MÒNICA PALACÍN
REGIDORA DE MEDI AMBIENT DE PINEDA DE MAR
«Fa temps que hem llançat la tovallola amb el morrut»
«Sense els diners de la Generalitat no podem assumir el cost dels tractaments»
«Hem abusat massa dels arbres no autòctons»
Mònica Palacín assegura que la lluita contra la plaga del morrut a Pineda ha superat fa temps la línia del que és assumible per un municipi que, amb 439, ocupa el primer lloc en el rànquing de palmeres mortes per l'escarabat.
Pineda ja ha dit prou pel que fa a l'escarabat?
No ens queda més remei. Des de finals del 2006, quan es van detectar els primers casos a la urbanització Pinemar, fins al 2008 vam destinar partides de fins a 11.000 euros anuals a mesures preventives amb l'objectiu de conservar els exemplars. L'ajuda econòmica de la Generalitat va ser crucial per poder tirar endavant les propostes, però quan ens vam quedar sols aviat vam veure que no ens en sortiríem.
Qüestió de diners.
Amb la crisi actual és evident que es tracta del motiu principal, però tampoc cal oblidar que cap dels tractaments aplicats fins ara no han funcionat al cent per cent i això desanima. També des del Departament d'Agricultura ens han corroborat que en els municipis on la plaga està tan implantada és pràcticament impossible aconseguir salvar els arbres. Hem patit molt, però hem de ser realistes i destinar els diners a arrencar i destruir les palmeres malaltes. Vull ser sincera: no abocaré ni un euro més per salvar-les.
Els particulars han ajudat a controlar l'escarabat?
Hi ha hagut de tot. Gent conscienciada que ha seguit fil per randa els protocols i d'altres que se n'han despreocupat o que han fet tallar la palmera per gent no qualificada que s'ha desfet de les restes de manera irresponsable.
I un cop tretes les palmeres dels espais públics?
Les hem anat substituint, en funció dels recursos de què disposem, per altres espècies d'arbres autòctons i inicialment amb menys problemes que les palmeres, de les quals se n'ha abusat en els últims anys en municipis turístics com el nostre que volien crear una imatge fictícia de platges paradisíaques.
Aquest episodi pot fer replantejar el disseny urbanístic del futur?
Crec que estem obligats a fer una reflexió profunda sobre com han de ser els espais verds de les nostres poblacions. Hem de recuperar l'orgull de la identitat de les espècies de casa, les de tota la vida, i buscar la sostenibilitat i l'estalvi a l'hora de dissenyar les places i els passejos dels nostres municipis.
