Aquests dies hem informat que a la zona del baixant de la font del Borni han aparegut un reguitzell de vestigis (una bala, dues beines, un inflador i unes peces inflables de caiac, un braçalet de cordills, uns pals de rems, unes juntes, un tap de caiac...) que, afegits a la circumstància que en aquell sector és on van aparèixer els cadàvers de Marc i Paula, les víctimes del doble crim de Susqueda, i que Google situa allà el telèfon de Marc Hernández a l’hora del crim, apunten com a probable que l’escenari dels assassinats fos en aquest sector, també assenyalat com a possible punt d’on provenien els trets per aquelles proves de so fetes per una empresa externa que van costar prop de 50.000 euros i pel testimoni de gent que els van sentir.

Però la investigació situa com a escenari del doble crim les runes de la Rierica, que a vegades estan submergides, com ara mateix, i que és el lloc on el dia del crim pescava Jordi Magentí, l’únic encausat pel crim, que està en llibertat perquè l’Audiència va considerar que els indicis contra ell no tenien solidesa per privar-lo de llibertat. El fiscal Víctor Pillado (que ara ha deixat el cas perquè ha marxat a Madrid) argumentava que només Magentí (que tenia antecedents perquè el 1997 havia matat la seva dona i havia fet servir una arma de foc) podia ser l’assassí perquè era l’únic que situaven al lloc a través d’una fotografia presa per uns senderistes en què es veia un diminut blancall enmig de la vegetació que es va intuir que era el sostre del Land Rover de Jordi Magentí. Però la Rierica no va ser considerada com a sospitosa de ser l’escenari del crim fins que no es va començar a enfocar Magentí i ell mateix va explicar que hi era pescant un dia que no recordava ben bé si era el 24 d’agost del 2017, dia del crim. Als informes dels Mossos no consta que s’hi fes cap rastreig quan es buscaven les víctimes, que van estar 32 dies desaparegudes abans no es van trobar els seus cossos. La tesi defensada pel fiscal i els Mossos és que Marc i Paula van recórrer amb l’Opel Zafira tota la pista al voltant de la riera de Rupit, van passar pel mas Llomar –on ningú els va veure tot i que aquell dia hi havia set persones–, van anar a aparcar el cotxe a un saplà de l’altra banda, per davant de la Rierica, i allà van inflar el caiac, el van baixar fins arran d’aigua (o al revés), van pujar al caiac, van travessar el tram d’aigua fins a la Rierica i allà van rebre els trets que els van causar la mort. La tesi per justificar la reacció irada del pescador que van fer córrer els investigadors: que Magentí es va enrabiar perquè el destorbaven o que els nois li van recriminar que pesqués amb alguna art il·legal, tenint en compte que Marc estudiava a l’escola forestal i podia estar sensibilitzat en aquest aspecte. Suposicions no avalades per cap indici. Ni a la banda on se suposa que haurien aparcat ni a la zona de la Rierica on haurien d’haver arribat, no s’hi va trobar cap vestigi material (ni objectes, ni roba, ni ADN) que evidenciés la presència de Marc i Paula. Ni tampoc consta que els bussos de l’armada que durant dues setmanes es van submergir a l’embassament a l’entorn de la Rierica buscant l’arma del crim trobessin cap indici. Els bussos de l’armada, però, no van treballar al sector on van aparèixer els cossos, les peces de caiac, la bala, les beines... L’arma continua desapareguda.