Què ha de passar a partir d'ara?

El govern i ERC s'han compromès a registrar una nova proposició de llei de consultes “com a màxim a final de gener”, és a dir, durant la setmana vinent. La proposició ha de ser admesa a tràmit per la mesa del Parlament, després ha de ser debatuda i esmenada en comissió i, finalment, aprovada en un ple. La llei de consultes, que vol anar per la via ràpida, aprofitarà els treballs ja fets durant la legislatura anterior per reformar la llei de consultes del 2010. Convergents i republicans es van comprometre en el full de ruta pactat a “consensuar esmenes” entre ells, però tornaran a provar d'augmentar el suport al Parlament incloent els diputats d'ICV-EUiA i de la CUP. Després del que va succeir ahir amb el no del PSC a la sobirania, serà difícil que els socialistes s'uneixin a una llei de consultes que, en teoria, no s'ajustarà exactament al que marca la legislació espanyola. La diferència principal entre la futura llei i l'anterior, contra la qual s'ha recorregut al Tribunal Constitucional, és que CiU i ERC no volen que la convocatòria d'una consulta depengui en cap cas del vistiplau final del govern de l'Estat, com succeeix amb la llei aprovada pel govern d'esquerres presidit per Montilla. També es crearan els “instruments d'administració electoral” necessaris per “assegurar la correcta celebració” en els anys vinents d'una consulta.

Paral·lelament a l'aprovació de la llei de consultes, el govern s'ha compromès durant els primers sis mesos d'aquest any a “obrir un procés de negociació i diàleg amb l'Estat espanyol” per l'exercici del dret a decidir que inclogui l'opció de convocar un referèndum. El primer punt de trobada és la reunió pendent de fer des de fa quasi un mes entre el president Artur Mas i el rei Joan Carles. Tradicionalment, un cop investit, el president de la Generalitat sol visitar el monarca espanyol a Madrid per fer una trobada protocol·lària. La reunió, aquest any, serà més transcendent que mai després que el rei hagi criticat les aspiracions independentistes sorgides a Catalunya. El president vol trobar-se amb ell abans de celebrar la cimera amb el president del govern espanyol. El segon punt de trobada previst serà la reunió entre Mas i Mariano Rajoy. Tots dos es van trobar i van intercanviar opinions durant la inauguració de la línia del TAV entre Barcelona i Figueres fa només uns dies. El govern de l'Estat podria fer una contraproposta a CiU per evitar la celebració de la consulta, com per exemple una millora econòmica en el sistema de finançament autonòmic que s'ha de reformar el 2013 o, fins i tot, alguna proposta similar al model del pacte fiscal en la línia del concert. Qualsevol aproximació en aquest sentit es veu molt llunyana. Tot i això, el PP a Catalunya ha insistit que el govern espanyol està disposat a liderar una revisió del finançament i a tractar Catalunya amb “singularitat i ordinalitat” per tal que no hi hagi més pressió fiscal a Catalunya que en altres autonomies.

Donant compliment a l'acord entre CiU i ERC, el Consell de Govern va anunciar el 3 de gener que impulsaria el Consell Català per a la Transició Nacional, format per diferents personalitats de la societat civil. Aquest òrgan s'havia de crear formalment durant el mes de gener, és a dir, altre cop, la setmana vinent. S'espera posar-lo en funcionament, amb una primera trobada, al febrer. El conseller de Presidència, Francesc Homs, encarregat de tirar-lo endavant, no ha concretat encara com es designaran els seus membres, qui en serà el president –s'havia especulat que ho seria Mas, segons va avançar aquest diari– ni de quins espais polítics i ideològics provindran els seus membres.

L'aparell judicial de l'Estat, actuant a petició del govern del PP, de plataformes d'ultradreta nacionalista o per voluntat pròpia, podria iniciar el camí legal per a la inhabilitació del president Artur Mas o, en un cas extrem, la suspensió de l'autonomia si s'avança en la convocatòria d'una consulta “il·legal”. El que és pràcticament segur és que el govern de Rajoy impugnarà davant el Tribunal Constitucional la futura llei de consultes, perquè considerarà que queda fora de la Constitució.

La Generalitat, de facto rescatada, podria ser intervinguda per l'incompliment ja previst del dèficit públic. Segons la llei d'estabilitat, l'Estat podria intervenir totalment les finances catalanes en cas de continuar en números vermells. Un escenari extrem seria que, en cas que el conflicte Estat-Generalitat explotés, el govern espanyol podria tallar les transferències financeres mensuals cap a Catalunya.

La nova secretaria d'Afers Exteriors, depenent de la conselleria de Presidència, té la missió en els pròxims mesos de generar suports, simpaties i empaties arreu de la Unió Europea i la resta del món. La mateixa declaració de sobirania afirma que a Catalunya els partits signants “defensaran i promouran els principis fundacionals de la Unió Europea”. Davant l'opció que l'Estat bloquegi la convocatòria d'una consulta, el govern vol demanar l'empara –complicada– dels governs més poderosos de la UE com ara Alemanya, el Regne Unit, Itàlia i França.

L'esforç politicolegal de CiU i ERC té l'objectiu de culminar amb la convocatòria d'una consulta “amb el marc legal que l'empari” –és a dir, no necessàriament la legalitat espanyola– i “dins del termini de l'any 2014” –sense data concreta fixada encara–. Només hi ha una possible excepció, segons l'acord de governabilitat, per retardar-la: “Que el context socioeconòmic i polític requerís una pròrroga.” Aquest retard necessitaria com a mínim l'acord conjunt entre CiU i ERC.