixar molt. Els deu decebre moltíssim.
D'aquestes dues hores de conversa vostè creu que Rajoy ha entès el que passa?
La informació la tenen. I si no la tenen jo em preocuparia perquè tenen uns equips colossals tant tècnics com humans com econòmics per saber-ho. Seria de jutjat de guàrdia que aquestes alçades, després de 5 grans mobilitzacions, del 9-N, de les votacions del 27-S, qui està en el nucli dur del poder d'un estat, no sabés què està passant a Catalunya. De fet ho saben els governs estrangers. Els ambaixadors vénen amb preguntes molt precises que els proporcionen un coneixement profund del què està passant a Catalunya. No tinc cap dubte que aquest coneixement existeix. Una altra cosa és la voluntat d'entendre-ho. O la capacitat cultural d'assimilar-ho. I aquí sí que hi ha un problema. Hi ha un problema cultural d'entendre...
Estan a la fase d'entendre o d'assimilar-ho?
Jo no tinc el termòmetre adequat per mesurar això. L'única persona que crec que ha entès que s'ha de llegir culturalment la situació d'una altra manera és el senyor Pablo Iglesias. Ho reconeix obertament. La resta no. Jo no sé si això canviarà o no canviarà. No serà per manca d'informació, no serà per manca de voluntat de pedagogia, que en fem molta, no serà per possibilitats de pistes d'aterratge de la seva posició cap a zones de confluència amb la nostra.
Va parlar amb Rajoy del procés judicial del 9-N?
Li dic que és un greu error que pot tenir conseqüències. No li anava a demanar res, sinó que prengués nota del greu error i de les conseqüències que pot portar. Si es produeix el dia que veiem un president assegut en el banc dels acusats per haver posat les urnes, serà molt greu. No hi ha ni un precedent a Europa occidental que pugui a equiparar-se; cap ni un . Ni el govern ni la societat catalana quedaran impassibles davant d'això. No podem. És un tema de dignitat i de defensa de la democràcia en allò més nuclear.
El judici podria accelerar el procés?
Ja veurem com passa. Però que a ningú li passi pel cap que això és una fita més en el calendari. Això és un punt d'inflexió. És important que el president del nostre país, el que va posar les urnes, hagi de respondre davant de la justícia per les querelles penals. Ell i el seu equip. És de vergonya. La imatge internacional d'Espanya pot quedar seriosament deteriorada i molta gent que en aquest país encara pot tenir algun dubte o alguna esperança d'acord amb l'Estat espanyol, que sàpiga que amb un estat capaç de seure a la banqueta dels acusats un president per posar les urnes, els marges d'acord són difícils.
El límit de dèficit s'ha mogut unes dècimes i hi ha uns 800 milions de més que potser no hi seran, deia vostè l'altre dia. El que no hi ha són pressupostos. Estan confeccionats internament?
Estan molt madurs, per tant el calendari que va dir el vicepresident es complirà. A partir del maig se'n començarà a parlar al Parlament i es complirà la possibilitat que siguin aprovats al juliol.
És precipitat dir que la CUP no votarà els pressupostos?
Per mi és molt precipitat dir-ho. Em semblaria molt gruixut que un grup parlamentari, especialment qui té signat un acord d'estabilitat, abans de la presentació d'una llei, la llei de pressupostos, digués que els votarà en contra. Esperem que es presentin, que tinguem contactes, que negociem i aleshores veurem fins on porten el seu compromís o no.
Setmanes enrere a EL PUNT AVUI Televisió vam reunir sis diputades de la CUP per parlar d'actualitat política i en un moment determinat van dir: si no hi ha pressupostos no serà cap drama. Ho serà?
No serà un drama, serà una autonomia. Si l'autonomia els satisfà, ja ho explicaran, però nosaltres hem vingut a fer un estat, i un estat no es pot fer amb pressupostos d'autonomia prorrogats. Més clar no es pot dir. Aquests pressupostos que nosaltres elaborarem seran suficients? Ni de bon tros. Si ja ho hem dit, ho ha dit el mateix vicepresident. No seran els pressupostos que es mereix aquest país. Ja ho sabem això. Som els primers a reconèixer-ho. Però per poder fer aquest trànsit ens són una eina fonamental. Per poder complir el pla de govern que vaig presentar l'altre dia, amb els compromisos del ple de pobresa, ens calen pressupostos. No anirem gaire lluny i anirem amb un forat al dipòsit de gasolina amb uns pressupostos prorrogats d'una autonomia retallada. Amb això no anem gaire lluny. Els que estem al govern hem dit als ciutadans que volem anar molt lluny.
En el darrer ple, van votar separats de la CUP una vintena de votacions i JxSí en va perdre.
Sí, però fixi's: eren mocions de la oposició, no eren iniciatives del govern. Això és important. El govern no perd una proposta que porta al Parlament. No serem pas tan cínics i hipòcrites de negar que tenim diferències sobre temes i s'han vist. Ara, en allò que sí que està regulat pel programa de govern i pel programa electoral no ens trobarà votant diferent i no ens hi ha trobat fins ara ningú.
Amb la CUP discrepen en l'estratègia per arribar a la independència. Parlen de desobediència. L'alcaldessa de Berga no va anar a declarar i demanen per exemple que els Mossos no facin de policia judicial.
Els Mossos han de fer la seva feina. En tot allò que pugui violentar l'exercici de la responsabilitat professional dels funcionaris, a nosaltres no ens hi trobaran. No estem en la lògica cap altra que no sigui la de l'obediència. L'obediència al Parlament que ha d'obeir el mandat del poble de Catalunya.
