Societat

ROSA MARIA FALGÀS

MESTRA GIRONINA I PRESIDENTA DE L’ASSOCIACIÓ CATALANA PER A L’EDUCACIÓ, FORMACIÓ I RECERCA

“Cal adaptar l’educació d’adults al segle XXI”

La docent commemora el 40è aniversari de l’inici de la seva carrera com a mestra de formació d’adults a Girona, que va començar com a voluntària al barri del Pont Major

Caldria una especialitat d’educació d’adults en els estudis de magisteri

Considera que s’ha de creure en el que es fa i despertar la curiositat en l’alumnat

PREGONERA DE SANT NARCÍS
Farà el pregó d’aquest any, el divendres 27 d’octubre. Està emocionada per l’oportunitat que li han donat per divulgar la formació d’adults
La UE parla del terme ‘aprenentatge al llarg de la vida’, que és un concepte més ampli que la formació o l’educació d’adults
La gent gran ve amb il·lusió i ganes. És la clau. Si tens una classe motivada, el mestre disfruta, i això es transmet
El fet de ser escollida pregonera és un reconeixement que l’alcaldessa i tot l’equip de l’Ajuntament fan a l’educació d’adults

Despertar la curiositat, creure en el que es fa i aprendre de tothom. Són les tres idees que Rosa Maria Falgàs destaca dels quaranta anys dedicats a l’ensenyament. Hi faltaria incloure la passió amb què s’explica, essencial en qualsevol vocació. La mestra gironina i presidenta de l’ Associació Catalana per a l’Educació, la Formació i la Recerca (Acefir) serà la pregonera de les Fires de Sant Narcís.

