Una cinquantena de persones convocades per la Plataforma Pobles Vius s’ha concentrat davant de la delegació del Govern a Lleida per protestar contra la planta de biogàs que el grup danès Copenhagen Infraestructure Partners (CIP) promou a la Sentiu de Sió (Noguera). La protesta s’ha fet coincidint amb la convocatòria de la comissió d’Urbanisme territorial de Lleida que aquest dimecres al matí ha d’examinar aquest projecte que, en cas que acabi tirant endavant, serà la planta de biogàs més gran del sud d’Europa. A principis de juny, la planta ja va rebre l’aprovació provisional de l’autorització ambiental. Els detractors ho consideren un “atemptat territorial i ambiental” i afirmen que, si cal, arribaran als jutjats per tombar la planta.

La planta de biogàs projectada a la Sentiu de Sió preveu convertir fins a 450.000 tones de dejeccions anuals en biometà. El projecte ja va fer un pas endavant en la seva tramitació a principis de juny amb l’aprovació provisional de l’autorització ambiental amb declaració d’impacte ambiental per part de la ponència ambiental del Govern i, aquest dimecres, en pot fer un altre si rep l’autorització provisional de la comissió d’Urbanisme. Si és així, passarà a la comissió d’Urbanisme de Catalunya i és la consellera de Territori, Sílvia Paneque, qui tindrà l’última paraula.

Els contraris a la planta consideren que es tracta d’un projecte desmesurat i insostenible que només respon a interessos econòmics i critiquen les “facilitats” que el Govern està posant perquè la planta sigui una realitat. De fet, el projecte ha estat qualificat “d’importància estratègica” per part de la Generalitat i el Departament d’Agricultura li ha concedit un ajuda de 4,5 milions d’euros.

Un dels municipis més afectats per la possible implantació de la planta és Bellcaire d’Urgell (Noguera), ja que la infraestructura està projectada a 2,5 quilòmetres del municipi. El seu alcalde, Jaume Montfort, ha participat en la protesta on ha afirmat que la planta no ve a solucionar “un problema de purins, sinó a guanyar diners” i ha lamentat les “facilitats” que la Generalitat posa perquè el projecte tiri endavant.

Per exemple, ha indicat que la planta es vol construir a 460 metres de distància d’una granja existent, una distància que incompleix la normativa. “No s’entén que a les grans empreses se’ls doni tantes facilitats i als ramaders se’ls obligui ’al metre’”, ha expressat Montfort, que ha lamentat que hi ha “una idea predeterminada de la Generalitat per aprovar-ho”.

Un altre dels punts que també critiquen amb força els opositors és l’origen dels purins que l’empresa diu que tractarà, ja que afirmen que no hi ha un excedent de dejeccions ramaderes a la zona i veuen el tractament de purins com una excusa de l’empresa per obrir la porta a tractar altres matèries orgàniques d’altres punts del país.

“Veiem com a deu quilòmetres a la rodona hi ha 5 projectes semblants i això ens aboca a ser un abocador de residus, una especialització del territori que no correspon amb les necessitats de la gent que hi vivim i les problemàtiques que tenim”, ha indicat el membre de la plataforma Pobles Vius, Joel Álvarez.

En aquest sentit, també critiquen que la Generalitat vulgui donar dos anys de marge a l’empresa per justificar que el 50% dels purins tractats són de proximitat. “On s’ha vist això? És com si a algú li diguessin li donem el carnet de conduir i ja ens dirà d’aquí a dos anys si sap conduir. És una bogeria”, ha explicat l’alcalde de Tornabous (Urgell), David Vilaró.