Judicial
Més enllà de les reixes
El 90% dels condemnats que eviten la presó amb treballs a la comunitat o seguint tractaments no tornen a delinquir
Les imprudències flagrants al volant o la violència de gènere concentren la majoria de casos
En Mohamed té 43 anys i viu a Girona. De dilluns a dimecres, cada tarda va a la delegació del govern per fer-hi tasques de manteniment. Pinta parets, arregla aquells llocs on el guix ha caigut i també fa trasllats de mobles. Aquesta primavera, el van condemnar a sis mesos de presó per amenaçar de mort un altre home. El jutge, però, va permetre que se li commutés la pena per 180 dies de treballs en benefici de la comunitat. Ara, ja n'ha complert un terç.
“S'hi està millor aquí que no pas a la presó”, explica el delegat de Justícia a Girona, Jordi Martinoy. En Mohamed hi afegeix: “El que tinc clar ara és que el que m'ha passat no es repetirà.” Ell és un dels 638 condemnats gironins que, a dia d'avui, gaudeixen d'una mesura penal alternativa que els evita anar a parar entre reixes pel delicte que han comès.
Aquestes mesures engloben tant treballs en benefici de la comunitat (de fet, en són el gros perquè representen el 70%) com l'obligació de participar en programes formatius i de reeducació o, en el cas dels toxicòmans, de seguir tractaments. La seva aplicació a les comarques gironines ha anat en augment al llarg dels darrers anys, i ha arribat a créixer fins a un 141% des del 2006. Aquest 2016, des que va començar, ja hi ha hagut 1.109 gironins que han sortit de les sales de vistes amb una sentència que els estalviava la presó. El càstig al delicte hi continua sent, però s'evita l'ingrés en un centre penitenciari.
El delegat de Justícia explica que “el gros d'aquestes persones” han comès o bé un delicte de trànsit (70%) o bé un de violència de gènere (20%). “Però també ens trobem amb altres tipologies, com ara lesions o amenaces”, indica.
Hi ha motius perquè els condemnats per delictes al volant es trobin al darrere de la gran majoria de casos. “D'una banda, perquè els darrers canvis al Codi Penal ja contemplen la imposició directa d'aquestes mesures alternatives quan es condueix begut, drogat o sense carnet”, explica Jordi Martinoy. I hi afegeix: “I d'altra banda, perquè també s'ha incrementat la persecució contra aquestes infraccions, pel perill que suposen per a la seguretat viària.”
Nou de cada deu no hi tornen
Les mesures penals alternatives s'han revelat eficaces a l'hora de combatre aquells delictes que porten aparellades penes lleus. I, a més, també eviten la reincidència. “Les dades indiquen que el 30% dels qui compleixen condemna a la presó després tornen a delinquir; en canvi, en el cas de les mesures penals alternatives, aquest percentatge baixa fins al 9 o el 10%”, subratlla el delegat de Justícia a Girona. “Això ens esperona a continuar impulsant aquest tipus de mesures i anar-les estenent”, indica Martinoy. I subratlla: “No només perquè augmenten les capacitats de reinserció, sinó també la reflexió que fa un mateix sobre el delicte comès.”
Quan el jutge permet commutar la pena per treballs en benefici de la comunitat, és el Departament que s'encarrega de fer-los efectius. Per això, a la demarcació, Justícia té signats convenis amb més de mig centenar d'ajuntaments i entitats, en què els condemnats hi poden fer els treballs. Entre el llistat hi ha consistoris com ara els de Girona, Salt, Lloret de Mar, Palafrugell, Olot i Blanes, i entitats com ara Creu Roja, Càritas i el Consorci del Castell de Sant Ferran de Figueres.
Si bé en un principi es pot pensar que aquests treballs es limiten a feines de jardineria o manteniment, el cert és que els darrers anys se n'ha estès el ventall. També perquè s'ha ampliat el perfil dels condemnats. “Ha anat evolucionant al llarg del temps, sobretot amb les últimes modificacions del Codi Penal”, indica Martinoy. “Si inicialment es tractava de persones que podien fer tasques de manteniment, ara n'arriben de molt més diversos. Per exemple, hi ha condemnats per delictes de trànsit que poden tenir titulacions superiors”, precisa el delegat de Justícia. En el cas dels treballs en benefici de la comunitat, a la demarcació, el perfil dels qui n'estan fent és el d'un home de nacionalitat espanyola i amb una edat mitjana de 34 anys.
