Quan la justícia et fa sentir cornut i pagar el beure

i ha un cas que si l'hagués novel·lat Camilleri l'hauria pogut titular La meuca i l'ingenu, però no és un afer de la Sicília fictícia del mestre de la novel·la negra sinó un afer trist i penós de la Garrotxa real. Un octogenari d'Olot es va deixar entabanar pels ardits d'una senyora de les que anomenen de la vida (com si les altres visquéssim en un altre món!), li va entregar 220.000 euros i s'ha quedat sense ni un cèntim als seus comptes del banc. L'ancià va vèncer els entrebancs de la vergonya (molta gent no denuncia segons quina estafa per aquest motiu) i va denunciar el cas a la policia, que va detenir la presumpta usurpadora del capital de l'octogenari i a més va ser testimoni de com la víctima era pressionada perquè deixés anar la darrera entrega. Però el jutjat ha tardat quatre dies a tancar el cas amb l'argument que era tan clar que la senyora anava pels diners que qualsevol persona amb dos dits de seny ho havia de veure i, per tant, més galió ell. Apa, cas tancat i menys feina. S'ha d'admetre que l'octogenari va ser un ingenu. I per partida doble: un cop per creure en l'entabanadora i un altre per confiar que la justícia faria el que el seu nom indica. Ara, ja plomat, li diuen que no té dret a justícia gratuïta perquè la seva pensió supera els 400 euros i per acabar-ho d'adobar el bufet d'advocats que el representa (i que primer va defensar la presumpta estafadora) li reclama una bona picossada com a provisió de fons per fer recurs. L'octogenari està confús. Es veu cornut i pagant el beure. Així mateix se sent l'amo del popular restaurant Coll de Revell, que ha patit una història també digna de novel·la. Els robatoris al pàrquing eren continus i l'hostaler, aconsellat pels Mossos, va instal·lar càmeres (que va pagar ell, evidentment). I les càmeres un dia van servir per identificar l'autor d'un robatori, que va acabar essent atrapat per la policia i finalment jutjat. Però finalment va acabar absolt per l'Audiència de Girona, que va esgrimir un magistral argument: la prova de la càmera era nul·la perquè vulnerava el dret a la imatge del lladre. Un aplaudiment! És bo que tinguem un sistema garantista per evitar que innocents paguin injustament, però si tan planer ho van posant als malfactors destruiran la ingenuïtat de les víctimes.

H