Medi ambient

Medi Ambient

Polèmica a l’Alt Penedès

Agroparc: pagesia o indústria?

Ametller Origen està comprant i llogant terrenys entre Gelida i Sant Llorenç d’Hortons per construir un gran complex productiu i logístic que supera les 250 hectàrees

Més de 130 entitats i 3.700 particulars s’han aplegat en una plataforma que hi està en contra perquè consideren que no respecta la realitat del territori

La plataforma contrària ho considera un aparador per poder concentrar la logística i la transformació
Ametller Origen assegura que serà un districte agroindustrial d’energia positiva i CO2 negatiu

Que es posin d’acord, d’una banda, Unió de Pagesos i, de l’altra, col·lectius ecologistes semblava complicat fins fa relativament poc, però la proliferació de grans projectes energètics i industrials ho està afavorint arreu del territori. Un exemple és el rebuig a l’Agroparc que Ametller Origen ha planificat en una gran extensió de terrenys –més de 250 hectàrees– entre Gelida i Sant Llorenç d’Hortons, a l’Alt Penedès.

L’empresa va presentar un primer projecte el 2016, que va ser tombat perquè ja llavors l’administració va reconèixer que no es podia dur a terme en sòl agrícola. Però, lluny de buscar una altra alternativa, Ametller Origen va optar per continuar comprant o llogant terrenys a la zona, incloses 23 hectàrees de sòl industrial, entre altres les que pertanyen a Can Joncoses, un polígon que no s’ha arribat a executar mai. Ara és una zona rural, però com que té la qualificació d’industrial pot permetre tirar endavant el macroprojecte presentat el 2021. Ametller Origen el promociona com un nou “districte agroindustrial d’energia positiva i CO2 negatiu” on conviuran agricultura, ramaderia, agroindústria i generació d’energia renovable. Insisteix que serà 100% sostenible i circular i permetrà impulsar l’agricultura tecnificada, amb un centre de formació i recerca.

Però no tothom ho veu així. “L’Agroparc és un aparador, no s’ha pensat tenint en compte com és el territori. En realitat es tracta de disposar d’una plataforma logística amb 50 molls de càrrega per posar en un mateix indret tota la distribució i abaratir costos”, asseguren Noemí Vilaseca i Elisabeth Reyes, integrants de la plataforma StopAgroparc. Per a aquest moviment ciutadà que aplega 130 entitats i 3.700 particulars va ser un cop dur que el 2 de maig passat l’Ajuntament de Gelida –amb els vots a favor d’ERC i el PSC, l’abstenció de Primàries, i els vots en contra de la CUP i els comuns– aprovés la modificació del POUM per facilitar el projecte. La mobilització ciutadana amb tractorades i manifestacions no va impedir el suport municipal en temps rècord. “Aquesta és una de les nostres queixes, que tot s’ha fet molt ràpid i amb poca transparència, sense haver repassat i estudiat bé el que representa l’Agroparc. Des de l’Ajuntament no ens han sabut respondre qüestions tan bàsiques com l’extensió total o d’on sortirà l’aigua necessària. I en el ple extraordinari la mateixa alcaldessa (ara exalcaldessa, Lluïsa Llop, d’ERC) va reconèixer que els tràmits s’havien de fer ràpid perquè l’empresa pogués aspirar als ajuts Next Generation, ja que s’estaven acabant els terminis de la convocatòria”, exposa Elisabeth Reyes.

Noemí Vilaseca, per la seva part, hi afegeix: “Josep Ametller [conseller delegat i cofundador d’Ametller Origen] ha dit des del principi que no té diners per tirar endavant el projecte –180 milions d’euros– i que compta amb aquests fons, a part de buscar altres socis per trobar finançament. En diverses entrevistes sempre ha dit que ja veurà què s’acaba fent. Ell ha plantejat un projecte de màxims i depèn del finançament que tingui farà una cosa o una altra. En qualsevol cas, és clar que el procés administratiu ha anat al ritme de les necessitats de l’empresa.”

Fonts d’Ametller Origen, per la seva banda, reconeixen que aspiren als ajuts europeus, però també asseguren que signifiquen una part molt petita –com a màxim un 15%– del total del projecte. També atribueixen l’oposició a l’Agroparc a diferències “ideològiques o fins i tot filosòfiques”. “Es tracta de col·lectius i persones que creuen en el decreixement, i no en un creixement sostenible que permeti el desenvolupament econòmic i la creació d’ocupació”, afirmen. De moment, amb el vistiplau municipal, el pas següent és la validació del projecte a la Comissió d’Urbanisme de l’Alt Penedès, que haurà de tenir en compte les al·legacions presentades. L’empresa dona per fet que la seva iniciativa tirarà endavant i de fet ja ha anunciat que les obres començaran a finals d’aquest any.

