Un llibre revela el parentiu entre Companys i Colubí

Tot plegat sembla ficció, però no ho és. El president de la Generalitat Lluís Companys i l'advocat que es va encarregar de la defensa en el seu judici, Ramon de Colubí, eren parents. Així ho revela Víctor Gay Zaragoza en la novel·la que acaba de publicar, El defensor (Columna). La família Jover procedia de Tàrrega, igual que la de l'àvia materna de Colubí, els Viada. “Tots dos, Companys i Colubí, procedien de famílies conservadores i els seus besavis eren germans”, explica Víctor Gay, que aporta les partides de naixement per provar el parentiu. “Segurament els dos ho sabien i ho devien parlar, però no els convenia que se sabés.”

Però les relacions de parentiu no acaben aquí, ja que va ser a la biblioteca del seu avi on l'autor va descobrir una capsa amb fotografies de Ramon de Colubí, que va resultar ser al seu torn un parent llunyà seu. Així que va decidir investigar als arxius i el resultat és aquesta novel·la, en què reivindica la figura de l'advocat: “Durant els dies del judici, va experimentar una transformació a tots nivells i va descobrir qui era realment. Per coherència va decidir jugar-se la vida i la seva carrera.” Personatge incòmode, segons l'escriptor, no se l'ha reconegut com cal: “Pels nacionales era un militar que s'havia tornat boig, i pels republicans havia participat en el cop d'estat franquista.”

En la presentació de la novel·la, ahir, hi havia la filla de Colubí, Marilú Colubí, que va viure a Veneçuela, on es va exiliar el seu pare el 1947. “No volia recordar res del judici perquè li resultava dolorós, i mai va voler tornar a Catalunya... devia sentir que tot allò pel qual havia lluitat i la mort del seu germà no havia servit per a res.”

Respecte al parentiu, Marilú no recorda que en fes menció, però sí que diu que el seu pare havia aconseguit un passaport per poder marxar a França quan havia estat en perill i Companys era al poder. “Segurament les dues famílies havien mantingut el contacte i s'ajudaven quan podien.” Marilú també recorda els botons de puny que li va regalar Companys abans de la seva execució: “Li van robar al Perú i li va saber molt de greu perquè els tenia en molta estima.”

Marilú no va conèixer el seu pare fins als vuit anys, quan va marxar a Veneçuela per reunir-se amb ell. “El judici el va marcar profundament i també la seva família; tinc un germà que es va suïcidar perquè no es va adaptar a Veneçuela.” En tot cas, no identifica el seu pare amb la imatge que en dóna el film de TV3 13 dies d'octubre: “Mai el vaig veure resar a taula, era un enginyer industrial molt actiu i mai va deixar d'estudiar, fins i tot als noranta es va posar a estudiar parapsicologia.” “Segurament era més religiós Companys que el mateix Colubí”, diu Gay Zarazoza.