Successos

Societat

La noia de Portbou no era d’Alburquerque

La difusió arran de la publicació d’una novel·la inspirada en el cas de les fotos de la noia mai identificada trobada morta a Portbou al 1990 va destapar la possibilitat que es tractés d’una jove de Badajoz, però finalment, per les empremtes, s’ha descartat

S’ha esvaït una possibilitat més de posar nom a la misteriosa noia mai identificada que el 1990 va ser trobada penjada a Portbou i que va inspirar la novel·la de Rafael Jiménez La núvia penjada al país del vent. Havia aparegut una possible candidata, una noia d’Alburquerque (Badajoz), a 1.200 km de Portbou, però les anàlisis de les empremtes ho han descartat.

Va ser precisament arran de la presentació de la novel·la de Rafael Jiménez (que ha servit per tornar a difondre la imatge de la noia no identificada) que va contactar amb l’escriptor una dona de Badajoz, exposant la possibilitat que la noia sense nom pogués ser una jove que, pels votants de l’any 1990, havia marxat d’Alburquerque per anar a Catalunya i ja no va tornar més i els seus familiars tampoc en van saber res més. Mai, però, havien presentat una denúncia formal de la desaparició d’ella, la Francisca, circumstància que avivava més les esperances que pogués ser la noia de Portbou, perquè hauria explicat que la Guàrdia Civil hagués fracassat, tot i els grans esforços destinats, en els intents de trobar la morta en els arxius de persones desaparegudes del país i també de l’estranger.

Es van enviar fotografies de la jove d’Alburquerque i una anàlisi visual denotava trets facials semblants o almenys no excloents entre les dues noies.

Calia fer investigacions. L’autor de la novel·la, des de la seva condició d’inspector de policia, va fer els primers passos per trobar les empremtes de la dona d’Alburquerque als arxius policials i poder-les comparar amb les que va extreure la Guàrdia Civil de la noia de Portbou quan es va trobar el cadàver. Però no va ser tan fàcil perquè les empremtes de la Francisca, que només s’havia fet un cop el DNI, no estaven als arxius digitalitzats. Buscar als arxius de paper és una feina feixuga. Mentrestant, la policia científica de la Guàrdia Civil de Girona va recuperar les empremtes de la noia de Portbou i va repassar els arxius policials. I a la noia d’Alburquerque li constava un antecedent per afer menor a Vilanova i la Geltrú, de l’any 1985. Per tant, hi havia les empremtes en una fitxa policial i només calia fer la comprovació. Però va ser negativa: les empremtes no coincideixen. Per tant, la noia de Portbou no es diu Francisca i no és la jove que un dia va marxar d’Alburquerque sense donar explicacions i que ara té iniciat un procediment de declaració de defunció que han iniciat els seus familiars per resoldre afers legals.

De fet, alguns indicis, com l’alçada, que s’intuïa per les fotos de la noia d’Alburquerque, ja feien pensar que no podia ser la núvia de Portbou, que feia aproximadament 1,75 d’alçada. Altres indicis avalen la tesi, defensada pel forense Rogelio Lacaci, que va fer l’aixecament del cadàver i l’autòpsia de la noia de Portbou, que devia ser estrangera. És remarcable, per exemple, que algunes de les peces de roba que duia la noia, que reproduïm en aquest reportatge, eren fabricades a Grècia.

L’any passat, també es van comparar, amb resultat igualment negatiu, les empremtes d’una noia que consta com a desapareguda a Barcelona el 1990.

El misteri de la identitat de la noia de Portbou continua, però si més no l’alerta arribada des d’Alburquerque arran de la difusió de la fotografia de la noia pot aportar encara la possibilitat que algú la identifiqui, tot i que ha passat temps.

L’entrebanc més gran per posar nom a la jove penjada ve donat perquè no se li ha pogut extreure ADN. Al 1990 es desconeixia i més tard, quan ja existien bancs d’ADN de persones desaparegudes i la Guàrdia Civil va demanar d’exhumar-la per treure ADN, es van trobar que els responsables del cementiri els van dir que havien tret la noia del nínxol i l’havien posat a la fossa comuna. Fins ara s’ha mantingut l’esperança que la noia continués al nínxol número 134, al cinquè pis del departament primer del cementiri de Figueres, on el forense Narcís Bardalet tenia documentat que havien deixat el cos de la noia perfectament embalsamat. I es van fer més intents per treure’l. Però tot fa témer que aquí ja no hi és.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Mor un home per una pessigada d’abella

Un veí de la Vall de Bianya, de 62 anys va morir dimecres al matí després que el pessigués una abella mentre desbrossava a casa seva. La víctima, que sabia que tenia al·lèrgia a les pessigades,...

la Vall de bianya
 

Plantacions de marihuana vora el Fluvià

Figueres
 

El jove de la catana de Blanes, en presó

blanes
 

Robatori amb radial al Wine Palace, a Lloret de Mar

lloret de mar
 

Atac sexual d’un grup d’adolescents a una noia de 12 anys

la bisbal d’Empordà
 

L’alcaldessa de Roses critica que els han deixat sols davant el ‘top manta’

Roses
 

Accident mortal d’un motorista a Puigcerdà

PUIGCERDÀ
 

La complicitat dels silencis

girona
 

Mor un home en estimbar-se a la Roca, a Vilallonga

VILALLONGA DE TER