“Si Urbanisme hi dona llum verd, tenim l’opció d’un contenciós administratiu, és a dir, portar el cas als jutjats”, insisteixen les representants de StopAgroparc. Un dels elements que podrien jugar a favor seu és un requeriment que té a veure amb la necessitat d’una via alternativa per poder accedir a les instal·lacions previstes. “La carretera que hi ha ara no està preparada per absorbir un trànsit de 200 camions diaris. El POUM de Gelida supedita el desenvolupament del polígon de Can Joncoses a la construcció d’una nova via d’accés. I això tant els polítics com l’empresa ho han obviat; enlloc surt dels expedients aquest detall. Esperem que Urbanisme ho tingui en compte”, assenyalen.

Des d’Ametller Origen, en canvi, asseguren que tot allò que s’ha previst compleix la normativa, i fins i tot va més enllà. I recorden que es tracta d’una iniciativa que promourà un nou tipus d’agricultura tecnificada, generarà més de 400 milions d’euros d’impacte econòmic en activitat productiva i 1.000 llocs de treball directes.

També destaquen que disposa de l’informe favorable de la Comissió Territorial de Catalunya sobre el caràcter d’interès territorial del projecte, el suport de la Generalitat i el govern espanyol i de més de cent empreses i organitzacions empresarials, polítiques i de la societat civil de la vegueria del Penedès, a part de nombrosos premis relacionats amb la sostenibilitat i la innovació. “En el segle XXI, les empreses no es poden saltar cap normativa existent per tirar endavant un projecte com aquest”, asseguren.

Conceptes confusos

“Ametller Origen ha fet una gran inversió en màrqueting. Fan servir paraules que creen confusió i que no són exactes. Començant pel mateix projecte, que anomenen Agroparc, com si fos un lloc molt verd, quan el que volen fer realment és posar ciment en sòl agrícola. Aquest és un projecte bàsicament industrial, l’objectiu d’Ametller és centralitzar les tres grans logístiques que té a l’àrea metropolitana de Barcelona, optimitzant costos d’una banda i de l’altra automatitzant, fet que segurament comportarà una reducció important del personal. És una jugada molt interessant des del punt de vista empresarial”, remarca Noemí Vilaseca.

Per a Elisabeth Reyes una qüestió greu és que la iniciativa empresarial s’ha desenvolupat sense tenir en compte les característiques del territori. Començant per l’afectació d’una espècie com és l’àliga cuabarrada, que té un grau de protecció molt alt no només a l’Estat espanyol, sinó també a Europa. “A Catalunya hi ha molt poques parelles i una de les que es coneixen té el territori de caça precisament on volen posar hivernacles de 9 metres d’alt amb il·luminació nocturna. L’empresa ha plantejat un espai alternatiu, com si fos possible convèncer les aus perquè hi vagin”, lamenta. També es posa en risc el connector biològic entre Montserrat i la serra d’Ordal: la zona és hàbitat i zona de pas per a més de vuitanta espècies que estan protegides.

Però no només hi ha preocupació per part dels ecologistes i els naturalistes. Pagesos tradicionals també es posen les mans al cap quan veuen que es volen plantar fruiters en terres de secà, amb el consum d’aigua que això pot comportar i en el context de sequera actual. I també recorden que “sostenible” no vol dir “ecològic”. “Al Penedès –insisteix Reyes– fa més de dues dècades que s’aposta per l’agricultura ecològica, i això ha significat una inversió gran per a la petita pagesia que porta tota la vida aquí.” Tot i que la imatge de marca és molt potent i es relaciona amb productes de qualitat i de proximitat, és cert que Ametller Origen no té segell d’agricultura ecològica i les seves explotacions se situen arreu del Mediterrani. Per tant, l’Agroparc suposarà una part petita de la producció. “El que sí que centralitzem és la part de transformació alimentària, perquè és important que estigui a prop de la producció. Al final, estem parlant d’una agricultura molt tecnificada, que en hivernacles on es controla la llum i la humitat permet produir més quantitat d’aliments i de millor qualitat. Volem ser un referent en aquest àmbit”, insisteixen des de l’empresa, mentre recorden que la seva producció podrà aspirar a la certificació de producció agrària sostenible (PAS) que està preparant la Generalitat.

