Medi ambient

opinió

L'apagada del 8 de març del 2010

Les administracions actuants, fonamentalment ajuntaments, han posat i estan posant pals a la roda

Quan s'executa una anàlisi assossegada i profunda de incidències greus, sol lliurar com a resultat que no hi ha una causa única, que cada un dels factors actuant solitàriament no hagueren produït efectes sensibles; en canvi, la concurrència de dos o més coincidents en el temps poden conduir a conseqüències greus. La meva apreciació és que això és exactament el que va passar ara fa un any.

Un altre aspecte que cal preguntar-se i valorar adequadament és: davant de quins escenaris indesitjables (meteorològics, humans i tècnics) ens cal garantir una incidència nul·la o quasi nul·la en l'entorn? El cost econòmic pot ésser insuportable o, almenys, no raonable. Cal doncs actuar per a una protecció sensata i adient amb la capacitat econòmica. La seguretat no pot ésser absoluta, com tampoc pot ésser infinita la despesa econòmica per aconseguir-la.

Tot i això em permeto fer unes quantes puntualitzacions respecte al tema de l'apagada: davant la seguretat de subministrament, és conegut des de fa temps que la xarxa elèctrica de Girona és una de les pitjors d'Espanya. La falta d'un millor mallat i subestacions va impedir alimentar els consumidors per un segon camí quan va fallar el primer. Ja s'han fet millores però no estan executades totes les programades.

En els propers dies entrarà en funcionament la línea d'Alta Tensió (AT), mal anomenada Molt Alta Tensió (MAT), des de Vic fins Bescanó. Faltarà l'execució del projecte d'interconnexió amb França que encara s'està discutint. S'ha d'acabar quan abans millor.

Cal revisar la normativa vigent referida al disseny de línies, que té en compte la seva altura sobre el nivell del mar i no la latitud, obligant a considerar unes càrregues majors de les que s'exigeixen avui dia.

Les administracions actuants, fonamentalment ajuntaments, han posat i estan posant pals a la roda a la construcció de noves infraestructures, cosa que fa que l'execució de les obres es retardi, i a vegades el costos –que els paguem tots– s'incrementin considerablement. Cal doncs que les administracions facilitin la labor del personal tècnic expert i de les administracions de superior nivell, tant pel que fa a aquest fet que ens ocupa, com per altres que també ens afecten a tots, tot agafant posicions no minoritàries i amb sentiment de país.

Per altra part les investigacions i dictàmens executats, sota la sol·licitud del Govern, per personal d'alta qualificació tècnica, varen dictaminar que les línies estaven en bon estat i el seu manteniment era el correcte.

Així doncs, si bé no puc afirmar que un fet semblant no pot succeir mai més, ja que es poden presentar nous escenaris, sí que em permeto asseverar que, amb les mesures ja preses fins avui, i sobretot quan s'acabin les infraestructures ja programades de la MAT i altres obres associades, davant d'un escenari com el que va donar-se el 8 de març passat, o fins i tot més rigorós, el problema, amb les conseqüències que es varen produir, no es tornarà a generar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.