Medi ambient

La primavera no fa prou

Més plujosa al nord que la mitjana climàtica, l’estació ha estat seca al sud i entre seca i normal a ponent

Els 520,5 l/m² acumulats a Núria exemplifiquen la recàrrega de pantans però no acaben la sequera

“La percepció enganya, però no hem constatat una primavera extraordinària”, conclouen expertes

A les Terres de l’Ebre i puntualment al Segrià les precipitacions no han superat el 50-70%

La primavera que hem deixat enrere ha estat enganyosa. El fet que els embassaments del Ter, el Llobregat i la Muga hagin doblat reserves d’aigua en dos mesos i mig ha fet la sensació de pluja extraordinària, però no ha estat així arreu. La pluja ha estat important i persistent a les capçaleres dels rius pirinencs però a la meitat sud del país només ha plogut per sobre de la mitjana històrica al mes de març. La millora evident als embassaments d’aquelles conques treu pressió a la sequera però no es pot oblidar que les reserves, encara que s’hagin doblat respecte del febrer, tot just han superat el 32% de la capacitat, un percentatge molt millor que l’alarmant 14% al que s’havia arribat al 9 de març. Però un 32% a les portes de l’estació en què hi ha més consum d’aigua i més evapotranspiració no permeten fer-se il·lusions. L’àrea metropolitana de Barcelona, la Costa Brava sud i els 22 pobles de l’Alt Empordà abastats per l’aqüífer Fluvià-Muga han sortit de l’emergència però continuen en excepcionalitat, i les grans poblacions empordaneses que depenen del pantà de Darnius-Boadella continuen en la segona fase d’emergència. La situació pitjor és als embassaments del sud, com Siurana i Riudecanyes, si bé la gran majoria de població de la regió és abastada des de l’Ebre, una conca que ha reomplert els pantans i ha superat la sequera.

Primavera no excepcional

Aquesta no ha estat la primavera excepcional del 2008, que en els dos mesos de maig i juny va omplir tots els pantans i va posar fi de cop a la sequera. La d’enguany ha estat una primavera normal, estàndard pel que fa a les precipitacions. I que duri. Perquè, de fet, l’excepció han estat les primaveres dels darrers anys, extremadament àrides. L’última primavera en general plujosa va ser la del 2020, l’any que al gener havíem tingut el gran temporal Glòria, que va inundar el delta de l’Ebre i va obligar a desembassar Susqueda –en una nit va passar del 70% al 93% de reserves–. Aquella primavera va continuar plovent, i el 7 de juny va caldre desembassar la Baells, Foix i Darnius-Boadella. Però d’això ja fa quatre anys.

El balanç estacional del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) conclou que el març ha estat el mes més plujós, per sobre de la mitjana, arreu del país excepte als Ports de Tortosa. L’abril ha estat plujós a les capçaleres dels rius pirinencs, a la Catalunya central i en punts de Girona, beneficiant les conques internes, si bé al sud “no ha caigut ni gota”, en paraules de la directora del servei, Sarai Sarroca. I el maig ha estat plujós a la conca de la Muga i “molt important” per a l’embassament de Darnius-Boadella, en situació “extremadament crítica”, però “ha estat per sota de la mitjana climàtica” pel que fa a precipitacions a gran part del país. El resultat global és que “ha plogut per sobre de la mitjana a la meitat nord però la primavera ha estat un desastre a l’extrem sud”, conclou Sarroca, que recorda la situació precària de pantans com Riudecanyes i Siurana, i la mala perspectiva de cara als incendis estivals. Aquesta darrera setmana ja hi ha hagut els primers a Tortosa i la Palma d’Ebre. Continuen com a punts crítics d’incendi part de l’Empordà, el Garraf, el Penedès o el Montsià.

Al març i abril la temperatura ha estat, un any més, per sobre de la mitjana climàtica, però la part positiva és que el maig ha caigut per sota. “Feia molt temps que no passava i és molt important per als embassaments i la vegetació en aquesta època de l’any”, celebra Sarroca, perquè s’ha posposat l’arribada del període fort d’evapotranspiració, la pèrdua hídrica de reserves i masses forestals.

La directora del SMC confia que es confirmi la previsió d’un juny plujós que fa el model del Centre Europeu de Pronòstic del Temps a mitjà termini (ECMWF): “Li donem confiança i seria una molt bona notícia.” És la darrera oportunitat per augmentar les reserves d’aigua a embassaments, subsol i masses vegetals en aquesta època perquè el mateix model europeu pronostica, després, un juliol normal –habitualment no és plujós– i un agost sec –sense les possibles tempestes de tarda a muntanya–. A tres mesos vista, però, Sarroca recorda que el grau d’incertesa és molt elevat. Si no es confirmés la pluja de juny, que no preveuen la majoria de models, la catedràtica en física de l’atmosfera de la UB María del Carmen Llasat recorda que la vegetació que ha crescut molt per les pluges s’assecarà i augmentarà molt el risc d’incendi.

