Ni els resultats de les proves d’ADN, fetes per partida doble a Madrid i Barcelona, que la descarten com a filla de Dalí, ni la sentència del jutjat de Madrid que va desestimar la demanda de paternitat, no l’aturen. Pilar Abel continua el seu periple judicial i mediàtic perquè el món la reconegui com a filla del geni del surrealisme.

En l’àmbit judicial, Pilar Abel vol repetir el judici. A través del seu lletrat, Enrique Blánquez, ha presentat un recurs en què demana la nul·litat de la sentència. Un dels arguments que esgrimeix el lletrat és que no hi ha constància documentada que es respectés la cadena de custòdia en les mostres biològiques que es van agafar durant l’exhumació de Dalí. En el recurs s’exposa que es va demanar la prova documental abans del judici i que, com que no s’havia aportat, es va sol·licitar que se suspengués. Una petició que, remarca, va ser denegada. A l’escrit, la defensa d’Abel reitera que no dubten del “bon fer” de l’Institut de Toxicologia ni dels instituts de medicina legal de Figueres i Girona, però asseguren que les mostres del geni van passar per “multitud de mans” entre les quals hi hauria les de l’“Administració General de l’Estat” i “el Ministeri d’Hisenda” que “són part demandada”. L’escrit del recurs també remarca que el dia de la vista no es va presentar cap dels testimonis que hi estaven citats, a banda del forense Narcís Bardalet. Abel manté que faltaven els testimonis que podien acreditar que va existir un idil·li entre Salvador Dalí i la seva mare durant la seva joventut.