medi ambient
El cultiu de transgènics creix a tot el món, tret d'Europa
La superfície plantada amb varietats modificades va augmentar un 10,5% l'any passat
Els Estats Units, el Brasil i l'Argentina, líders mundials
Catalunya registra un lleu descens de la superfície de blat de moro BT
La superfície conreada amb varietats transgèniques va augmentar l'any passat un 10,5%, fins a arribar a la xifra total de 148 milions d'hectàrees, segons l'informe anual del Servei Internacional per a l'Adquisició d'Aplicacions Agrobiotecnològiques (ISAAA, en les sigles angleses). Els Estats Units lideren el rànquing mundial de cultius transgènics, amb un total de 66,8 milions d'hectàrees dedicades a aquestes varietats, principalment blat de moro, soja i cotó. Cal recordar que els Estats Units tenen una superfície agrícola total de 411 milions d'hectàrees. El Brasil es va situar el 2010, per segon any consecutiu, en la segona posició del rànquing mundial de transgènics, davant de l'Argentina i l'Índia.
Per contra, Europa continua sent el continent més reticent a la implantació de les varietats genèticament modificades, tant per qüestions legislatives (només hi ha dos cultius transgènics legalitzats a la Unió Europea: el blat de moro M-810 i la patata Amflora) com per l'oposició de diversos sectors socials.
El 2010 els vuit països europeus que van conrear transgènics van dedicar a aquestes varietats un total de 91.643 hectàrees, mentre que l'any anterior se n'havien conreat 94.750 hectàrees.
L'Estat espanyol es va mantenir el 2010 en la primera posició europea en el conreu de transgènics, mentre que Catalunya continua ocupant, darrere d'Aragó, la segona posició estatal per hectàrees d'aquestes varietats.
L'any passat es van dedicar al cultiu del blat de moro transgènic a Catalunya un total de 28.258 hectàrees, mentre que l'any 2009 havien estat 29.218 hectàrees; una xifra que representa gairebé el 50% del blat de moro plantat a Catalunya. Amb tot, cal recordar que Catalunya té un total de 861.000 hectàrees de conreus.
La polèmica es manté
Juan Quintana, director de la Fundació Antama (de promoció de la biologia aplicada a l'agricultura), considera que les xifres mundials mostren “la bona acollida d'aquests productes arreu del món”, i considera que si Europa hagués legalitzat altres varietats transgèniques també se sumaria a l'evolució registrada en altres continents.
Salomó Torres, portaveu d'Unió de Pagesos, considera que “els productes transgènics no convenen a Catalunya” i defensa “seguir l'opinió majoritària a Catalunya, que és d'oposar-se als transgènics i apostar pels productes de qualitat”.