La paraula cassolada, àmpliament utilitzada des de fa anys i, especialment, aquests últims mesos, ha estat la guanyadora de la votació del Neologisme de l’Any, segons van anunciar l’Observatori de Neologia (Obneo) del departament de traducció i ciències del llenguatge de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), organitzadors de la iniciativa. La paraula, protagonista de les mobilitzacions dels últims mesos a favor de la independència de Catalunya, s’ha imposat en una votació popular amb una participació rècord –5.600 persones–, cosa que suposa més del triple de vots que en l’edició passada.

Cassolada ha superat, amb un 23,8% dels vots, la locució fer pinya, una expressió molt popular que ha obtingut el 17,6% del favor popular i que, per a sorpresa de molts, no figura al Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC). La tercera, quarta i cinquena posicions són per a paraules relacionades amb els drets de les dones i del col·lectiu LGTBI: feminicidi, transgènere i micromasclisme, respectivament, i les quatre darreres, amb diversos fenòmens d’actualitat: sobiranisme, gentrificació, judicialitzar, hiperventilar i turismofòbia.

La iniciativa del Neologisme de l’Any demostra que “a través del llenguatge es poden explicar els canvis de la societat”, afirma Teresa Cabré, presidenta de la Secció Filològica de l’IEC. La incorporació de paraules com vegà, l’any passat, o estelada, l’anterior, així ho demostren. La guanyadora de la darrera edició és un clar reflex de “la tònica política” dels últims temps, comenta Cabré.

Ara, si la secció lexicològica de l’IEC ho accepta, la paraula cassolada, que ja figura en el DIEC en el sentit de menjar que s’ha cuinat d’un cop en una cassola, tindrà, a més, el sentit de protesta col·lectiva en la qual es fa soroll amb cassoles, que, de fet, és el més conegut per la gent.

La iniciativa del Neologisme de l’Any sorgeix de l’Observatori de Neologia de la UPF, que és qui s’encarrega de seleccionar les paraules que concorreran a la votació popular. Un cop feta una primera tria, un jurat en què hi ha també un membre de l’IEC (en aquest cas, Màrius Serra) selecciona les deu paraules finalistes. Després de tot aquest procés, és la secció lexicològica de l’Institut d’Estudis Catalans qui decideix quines d’aquestes paraules compleixen els requisits per entrar al diccionari normatiu i quines no.

La Secció Filològica de l’IEC ha estat sovint acusada de ser excessivament restrictiva a l’hora d’acceptar nous mots que ja formen part generalitzada del vocabulari popular. Els últims anys, però, amb la posada en marxa de l’Acadèmia Oberta, un organisme d’intercanvi d’informació entre la Secció Filològica i els professionals que treballen amb la llengua, i la iniciativa del Neologisme de l’Any, que ja prepara la quarta edició, han fet l’IEC més obert a la realitat social.

Al darrere d’iniciatives com la del Neologisme de l’Any, hi ha l’afany de “fomentar l’interès per la llengua i la investigació” en aquest camp, diu Cabré, que remarca que actualment “hi ha molta consciència de la necessitat de la investigació, per exemple, en biomedicina”, però cal “revalorar les humanitats”.

En aquesta línia, l’IEC ha posat en marxa un nou sistema digital que, de manera automàtica i d’acord amb una sèrie de paràmetres, serà capaç de seleccionar quines paraules poden ser acceptades al diccionari i quines no. Les paraules que passin aquest filtre seran després convenientment revisades per filòlegs. El projecte es va acabar al desembre i cap al febrer o el març vinent es preveu fer-ne la presentació.