Contenta de ser la pregonera?
Estic contenta perquè és un reconeixement que l’alcaldessa de Girona i tot l’equip de l’Ajuntament fan a l’educació d’adults, que és com un cul-de-sac. Veure que l’han volgut prioritzar per a mi és tot un premi. M’obren el balcó per parlar de l’educació d’adults. És una gran oportunitat que em donen.
Tenim el tòpic que la formació d’adults només busca l’alfabetització o l’obtenció d’un títol. El ventall de possibilitats, però, és més ampli.
Si tots els polítics es basessin en aquest concepte, ja tindria la feina feta, no caldria que fes pregó. Encara ara es relaciona massa l’educació d’adults amb l’obtenció d’un títol (l’ESO; abans, el graduat escolar) o amb l’alfabetització. Si bé la tasca d’alfabetització és important en el cas dels nouvinguts, sobretot els que venen de l’Àfrica i de països com el Marroc, Mali, el Senegal i Gàmbia, ens trobem amb molta gent analfabeta fins i tot en la seva pròpia llengua. En aquest sentit, he intentat aplicar-hi el que he experimentat. Vaig començar alfabetitzant al Pont Major; després, vaig estar deu anys com a mestra d’adults, des de l’alfabetització fins al graduat escolar, a Sarrià de Ter. Durant sis anys, vaig ser coordinadora de centres d’educació d’adults de la Generalitat. Treballant en l’àmbit europeu, vaig ser membre del consell d’alfabetització de la Unesco, tasca que em va permetre viatjar a l’Àfrica negra. A un company del Senegal, li vaig exposar els meus dubtes sobre l’alfabetització que fèiem a Catalunya amb els nouvinguts. Em va dir que venien per treballar i, si necessitaven el català, calia ensenyar el català. Vaig tornar decidida a reprendre la tasca docent a l’escola per posar en pràctica el que havia après a l’Àfrica. En aquell moment s’alfabetitzava en castellà i vaig proposar fer-ho en català. Una colla de mestres em van seguir i va ser quan vam elaborar tot el material d’aprenentatge El nostre món , que surt de l’experimentació del que utilitzàvem diàriament. Rosa Maria Ferrer, de Política Lingüística, em va motivar per publicar-ho. No hem publicat res que no fos experimentat.
Hi ha activitats culturals que podem considerar formació d’adults? Les parelles lingüístiques, per exemple? O iniciatives més lúdiques i solidàries com els bancs de temps?
Exacte. La Unió Europea està parlant del concepte aprenentatge al llarg de la vida, si bé el terme tampoc acaba d’encaixar, perquè engloba des que neixes fins que et mors, i tenim la mainada que fa els ensenyaments reglats. Per tant, aprendre al llarg de la vida és un concepte més ampli que la formació o l’educació d’adults. Un company alemany amb qui he treballat en l’àmbit europeu va publicar un llibre en què distingia quatre tipus d’educació d’adults: la reglada formal, que és el que aquí considerem formació d’adults; la no formal, que seria la formació ocupacional, amb tots aquests cursos ocupacionals; la informal, que inclou tothom que aprèn en una biblioteca, en un centre cívic o en cases de cultura, i l’educació que no és comptable, que és l’aprenentatge accidental, és a dir, tot allò que aprenem per casualitat. D’aquests quatre tipus, n’hi ha tres que són mesurables: en l’educació reglada formal, es dona un títol; en els cursos ocupacionals, es dona un diploma, i en l’educació informal, a vegades, un certificat d’assistència.
El que ens dona més satisfacció, però, és el coneixement no mesurable, l’accidental?
I tant. El que aprenem de manera inesperada, no buscada. Quan algú ens explica alguna cosa, per exemple.
En una època en què les pantalles dominen la transmissió d’informació, quin paper tenen o poden tenir les xarxes socials en la formació d’adults?
En l’àmbit de l’alfabetització, tenen un paper motivador. Després de fer el mètode El nostre món, Càritas ens va demanar si podíem fer material per fer alfabetització oral. Amb els nouvinguts, cal fer una prealfabetització oral: necessites moltes imatges i color, i internet ens permet actualitzar-ho. I les noves tecnologies són molt útils, com el programa Edu365 . Els ensenyes a fer córrer el ratolí i ja es pensen que saben informàtica. I surten de classe amb l’autoestima molt alta. És molt engrescador.
Com a docent, tenir a classe gent que no sap llegir ni escriure deu ser molt agraït.
I tant. En general, l’ensenyament d’adults és cent per cent motivador i engrescador. Als infants i joves, els has de motivar. A la gent gran li costa decidir-se, però quan ho fa ve amb il·lusió i amb ganes. És la clau. Si tens una classe motivada, el mestre disfruta, i això es transmet.
En aquests 40 anys com a docent, què ha après?
Cada dia reps coses, cada dia aprens. A Europa vaig descobrir diversos sistemes d’educació d’adults. Als països nòrdics, hi ha un sistema d’aprenentatge que s’anomena cercles d’estudi. Es fan grups d’interessos d’aprenentatge, cadascun decideix què vol aprendre i es fa la proposta al govern que els subvenciona. Com que estan motivats i els interessa, aprenen molt. I ho vaig posar en pràctica a Sarrià amb un grup de dones que, sense saber-ho, es van constituir en un cercle d’estudi.
La curiositat és el motor de l’aprenentatge?
Un docent ha de ser curiós. Però també l’alumne, que ha de tenir la necessitat per estudiar. Quan em venien a veure pares d’alumnes que no havien acabat els estudis i els volien inscriure a l’escola d’adults, jo els aconsellava que no, que anessin a treballar, perquè no estaven motivats, estaven decebuts. I a l’escola d’adults es trobaran el mateix. La compensació més gran que he tingut són joves que m’han trobat pel carrer i m’han agraït el consell d’aquell moment.
La quota femenina és superior en els cursos per a adults?
En els cursos d’informàtica, tenim set dones i un home. Hi ha moltes causes: depèn de l’horari, i també hi ajuda el fet que tot ha canviat respecte a fa 30 anys. Les dones abans estaven més a casa i no se’ls educava per estudiar.
Quines mancances hi ha en la formació d’adults?
El fet que no hi hagi una especialitat d’educació d’adults en els estudis de magisteri. Perquè, a l’escola d’adults, sovint tant el professor com l’alumne se senten frustrats. El públic de les escoles d’adults en l’ensenyament reglat ha canviat molt. Abans hi havia gent jove i gent gran barrejada, i aquesta transversalitat motivava. Ara hi ha un percentatge molt alt de joves que han fracassat i es tornen a trobar en una aula. S’hi hauria de trobar una solució. La formació d’adults hauria de ser interdepartamental; la reglada depèn d’Ensenyament. El 1991, a Catalunya es va aprovar una llei de formació d’adults que a l’època es va considerar de les més progressistes. Tot i que no està anul·lada i està vigent, és una llàstima que no s’arribés a aplicar mai, perquè preveu una visió interdepartamental. Hauríem d’adaptar l’educació d’adults al segle XXI; estem fent servir programes de formació del segle passat.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Foc encreuat per l’agència perduda

L’Estat culpa l’independentisme de perdre la seu de l’Agència Europea del Medicament

Puigdemont respon que és fruit del 155

L’opció de Barcelona va ser descartada ja en la primera votació

Brussel·les
 

El Fòrum atrau multituds a Girona

girona
 

Per cada euro invertit en la universitat se’n guanyen quatre

barcelona
 

L’atzar premia Amsterdam en lloc de Milà

brussel·les
 

Grafits de “carrer de la República” en diferents espais de Banyoles

BANYOLES
 

La major part dels ajuts de menjador escolar, atorgats

mataró
 
societat

Creu Roja farà arribar joguines a més de 23.000 infants per Reis

 

Unes 35.000 persones van passar per la Fira de Sant Martirià

BANYOLES
 

La campanya de Nadal uneix el comerç local

tarragona