Una primavera com les d’abans

“La percepció enganya però no hem constatat una primavera extraordinària. Vivim una primavera com no vivíem els darrers anys”, sosté Llasat, que recorda que el règim de pluges del país és molt irregular i variable, una variabilitat que no es pot atribuir al canvi climàtic perquè és natural del clima mediterrani: “Aquest any hi ha hagut un comportament propi de la primavera, amb pluges, temperatures altes uns dies i baixes, altres.”

El que passa és que aquest comportament normal per la mitjana climàtica sorprèn pel contrast amb els darrers anys. Els estudis apunten a una tendència d’allargament dels estius per davant i per darrere, de manera que la tardor i la primavera s’escurcen i es preveu que les primaveres siguin menys plujoses, “perdin identitat” en paraules de Llasat. Com que la tendència és que al març no plogui, ha sorprès el març molt plujós d’enguany, explica aquesta experta en física atmosfèrica. L’evidència clara del canvi climàtic és l’augment de la temperatura, i això té efecte en totes les estacions i fa que es perdi la transició entre estiu i hivern: “Aquests darrers anys passàvem d’hivern a estiu gairebé de manera seguida.”

Llasat conclou que “el canvi climàtic el que fa és augmentar la temperatura i els models diuen que les ratxes seques amb dies consecutius seran més freqüents i més intenses. Potser aquesta sequera ja està influïda pel canvi climàtic. El que és segur és que la intensitat d’aquesta sequera ve indiscutiblement del fet que les temperatures són més altes de les habituals i la vegetació i el sòl perden aigua per evaporació i en necessiten més. Si els donem menys aigua, la sequera es fa més intensa”.

Sarroca i Llasat coincideixen que no es pot fer cap previsió sobre el final de la sequera perquè la situació continua sent greu i perquè “no hi ha ciclicitat en la sequera, no hi ha un patró”, sinó oscil·lacions. Basant-se en l’índex de sequera que el SMC recull des del 1960, Llasat recorda que l’actual és la més forta de les darreres dècades però que, després de la del 2004-2008, també n’hi va haver una de petita el 2016: “El fet que plogui ara no vol dir que haguem sortit tranquil·lament. La situació s’ha alleugerit i permet plantejar altres escenaris, però l’augment de l’aigua d’embassaments no canvia. Hauríem de tenir pluges més fortes al nord del país.” La directora del SMC referma aquesta opinió tot recordant que el 2023, “l’any més crític de la sequera”, va tenir un abril i maig plujosos tot i acabar sent el més sec. “Res ens fa pensar en un canvi de tendència. La situació continua sent molt crítica i la precipitació, totalment insuficient”, conclou Sarroca.

Plujosa al nord i seca al sud

El balanç estacional del SMC mostra una primavera plujosa al nord i seca a l’extrem sud. Al Pirineu occidental s’han superat els 600 mm i al quadrant nord-est s’han superat els 200 mm, registres per sobre de la mitjana climàtica –a l’Alt Empordà s’ha arribat a registrar el doble de pluja que la mitjana–. Per contra, la Ribera d’Ebre, la Terra Alta, el Baix Ebre, el Montsià i puntualment el Segrià han sumat entre 50 i 75 mm, que representen menys del 70%, fins i tot del 50%, de la mitjana climàtica en determinats punts.

Així, a l’alt Pirineu de Lleida s’han acumulat aquest trimestre 794 mm a Espot o 297 a Sort i les precipitacions han deixat bons registres a les capçaleres del Ter, el Llobregat i la Muga: 520,5 mm a Núria, 488,9 mm a Ulldeter, 398,1 mm al pantà de Darnius-Boadella, 371,8 mm a Gisclareny o 402,4 mm al Port del Comte. La creu, però, són els 67,5 mm a Horta de Sant Joan, que no arriben al 32% de la pluja mitjana des del 1991; els 143 mm de Prades (el 64% de la mitjana); els 52,3 mm de l’Aldea (36,2% de la mitjana); els 89,2 mm de Falset (48,6% de la mitjana), o els 125,6 mm del pantà de Siurana (73,6% de la mitjana).

Amb les pluges generals i inesperades de març, els embassaments del sistema Ter-Llobregat van guanyar 28 hm³ i, amb l’episodi del 26 al 30 d’abril, van guanyar-ne 32 més. Si el dia 9 de març la Baells, la Llosa del Cavall, Sant Ponç, Sau i Susqueda havien tocat fons amb 90 hm³ (14,7%) entre tots, el diumenge 5 de maig se situaven al 24,6% de capacitat amb 150 hm³. Però al llarg de maig i, iniciat el juny, ha continuat plovent a les capçaleres pirinenques, i aquest dilluns 3 el sistema Ter-Llobregat havia emmagatzemat ja 197 hm³ (32,2%), mentre continua entrant aigua.