Quan canvien el nom de la conselleria d'exteriors, fa obediència al TC o al govern català?
Nosaltres estem fent obediència al mandat del poble de Catalunya,que és qui diu que aquest govern ha de tenir una conselleria que es dediqui als afers exteriors, que és el que té; i un conseller d'afers exteriors que viatgi pel món explicant per què és important per exemple tenir bones relacions amb Catalunya o invertir-hi, per què Catalunya vol ser un actor internacional. La conselleria continua exercint intactes les seves competències.
S'ha vist amb una vintena de consols i ambaixadors.
Hem de mantenir la prudència amb aquest tipus de gestions però he observat, en tots i cadascun d'ells, un respecte escrupolós a la democràcia.
Per les preguntes que li fan, intueix que entenen la situació?
La seva feina és preguntar i prendre notes. Nosaltres responem molt i clarament perquè és la nostra obligació. Som molt prudents perquè ningú es pensi que hi ha dreceres en la comunitat internacional. Els estats es defensen entre ells. I qui pensi il·lusament que hi haurà un reconeixement d'un país important abans que el Parlament acrediti més del 50%, s'enganya. No serà així. El club dels estats del món és un club selecte i una de les regles del joc més importants, per ser admesos, és que hi ha d'haver una majoria social clarament acreditada que ho vulgui. Si complim aquest requisit, moltes de les resistències que hi ha avui no hi seran.
Imaginis que hi ha un referèndum pactat amb l'Estat . Se superaria aquest 50%?
Amb un referèndum, sí. Amb un referèndum acordat, que vol dir amb igual condicions, on l'Estat espanyol s'hauria de posicionar sobre els seus compromisos polítics si Catalunya decideix ser un estat independent. No podria especular amb la política tèrbola de la por i moure els poders paral·lels al poder polític. Per respecte a la voluntat democràtica, s'hauria d'asseure a negociar els termes de la separació amistosa, perquè han pactat una consulta, que vol dir que han acceptat els resultats.
Molt sovint membres del govern diuen que “anem justos”...
Mai en tindrem prou. En els termes que s'ha produït fins ara ja hem vist que anem justos. Si aquesta és la via ens haurem d'esforçar molt més que per la via del referèndum. Perquè el vot es molt més dividit. Un referèndum són preguntes de si o no o A o B. Amb unes eleccions plebiscitàries hi ha moltes fórmules. Gent que equivocadament posa els vots de CSQP en el sac del sí i gent que equivocadament els posa en el sac del no. I no són ni del sí ni del no. Moltes de les posicions que ara poden trobar un aixopluc en posicions híbrides o ambigües haurien de prendre una decisió.
El govern espanyol recorrerà tres lleis catalanes al TC: pisos buits, governs locals i igualtat homes i dones.
Ja vaig dir a Rajoy quan ens vam reunir que el govern espanyol està abusant del recurs de suspensió del TC per bloquejar tota mena de lleis. Li vaig demanar que fes més política i menys tribunals. Però no ha canviat. Aquest abús judicial està perjudicant els ciutadans de Catalunya i concretament aquells sectors que pateixen més la crisi, els ciutadans amb una situació de més feblesa i de més necessitat. Si la resposta a la reunió és suspendre tres lleis, donem el missatge per rebut.
Se sent enganyat per Rajoy?
No, però si que ha aconseguit és augmentar l'escepticisme amb el qual vaig sortir de la reunió. L'única cosa que li vaig exigir és que en el cas de la llei de pobresa energètica, que es discutirà en el consell de ministres de divendres que ve, que no en demanin la suspensió. Després del que va passar ahir, sóc més escèptic, però Rajoy sap que no acatarem la suspensió de la llei de pobresa energètica. Cap ciutadà de Catalunya deixarà de tenir llum, gas o aigua perquè ho digui el TC.
Perquè comenci el procés constituent al Parlament, després de les properes eleccions, l'independentisme haurà de superar el 50% del vots?
La manera d'aprovar lleis en un Parlament són les majories absolutes. Un parlament català que tingui clarament una majoria de grups polítics a favor d'elaborar una Constitució catalana tindrà legitimitat per elaborar-la. És perfectament possible, i crec que és el que passarà, que hi hagi molt més del 50% de votants que apostin per formacions polítiques disposades a participar en la redacció d'una constitució catalana i a demanar als ciutadans de Catalunya si es volen adherir o no a aquell projecte de constitució. Jo crec que això sí que passarà. De fet, treballem per això.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

L’Equador supera la línia roja

Buenos Aires
Sergi Planagumà
Alcalde de Serinyà (Gent per Serinyà)

“No hem perdut el sentiment de poble, i és un punt fort”

Serinyà

Desmuntant la llegenda negra sobre Dencàs

Barcelona
política

Puigdemont vindrà i plegarà si no és restituït

barcelona

Les togues es remouen

Madrid
veneçuela

Detenen l’exministre del Petroli Tareck El Aissami per corrupció

barcelona
estats units

Rebutgen dos recursos de Trump per a retardar el seu primer judici penal

barcelona

Un regidor del govern és cessat per suposades irregularitats en la gestió

Olesa de Montserrat
Guerra a Gaza

Hamàs estudia l’última proposta de treva tot i no respondre a les seves demandes

Barcelona