Medi ambient

Una declaració amb 90 anys de retard

Ja en la Segona República s’esmentaven les muntanyes de Prades com un espai a protegir

Tot i que s’hi han dotat figures de preservació, l’intent de crear un parc natural ha topat fins ara amb reticències de molts municipis

Tal com expliquen des del grup ecologista Gepec, ja el 1932 un primer intent de crear una planificació integral dels espais a protegir a Catalunya esmentava les muntanyes de Prades i la Mussara, amb una delimitació similar a l’actual espai d’interès natural declarat el 1992. No va acabar tirant endavant llavors i, ja passada la dictadura, el llibre blanc de la gestió de la natura als Països Catalans rescatava el 1976 la proposta, en indicar aquesta àrea com una de les que requerien protecció especial, atesa la seva importància biogeogràfica. En la mateixa línia, el 1977 el llibre Natura, ús o abús del biòleg Ramon Folch assenyalava que les muntanyes de Prades eren “el parc natural en potència més gran de Catalunya”, ja que hi ha per exemple l’únic bosc de roure reboll del país, un dels seus trets més característics.

El 1984, la Generalitat declarava el bosc de Poblet paratge natural d’interès nacional (PNIN), i hi dotava per primer cop una figura de protecció reconeguda, que el 1998 ampliava amb dues reserves naturals parcials (RNP) adossades, la del Titllar i la Trinitat, i la conformació d’un equip de gestió permanent. Així mateix, el 2006 les muntanyes de Prades s’integraven a la Xarxa Natura 2000 com a zona d’importància comunitària i d’especial protecció per les aus.

Pel seu cantó, els intents polítics de crear un parc natural van sorgir a mitjan anys noranta, quan diversos ajuntaments van plantejar aquest interès a la Generalitat. El 1998, el Parlament va aprovar una moció que instava a impulsar, de manera prioritària, les gestions per aconseguir la declaració, i va ser així com es va posar fil a l’agulla. Hi va haver reunions diverses al territori, i fins i tot es va assolir un cert consens inicial per situar a Montblanc la capitalitat i administrativa i a l’Espluga de Francolí el centre de recepció de visitants principal. Tal com recorda un alcalde consultat de l’època, tanmateix, ja en aquelles trobades es va constatar que hi havia petits municipis que, per l’oposició d’alguns col·lectius, no veien de bon ull la idea, ja que entenien que els suposaria restriccions a nivell urbanístic, en l’accés a l’espai natural o en activitats com la caça. “El govern ja va dir que si tothom no hi estava d’acord no es faria... i no es va fer”, ressalten les mateixes fonts.

Amb tot, la declaració del parc natural s’esmentava el 2003 en el Pacte del Tinell que formava el primer tripartit a la Generalitat, i l’octubre del 2006 el llavors conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, presentava l’avantprojecte de creació del Parc Natural de les Muntanyes de Prades i Poblet, amb una superfície de 36.830 hectàrees i que incloïa els mateixos 22 municipis i cinc comarques que ara, tot proposant crear dues noves reserves parcials al Tossal de la Baltasana –el cim més alt de la serralada– i a la serra dels Motllats.

Les reticències, però, persistien i la tramitació es va allargar. Durant la segona presidència d’Artur Mas es va marcar culminar la declaració a final del 2017, però el departament ho acabaria deixant estar per “reiniciar” el procés de negociació amb els implicats després de les municipals del 2019, amb uns equips i unes circumstàncies polítiques que esperava més estables. Com a mínim, d’aquest últim intent en va quedar una diagnosi exhaustiva que ara s’ha aprofitat com a base per encetar la nova i s’espera que definitiva tramitació.

“Es va deixar perdre des del territori, alguns ajuntaments no van estar per la feina perquè no volien que es tramités”, confirma Xavi Giménez, president del Gepec, que continua dient que les muntanyes de Prades “tenen una importància ecològica de primer ordre”. “Ja fa molts anys que s’haurien d’haver declarat parc natural”, lamenta. Si res no es torça, 90 anys després poden ser realitat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Les assignatures pendents

Girona
Societat

“La gent se’m queda mirant fixament”

Badalona
comerç

Més facilitats als xinesos perquè comprin

Barcelona
Vallfogona de ripollès/ Planoles

Porta a porta dels alumnes per fomentar l’estalvi d’aigua

Vallfogona/ Planoles
Olot

La Garrotxa vol aprendre de la mobilitat de Pontevedra

Olot
Administracions

El Suprem obliga el Prat a treure aparcament de la platja

El Prat de Llobregat
societat

Nou pas per a la construcció de l’institut Cal Maiol

barcelona
Bisharo Ali Hussein
Activista dels drets humans feminista

“Els homes volen controlar la sexualitat i el cos de la dona”

Girona

CADERSEM passa a formar part del GRUP E-COORDINA