Tenint en compte que aquests cinc embassaments conformen la majoria de les reserves dels rius que gestiona la Generalitat, la millora a les conques internes ha estat semblant. Al març els embassaments interns van guanyar 26 hm³ i 37hm³ més en la tongada d’abril fins a situar-se en els 163 hm³ (23,5%) aquell 5 de maig, quan dos mesos abans tenien només 100 hm³ (14,4%). En la reunió de la Comissió Interdepartamental de Sequera del dimarts 7 de maig es decidia aixecar l’emergència vigent al sistema Ter-Llobregat, que abasta la franja més poblada del país i que inclou l’àrea metropolitana de Barcelona i la Costa Brava sud, que, cap a l’interior, inclou Girona. Aquest dilluns, 3 de juny, les conques internes comptabilitzen 216 hm³ (31%).

Continua l’excepcionalitat

Les pluges de maig han beneficiat sobretot la conca de la Muga i del Fluvià, i la crescuda de 2,5 metres del nivell de l’aqüífer que alimenten va fer que el dimarts 28 de maig el govern català aixequés també l’emergència als 22 pobles empordanesos que s’hi abasten. Tenint en compte que el juny ha començat també plovent a la Muga, el govern en funcions podria decidir dimarts vinent que també aixeca la segona fase d’emergència a les poblacions empordaneses abastades pel pantà de Darnius-Boadella –Figueres, Empuriabrava, Roses o Cadaqués entre elles–. Després d’una primavera en què ha tornat a ploure, només continuen en emergència aquestes dotze poblacions empordaneses i Riudecanyes i Duesaigües al sud. La majoria del país, però, continua en excepcionalitat per sequera.

Dessaladores provisionals

Així, per allunyar tant temps com sigui possible un retorn a l’emergència si no plou a la tardor, les administracions i els particulars mantenen els plans de tirar endavant les dessaladores portàtils al port de Barcelona, al golf de Roses i a Lloret. A Lloret es busca un lloc adequat per emplaçar aquesta instal·lació privada, mentre que el Consorci d’Aigües de la Costa Brava-Girona preveu tenir a punt les quatre primeres a finals de mes o principis de juliol a Empuriabrava. Quatre més captaran aigua de pous salinitzats a Roses.

Pel que fa a la gran del port barceloní, s’està ajustant la configuració tècnica perquè el govern pretén que pugui funcionar en futures emergències fins que no estiguin construïdes les noves plantes dessaladores del Foix i la Tordera.

Els registres de pluja
520,5 l/m² (Núria)
488,9 l/m² (Ulldeter)
398,1 l/m² (Darnius)
371,8 l/m² (Gisclareny)
402,4 l/m² (Port del Comte)
52,3 l/m² (l’Aldea)
67,6 l/m² (Horta de St. J.)
68,4 l/m² (Torres de Segre)
89,2 l/m² (Falset)
98,6 l/m² (Cervera)

En alerta del Pla de Sequera però en excepcionalitat

Seguint al peu de la lletra l’ortodòxia del Pla de Sequera, de fet els embassaments del Ter i Llobregat haurien d’estar ja en el nivell menys preocupant d’alerta perquè fa setmanes que han superat el 25% de reserves, un llindar per sota del qual es decreta l’excepcionalitat actual, i avui es troben al 32,2%. Però de la mateixa manera que el govern va esperar que el volum d’aigua embassada s’apropés al 25% i que es mantingués la previsió de pluja a curt termini per aixecar l’emergència –ortodoxament s’aixeca quan se supera el 16%–, ara també posposa la sortida de l’excepcionalitat perquè entrem en els mesos estivals de més consum d’aigua, i en espera de l’evolució de les precipitacions d’aquest juny. L’executiu ha defensat sempre de “no fer un pas endavant per tornar enrere” al cap de setmanes, i si no plou de manera normal a la tardor com ha passat els darrers anys, de cara a l’hivern la situació pot tornar a ser greu com ha estat a començament d’any. La sortida de l’emergència i la possibilitat que els embassaments incrementin un altre bon percentatge de reserves si es confirmen les pluges de juny que preveu el model europeu ja per la setmana vinent permeten almenys abordar amb certa normalitat l’estiu. Continuar en excepcionalitat, però, manté restriccions actives.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

EDUCACIÓ

Conflicte entre docents i direcció a l’INS El Til·ler de les Franqueses

Les Franqueses del Vallès
Urbanisme

Tall de carrils a la ronda de Dalt per la cobertura d’un nou tram

Barcelona

Prop de 200 nens i nenes participen en les activitats de CaixaProinfància

GIRONA
MEDI AMBIENT

L’Energètica farà la primera compra de projectes renovables

Barcelona
INFRAESTRUCTURES

El Govern autoritza ampliar a 50 anys la delegació de la gestió del Port Olímpic a l’Ajuntament

Barcelona
INFRAESTRUCTURES

L’electrificació de la terminal de creuers MSC de Barcelona costarà 14,5 milions

Barcelona

Adjudiquen per subhasta 4.518 tones de fusta dels boscos del Ripollès

RIPOLL
Urbanisme

Protesta veïnal a la Teixonera per la pèrdua d’una plaça llargament reivindicada

Barcelona

Jaume Prat Ortells tanca el cicle Síntesis Arquitectòniques 2024

OLOT