Cs imposa el canvi de rumb i promourà anar amb el PP
La gestora avala Arrimadas per explorar contactes, també amb el PSOE, que intentin frenar els nacionalistes catalans, bascos i gallecs
La proposta genera el rebuig de part del partit i dels socialistes
Els mals resultats –i els pitjors pronòstics– de Ciutadans a les urnes han fet que finalment cristal·litzi la possible unió amb altres forces polítiques. Tot i que de totes les maneres possibles des de Cs s’havia rebutjat la possibilitat plantejada fa temps pel PP d’unir forces en territoris com Catalunya, ara és el partit taronja qui ho promou. La gestora que dirigeix el partit després de la marxa d’Albert Rivera va beneir ahir la proposta d’Inés Arrimadas d’explorar vies d’entesa amb el PSOE i, sobretot, el PP per presentar-se junts a Catalunya, el País Basc i Galícia. L’explicació oficial és intentar frenar l’auge dels nacionalistes a tots tres llocs, però en el fons el que s’intenta és frenar la sagnia de representació del partit, que en les últimes eleccions generals tan sols va obtenir deu diputats a tot l’Estat.
La portaveu de la gestora, Melisa Rodríguez, va explicar en acabar la sessió que van mantenir, que han encarregat a un grup de treball que es va crear el 16 de desembre passat que comenci a explorar un acord “transversal” i “constitucionalista” a tots tres territoris. Rodríguez va argumentar que cal buscar pactes electorals no només amb el PP sinó també amb el PSOE i amb la societat civil, ja que s’està vivint un “moment excepcional” a Catalunya, el País Basc i Galícia, on el nacionalisme representa una “greu amenaça”. El grup de treball estarà format per Manuel Bofill, Fran Hervías, José María Espejo-Saavedra, Marina Bravo, Joan Mesquida, Carlos Cuadrado, Andrés Betancor, Miguel Gutiérrez, Beatriz Pino, com també per la mateixa Rodríguez.
De tota manera, la proposta de crear la marca Millor Units –com Arrimadas proposa que es digui– només té l’aval dels populars. El PSOE ja ha dit que amb ells no hi comptin. Però tot i aquest rebuig, Rodríguez instava els socialistes a posar a davant l’interès general, més enllà “del melic de Sánchez”. Tampoc dins de les files de Cs la proposta ha aixecat entusiasmes. Almenys en un sector del partit, que considera que aquesta és una maniobra que busca evitar la desaparició del partit quan, en realitat, el que farà és alimentar-la.
Bàsicament negatives
La portaveu de la gestora va reiterar, però, que es tracta d’una fórmula pensada només per concórrer a les eleccions d’aquests tres territoris, tot i que no va deixar clar si es tracta d’una línia vermella: el president gallec, Alberto Núñez Feijoó (PP), també ha descartat obertament concórrer amb Cs a les eleccions de Galícia. Pel que fa a Catalunya, Rodríguez no va voler confirmar si pressionarien perquè la seva actual portaveu al Parlament, Lorena Roldán, sigui qui encapçali l’eventual candidatura conjunta a la Generalitat. Es va limitar a dir que és la persona que ha guanyat les primàries i que en la reunió d’ahir no s’havia parlat de noms. De tota manera, és previsible que Roldán sigui la candidata, si es té en compte la representació actual de tots dos partits a la cambra catalana: 36 diputats de Cs i només 4 del PP.
