Educació

EVA MARTÍN

PROFESSORA DEL GRAU DE TURISME DE LA UNIVERSITAT DE LLEIDA I MENCIÓ D’EXCEL·LÈNCIA A LA DOCÈNCIA

“En la planificació turística de Lleida ara es dispara sense apuntar”

Acaba de ser reconeguda la seva trajectòria docent a la UdL, que enfoca cap a les noves tecnologies i l’explotació de dades per a la presa de decisions en la gestió turística

Felicitats! Què ha fet per guanyar aquesta menció d’excel·lència?
És una satisfacció i és el resultat del treball fet durant els darrers cinc anys. La universitat fa una avaluació per quinquennis en què es tenen en compte les enquestes als alumnes, informes del departament i del centre, la formació feta, les taxes de rendiment o una autovaloració. És un conjunt de paràmetres que puntuen i permeten obtenir aquesta menció, que no té tothom.
Sembla que ha fet feina. Quin és el seu àmbit de docència?
Ara faig classes de gestió d’esdeveniments i protocol, sobre empreses d’intermediació turística i de noves tecnologies aplicades al sector turístic. També una assignatura sobre noves tendències en turisme dins el màster de màrqueting o mitjans socials.
Hi ha molta demanda per cursar turisme?
Hi ha demanda, però ara mateix potser hi ha un excés d’oferta i sobren places a primer, fet que va fer baixar la nota de tall, que és d’un 5. També és cert que s’ha diversificat l’oferta amb la nova doble titulació d’ADE i turisme.
Ara el turisme s’ha posat de moda perquè és el principal motor de l’economia?
En un territori com el de Lleida, va molt bé. La massificació i els alts preus de lloguer, entre altres aspectes que es troben a Barcelona o a la costa, és una altra cosa, però a Lleida no passa i el turisme ens va bé. S’està fent feina i fent bé. No s’ha apostat per un turisme depredador i s’aprofita el territori per gaudir i per a activitats sostenibles i no per créixer a tota costa. El turisme a Ponent també genera equilibri territorial.
Ja no depenem només de la neu i l’esquí?
No només, tot i que val a dir que destinar recursos públics a estacions de muntanya que no són rendibles també té la part positiva, i és la repercussió que té a tota una comarca i al Pirineu. Però va ser en uns anys de molt poca neu que es van pensar noves solucions per aprofitar millor els recursos durant tot l’any i no només en època d’hivern. I a poc a poc s’han anat creant nous productes turístics que en alguns són casos d’èxit, com ara el Tren dels Llacs i el Centre d’Observació de l’Univers, al Montsec. La gastronomia o l’enologia són altres recursos que funcionen molt bé.
Les institucions lleidatanes ens diuen que les pernoctacions augmenten i que l’ocupació també creix.
Sí, però no hi ha dades o prou dades a Lleida. Tenim indicadors o estadístiques a l’Idescat i a l’INE, però a Lleida no en tenim i actualment hi ha molts sistemes per obtenir dades i explotar-les, el big data aplicat a la gestió turística.
Com s’hauria de fer?
Caldria articular un sistema d’intel·ligència turística amb dades mòbils, consums de webs i obtenint dades de la Paeria, la Seu Vella, els museus, Gardeny, l’Oficina de Turisme i també del territori. Cal una major col·laboració público-privada perquè cal tenir dades per poder prendre decisions i saber d’on venen els turistes, a quin segment de població pertanyen o els destins escollits. Ara en la planificació de Lleida es prenen decisions sense aquestes dades i es dispara sense apuntar.
El futur en la gestió del sector depèn d’això?
El big data, la recol·lecció de dades i la cooperació ja s’aplica a molts sectors i amb èxit. Fa poc que Telefónica amb el roaming coneix el destí i la mobilitat dels seus usuaris i ha arribat a un acord amb el BBVA per combinar-ho amb la despesa en targetes de crèdit. Aquesta informació és molt interessant. De dades n’hi ha moltíssimes a tot arreu i cal explotar-les. Deixem dades nostres pertot arreu amb les xarxes socials, a vegades involuntàriament amb un clic i a vegades deixant comentaris en un web, com ara TripAdvisor. També usant el GPS o Google.
Estem controlats?
Hi ha dades públiques i d’altres que no ho són i amb controls per a la protecció de dades, però també se’n poden extreure si es posessin sensors en determinats llocs, monuments o establiments per recollir informació sobre rutes, llocs visitats, mobilitat i moltes altres coses. Hi ha llocs on han optat per la gamificació, terme que prové de l’anglès game, o sigui ‘joc’. Es tracta de conduir el visitant cap a llocs o rutes que tu vols mitjançant jocs i proves. Són sistemes de dades aplicades al turisme.
Les agències de viatges estan en perill d’extinció?
Les empreses d’intermediació turística existiran i per internet encara han crescut molt més, però si es fa referència als establiments, aquests seguiran en els casos d’especialització i segmentació. Hi ha casos d’èxit, com ara agències dedicades a gestionar viatges només per a dones.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.