El TC executa la suspensió de tres lleis catalanes més

Nova allisada del Tribunal Constitucional. Les tres lleis catalanes contra les quals el govern espanyol en funcions va recórrer el mes passat (la que grava habitatges buits, la de governs locals i la d'igualtat entre homes i dones) van quedar suspeses ahir cautelarment pel sol fet de ser admeses a tràmit, és a dir, sense cap pronunciament de fons contra el contingut dels recursos. El Parlament i el govern disposen de quinze dies per personar-se en el procés i formular al·legacions, si ho consideren oportú, mentre que l'alt tribunal té cinc mesos per ratificar la suspensió o aixecar-la.

El ministre de Justícia en funcions, Rafael Catalá, ja va dir després del consell de ministres que va impugnar les normes que l'impost sobre habitatges buits ja està gravat en l'actual sistema de finançament de les hisendes locals, que preveu recàrrecs de fins al 50% en l'impost sobre béns immobles (IBI), i que s'incorria, segons el seu parer, en un “vici d'inconstitucionalitat”. Pel que fa a les altres dues lleis, Catalá argumentava que envaeixen competències estatals i acusava la Generalitat d'haver-se “extralimitat”.

L'Estat ha impugnat una trentena de lleis catalanes, mentre que el govern ha fet el mateix amb gairebé mig centenar de l'executiu espanyol. Justament, el Tribunal Constitucional va admetre ahir a tràmit un altre recurs, de la Generalitat, contra diversos articles de la llei del sistema de protecció civil aprovat pel gabinet de Mariano Rajoy l'any passat. La impugnació es va presentar el 5 d'abril al·legant que la norma limita l'exercici dels poders i atribucions de la Generalitat i que queia en un “gran nombre d'inconcrecions” i “conceptes genèrics”. En canvi, La Moncloa sostenia que cal adaptar-se als nous tipus d'emergències i actualitzar la llei anterior, que data del 1985.

Tot i l'allau de recursos al Tribunal Constitucional, el govern liderat per Carles Puigdemont no es planteja abandonar la via de diàleg oberta amb l'executiu estatal a partir de la reunió entre els dos presidents, que posteriorment es va traduir en una trobada entre els dos vicepresidents.

El govern manté la intenció de reunir-se demà al matí amb el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz. El conseller Jordi Jané viatjarà a Madrid per tornar-li a plantejar la convocatòria de la junta de seguretat. La portaveu del govern, Neus Munté, va lamentar ahir en acabar la reunió del consell executiu que la Generalitat ha reclamat en diverses ocasions la convocatòria de la junta –que no té lloc des del 2009– per tractar, per exemple, qüestions com l'amenaça gihadista, però que ha anat rebent nos del govern espanyol (l'últim cop al·legava que està en funcions).

“Aquest [el català] és un govern que no està en funcions, sinó que funciona”, va afirmar Munté, que va garantir que la Generalitat continuarà aplicant el full de ruta independentista encara que a Madrid no hi hagi un govern en plena activitat. Segons la portaveu, els comicis no influiran en cap cas en el desplegament del procés sobiranista ni en l'inici de la tramitació del pressupost del 2016, a final de mes.