La neboda de Pau Casals recorda el seu 'padrinet' amb motiu dels 30 anys de l'arribada de les despulles al Vendrell

La neboda de Pau Casals, Enriqueta Casals, ha participat en els actes organitzats al Vendrell per commemorar els 30 anys de l'arribada de les despulles del violoncel·lista, que va ser un esdeveniment multitudinari. Casals va ser enterrat a la vila natal sis anys després de la seva mort -el 22 d'octubre del 1973 a San Juan de Puerto Rico. Per aquest motiu, el Vendrell ha organitzat tot un seguit d'actes, des d'exposicions a conferències. Als seus 88 anys d'edat, Enriqueta Casals ha recordat anècdotes divertides de la seva infància, junt amb el seu 'padrinet', tal com l'anomena ella. Dels set nebots de Casals -quatre dels quals encara són vius-, Enriqueta és la que més temps va conviure amb el músic.

'Esmorzava cada matí amb ell i explicava les peripècies dels seus viatges, com quan el van confondre amb un gàngster i la policia creia que duia armes dins l'estoig del violoncel', recordava Enriqueta aquest dimarts al vespre, just abans de fer la seva conferència a la casa nadiua de Pau Casals. Enriqueta Casals va viure amb el 'padrinet' des que ella va néixer l'any 1921 fins al 1935, i van tornar a conviure junts durant l'exili del músic a Prada de Conflent, al sud de França.Casals vist per la seva nebodaEnriqueta Casals, però, reconeix que té més memòria pels seus records d'infància que no pas de més gran, i no descarta que un dia, en comptes d'un llibre de memòries, acabi fent un conte per a canalla. D'anècdotes en té moltes per explicar, com ara quan Casals s'havia avergonyit de tocar amb un pianista rus que era 'com un gegant' i semblaven 'David i Goliat', però finalment van fer una gira excepcional. En la intimitat, a casa, Pau Casals es dedicava a ensenyar-los anglès.Enriqueta Casals viu a Perpinyà amb el seu marit i la seva filla Elisabet, nom que Pau Casals va voler-li posar per honorar la seva amistat amb la reina Elisabet de Bèlgica. Enriqueta va recórrer aquest dimarts la Vil·la Casals-museu Pau Casals, el cementiri on hi ha la tomba familiar i la casa nadiua, on s'ha habilitat una habitació per mostrar el ressò mediàtic que va tenir el retorn de les despulles i també es projecta una filmació de tot l'acte, que va enregistrar un veí del Vendrell.Un acte i un ressò multitudinariCasals va morir a l'exili per convicció. Primer es va exiliar a Prada de Conflent i després a Puerto Rico, amb l'esperança de tornar a la seva terra, però va morir dos anys abans del final del règim de Franco. Un cop restaurada la democràcia, la seva vídua, Marta Casals -des de Puerto Rico-, la Fundació Pau Casals, l'Associació Musical Pau Casals i l'Ajuntament del Vendrell -que aleshores ja era democràtic- van fer possible el retorn de les despulles el 10 de novembre de l'any 1979.Va ser un esdeveniment multitudinari que va fer omplir els carrers del Vendrell i també, abans, a Barcelona i a Montserrat. També es van omplir pàgines senceres a la premsa escrita, i es van fer amplis reportatges televisius, que ara, des del Vendrell, s'estan intentant recuperar. 'Era un dels personatges més importants del Vendrell i també de tot Catalunya, i per això hi va haver un gran ressò', ha explicat la conservadora de la casa nadiua de Pau Casals, Àngels Santacana. L'agenda d'actesSegons Santacana, la relació amb Enriqueta s'ha fet més estreta arran la recuperació d'un film que conservava de l'any 1927. La neboda -filla d'Enric Casals, violinista i compositor que feia tots els arranjaments i orquestracions musicals del seu germà- desvetllava aquest dimarts detalls desconeguts de la vida del seu oncle durant l'exili. Ha estat la segona conferència d'un cicle que culminarà el pròxim dimarts, amb una xerrada sobre la restauració de l'orgue del Vendrell. A l'octubre ja es va celebrar un concert coincidint amb l'aniversari de la seva mort. A part, enguany s'ha dedicat l'agenda escolar a la figura de Casals. 'Per als vendrellencs és molt important que descansi aquí perquè és el fill més il·lustre que hem tingut i ha situat el Vendrell en el mapa internacional, i per tant li hem d'agrair la seva vàlua com a músic i com a lluitador incansable per la pau i la llibertat', ha conclòs la presidenta de l'associació Pau Casals, Eva Serramià.