Satisfacció a Reus per la declaració de festa patrimonial perquè la tronada de Sant Pere queda protegida

L'Ajuntament de Reus està 'satisfet' i 'orgullós' que s'hagi oficialitzat la declaració de la seva festa major com a Festa Patrimonial d'Interès Nacional. Així ho ha expressat l'alcalde Lluís Miquel Pérez, aquest dimarts a la tarda. La festa major de Sant Pere ja comptava des del 2001 amb la distinció de Festa Tradicional d'Interès Nacional. L'acte més emblemàtic de la festa és la tronada. En aquest sentit, l'alcalde ha valorat especialment que, amb la declaració, es guanyi 'força' i se n'incrementi el 'grau de protecció', sobretot de cara a directives o legislacions europees. El consistori reusenc ja ha programat un acte especial el dia 5 de juny i incorporarà altres 'sorpreses' a la festa.

L'alcalde no ha volgut desvetllar aquestes novetats que s'afegiran a la festa de Sant Pere, que se celebra entre el 24 i el 29 de juny, i que s'ha mantingut estable durant prop de quatre segles. Pel que fa a la jornada festiva extraordinària del dia 5 de juny, a la qual està prevista l'assistència del conseller Tresserras, hi participaran tots els elements festius i es farà una encesa excepcional de la tronada. Pérez ha insistit en els dos factors que guanya la festa major. D'una banda, que assoleix el màxim grau de protecció patrimonial possible -igual que un monument, ha exemplificat Pérez-, cosa que obliga a mantenir el mateix model de festa. D'altra banda, que incrementarà la seva difusió, és a dir, que es farà més publicitat de la festa major. Reus, junt amb Tarragona i Ascó, han estat les poblacions distingides.Reconeixement a tres festes del Camp de TarragonaEl delegat del Govern al Camp de Tarragona, Xavier Sabaté, ha volgut celebrar també els reconeixements a tres festes del Camp de Tarragona, i ha assegurat que demostren la potència cultural de les dues ciutats -Tarragona i Reus- i la llarga tradició de les seves festes. Per Sabaté, la declaració 'reforça la capitalitat de Tarragona com a Capital de la Cultura Catalana 2012 i de cara a la candidatura de la ciutat per ser la Capital de la Cultura Europea el 2016'. A més, Sabaté ha recordat que la processó del Sant Enterrament de Tarragona, que va sortir per primera vegada el 3 d'abril del 1550, és 'la més important de Catalunya', i una de les més destacades de l'Estat espanyol. Pel que fa a la declaració de la Festa de Sant Pere de Reus com a festa patrimonial d'interès nacional, Sabaté creu que referma el lideratge cultural de la ciutat a nivell català, i ha recordat iniciatives pioneres com el Centre d'Arts Escèniques de Reus (CAER).El delegat també ha destacat que les dues ciutats tenen o tindran centres d'art contemporani de primer nivell. 'Reus ja forma part de l'Anella Cultural amb Cal Massó, un espai de caire experimental i multidisciplinar, ubicat en una antiga fàbrica de licors i destinat a ser un punt de trobada i projecció dels nous creadors i les noves tendències de la cultura contemporània; i Tarragona té en projecte el centre d'art de l'antiga Tabacalera, que per altra banda també acollirà l'ampliació del Museu d'Arqueologia', ha afegit.Satisfacció a Tarragona i AscóLa regidora de Festes, Joventut, Cooperació i Centres Cívics de Tarragona, Sandra Coloma, ha celebrat la decisió del Govern de reclassificar la festa major de Santa Tecla i el Sant Enterrament de Tarragona com a festes patrimonials d'interès nacional. Especialment, en el cas de Santa Tecla, Coloma ha destacat que es tracta d'un reconeixement a una 'llarga tradició històrica' i d'elements específics de la festa com els gegants, els 'negritus' i el toc de campanes.Al mateix temps, ha destacat el paper de la ciutadania en la preservació d'aquest 'patrimoni històric' que dóna una 'valor afegit' des del punt de vista 'curricular' tant a la festa major com al Sant Enterrament, declarats festa d'interès turístic estatal. 'Vesteix molt més: és un reconeixement que premia la festa', ha explicat Coloma, tot recordant el paper de celebracions com Santa Tecla com a plataforma de difusió i generadora d'impacte econòmica a la ciutat, gràcies a les 30.000 persones que surten al carrer.Des d'Ascó (Ribera d'Ebre), la notícia de la declaració de la festa major de Sant Antoni ha estat celebrada com la consecució d'un objectiu en el qual el municipi havia estat treballant des de fa uns quants anys, concretament, des de 2005, amb la confecció d'un estudi històric, lúdic i antropològic sobre els seus orígens, que situen cap al 1520. 'És un goig, una alegria i un honor', ha declarat la regidora de Cultura i presidenta de la comissió de festes, Angelines Gironès, que considera la distinció com un 'homenatge' a tota la gent que ha maldat per preservar-la al llarg dels segles. 'És una festa molt del poble però molt participativa i oberta. Volem rebre gent, que la conegui tothom. La festa té lloc en un moment que la gest està al carrer i és una data de retrobament amb els veïns del poble o de la comarca. Volem que hi vingui més gent i que aquesta declaració sigui el tret de sortida perquè la plaça estigui plena a vessar', ha conclòs la regidora.