La plataforma StopAgroparc, però, recorda que aquest nou segell no serà ecològic i crearà més confusió entre els consumidors. “Si permet implantar agricultura de regadiu en una zona de secà és que no hem après res del que està passant en llocs com Múrcia o Almeria, on precisament Ametller Origen té moltes hectàrees. Grans empreses hi instal·len hivernacles i consumeixen els recursos de la població. I quan ja no queden recursos, les empreses marxen, havent destruït tot el teixit productiu que hi havia”, alerta Vilaseca. No és estrany, doncs, que part de la pagesia s’hagi afegit a la plataforma, començant per Unió de Pagesos, que critica el PAS i reclama un veritable segell ecològic català “per defensar i promocionar la producció ecològica catalana, de proximitat i socialment justa”.

StopAgroparc ha demostrat ser una plataforma molt transversal. També s’hi han sumat l’Associació de Viticultors del Penedès, cellers, cooperatives, petits productors, grups de consum responsable, entitats socials i col·lectius com Eixarcolant, que té per objectiu recuperar espècies silvestres comestibles i varietats agrícoles tradicionals per evitar precisament l’agricultura intensiva.

“La transversalitat de la plataforma és molt important. Quan ens volen desacreditar ens redueixen a ecologistes o a un grup polític com la CUP, però la plataforma és molt més diversa”, remarca Noemí Vilaseca. Al final, afegeix, es tracta de decidir quin model territorial es vol. “Volem que les empreses privades es facin càrrec de la gestió de l’aigua? No oblidem que Ametller Origen ha arribat a un acord amb Agbar. Ens diuen que serà un projecte de cicle tancat. L’aigua i l’energia que necessiten per a la fabricació vindrà de fora, aquest macroprojecte no pot ser circular de cap manera. Ja hem tingut restriccions per la sequera i ara ens volen implantar una empresa que gastarà l’equivalent al 50% del consum d’aigua potable de Gelida”, insisteixen. Des d’Ametller, però, insisteixen: “Es farà regadiu, però el que és vinya continuarà sent vinya. El que preveiem és dimensionar els hivernacles en funció de l’aigua regenerada que surti de l’ús industrial. Només utilitzarem l’aigua que puguem generar nosaltres mateixos.”

EL DEBAT
Hivernacles tecnificats, plaques fotovoltaiques, naus industrials en part subterrànies, una planta de biogàs i una depuradora d’aigua, a més de zones de passeig i activitats industrials i turístiques. Així és com presenta Ametller Origen el seu projecte. I això és el que hi contraposen les entitats contràries: augment de la precarietat laboral, expulsió de pagesos independents, producció no ecològica i impacte sobre l’aigua, les espècies i la natura en general. Per als primers és una oportunitat de creixement i creació de llocs de treball; per als segons destrossarà el paisatge i el teixit productiu de la zona. En qualsevol cas, el que ja ha aconseguit l’Agroparc és que la ciutadania s’organitzi. “Els recursos del senyor Ametller no són els nostres, però intentarem aconseguir-los com sigui”, diuen des de StopAgroparc. De moment, l’ 1 de juliol han organitzat a Gelida un concert solidari amb la participació de Cesk Freixas. I el 10 de juny passat van fer la primera trobada de lluites en defensa del territori dels Països Catalans, amb més de 85 persones en representació de 45 plataformes.
453
milions d’euros
és el que va facturar l’any passat Ametller Origen, un 17% més que en l’exercici anterior. Des de la plataforma StopAgroparc són conscients que la seva és una lluita desigual, però asseguren que continuaran resistint. “Des de les administracions s’insisteix en les bondats del projecte per evitar que el polígon industrial s’acabi desenvolupant. Però si no s’ha desenvolupat fins ara és perquè realment no es tracta d’un lloc idoni. El que caldria és revertir la qualificació del sòl. És possible i barat fer-ho, però falta voluntat política”, critiquen.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Joan Ramon Laporte
Catedràtic de farmacologia

“Cal rigor en l’avaluació dels medicaments, ara és un frau”

Barcelona
BADALONA

“Si tanquen, tornarem a viure al carrer”

BADALONA

Una vila suspesa en el temps

Roses
La monarquia

Felip VI ‘el covard’?

Olot

Auditories energètiques gratuïtes per als comerços

Olot
PLATJA D’ARO

Reconeixen la tasca turística de Lluís Camós, Anna Garriga, Pordamsa i Jordi Tubella

PLATJA D’ARO

Conflicte a l’escorxador de Manlleu, ara per l’ampliació de l’horari

Manlleu
Itàlia

Més de quaranta ferits en l’accident d’un ferri a Nàpols

Barcelona
mataró

El sindicat Catac denuncia el “desgavell” per tancar l’antic Hospital Sant Jaume de Mataró

mataró