L’Audiència de Girona va ser l’escenari ahir de la primera sessió del judici amb jurat popular pel crim de Santiago Gabarre Sarrailh, que va ser assassinat a fora del cementiri de Figueres el dia de Tots Sants del 2013. Per aquests fets s’enfronten a 23 anys de presó dos germans: Juan Fernández Cortés, àlies Shin Chan o Sevilla i Vicente Fernández Cortés, conegut popularment com el Sioux. El fiscal, Víctor Pillado, considera que Juan va ser l’autor material dels trets, els quals hauria efectuat després que Vicente li passés presumptament l’arma que duia. En la vista d’ahir, la primera a declarar va ser Antonia Riera, vídua de la víctima. Malgrat que es tracta de la testimoni principal, la jove va reconèixer que no volia anar a declarar per por a la família que va matar el seu marit. “Corre perill la meva vida i la dels meus fills!”, va manifestar –de fet, el magistrat va deixar constància que va ser clau la insistència d’una funcionària judicial, que la va convèncer que hi acudís–.

Riera va admetre, a més, que també té por de la seva ex-família política, ja que assegura que l’han amenaçat de treure-li els fills perquè ha refet la seva vida amb un altre home. I, amb relació al crim de Santiago, va dir que l’únic que pretén és que es faci justícia i renuncia a qualsevol indemnització que li pugui correspondre. “No vull res. No és el diner el que farà reviure el pare del meus fills”, va indicar, i va repetir per segon cop que havia “refet” la seva vida.

Riera també va explicar que desconeixia que, per l’enemistat entre famílies d’ètnia gitana del clan dels Cortés i dels Gabarre, els patriarques havien establert uns horaris per tal que el dia de Tots Sants uns i altres no coincidissin al cementiri. La mesura va venir sobretot arran d’una baralla a cops de puny que uns dies abans hi havia hagut entre el germà de la víctima, Santos Gabarre, i el Sioux –en aquella època, Santos era la parella de l’exdona del Sioux, els quals feia uns vuit anys que ja no estaven junts.

Santiago, Antonia i dos fills de 2 i 4 anys vivien a França. Aliens als horaris pactats, van arribar al cementiri al migdia, que és quan els tocava als Cortés. Van deixar flors al nínxol d’una tieta de Santiago i un membre del clan rival li va recriminar que no tenia dret a fer-ho. “Li van trencar la camiseta i el van enganxar per darrere. I, quan ja tornàvem al cotxe, van venir cap a nosaltres tres o quatre persones que jo no coneixia.”

Entre aquest grup, hi havia Juan, que hauria assenyalat a Santiago i preguntat: “És ell?” Vicente li hauria respost que sí i hauria donat al seu germà una pistola que tenia en una bandolera. I, aleshores, Juan va disparar presumptament deu trets a la víctima. L’advocat Carles Monguilod, que exerceix la defensa de Vicente, va evidenciar que en les imatges captades per les càmeres d’una botiga no es veu que el seu representat portés cap bandolera. El lletrat, a més, va qüestionar que Riera sentís, just després del crim: “Ja està, Sioux, ja està fet.” Monguilod es va preguntar per què, si realment va ser així, Antonia no va mencionar el nom de Sioux fins a la seva quarta declaració.