ciència
Parc tecnològic
L'Estat vol canviar les regles i aboca el Parc de Girona a la liquidació
El Ministeri d'Hisenda es vol fer enrere pel que fa a la quitació del 45% del deute
El rector de la UdG diu que podria ser il·legal just dos dies abans que venci la tercera i última pròrroga
En concurs de creditors des del 2015, té un deute de 42,3 milions
El Parc Científic i Tecnològic de la UdG és més a prop que mai d'anar definitivament a la liquidació, atès que l'Estat espanyol, a través del Ministeri d'Hisenda, es planteja canviar els compromisos i manifesta ara que es vol fer enrere a l'hora d'acceptar la quitació del 45% del deute milionari. Dit d'una altra manera, l'Estat vol cobrar el gros del que se li deu. La situació es complica pels terminis, ja que el titular del jutjat mercantil va deixar clar el 26 de gener passat que concedia una tercera i última pròrroga, que expira el 30 de març.
Segons va explicar el rector de la UdG i president del Patronat del Parc Científic, Sergi Bonet, aquest canvi radical de plantejament podria representar un greuge immens per tot el procés que s'ha seguit, especialment perquè la documentació està presentada al jutjat des del 2015: “Ara pensem que no pot ser legal canviar les condicions en les quals ens vam basar i amb les quals tots estàvem d'acord.” I hi afegeix: “Quan el gener del 2015 es va optar pel concurs de creditors, va ser per buscar una solució per al Parc i negociar el retorn del deute; no per pagar-ho tot pràcticament de cop.” A més, Bonet explica que també es proposa deixar la signatura del privilegi general per a més endavant.
El rector, cansat
“Estic fart i cansat, molt cansat; suposo que com tothom. Fa mesos que arrosseguem aquest procés. S'han fet passos, s'han pressionat les administracions implicades, fins i tot la mateixa universitat, i jo he estat el primer a fer-ho. He estat criticat, i molt: l'Ajuntament de Girona diu que hi posarà la seva part en vint anys [dos milions]; la Diputació primer deia que hi posaria els diners, però després, que vol comprar part de l'edifici Monturiol [sis milions], i ara l'Estat diu que no vol donar la quitació del 45% i deixa la signatura del privilegi general per a més endavant”, destaca Bonet. I continua: “Ara mateix, els únics diners que hi ha damunt la taula són els de la UdG i els del Parc.”
Dies d'infart
Les negociacions, però, no s'aturen i es desenvolupen de manera frenètica. Les propostes poden canviar en qüestió d'hores, així com les estratègies de les parts. Fa unes setmanes, en una trobada a Madrid, l'Estat va plantejar la possibilitat de facilitar que la Generalitat pogués tenir liquiditat per comprar la part de l'edifici de l'ICRA aportant 4,9 milions d'euros. El mecanisme consistia en una transferència de l'Estat a Catalunya a través del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA).
Però tot això, segons Bonet, només han estat converses i gestions, i en cap cas hi ha un document acreditatiu, tret d'un escrit que el ministeri va enviar al vicepresident del govern de Catalunya i titular del Departament d'Economia, Oriol Junqueras, amb el compromís de dotar la Generalitat dels mecanismes necessaris per poder assumir la seva part del deute, precisament a través del FLA.
El Parc Científic i Tecnològic està en concurs de creditors des del gener del 2015 i arrossega un deute de 42,3 milions d'euros. El principal creditor és el Ministeri d'Economia, amb 27,6 milions, i l'acord amb aquest ens és la clau. Del deute ordinari –la meitat del deute total, 13,8 milions—, el conveni preveia una quitació del 45% i que la resta es retornés en un termini de deu anys. Fins ara, el problema era que l'Estat volia tenir la garantia de cobrar l'altra part del deute de manera íntegra en uns set anys.
LES FRASES
La tercera i última pròrroga
El titular del jutjat mercantil de Girona, Hugo Novales, ho va deixar molt clar el 26 de gener passat: no concediria cap més moratòria. Novales va dir que aquesta seria l'última pròrroga, perquè aquesta situació de punt mort “no es pot dilatar en el temps sine die”. Aquell dia, Novales va concedir aquest tercer termini in extremis al Parc Científic i Tecnològic de la UdG per tal que pogués tancar finalment un acord amb el Ministeri d'Economia i Hisenda i evitar així la liquidació. El jutge també va exposar que no volia ser un obstacle, especialment perquè el principal creditor, que és l'Estat espanyol, en les anteriors dues juntes de creditors previstes, no va demanar cap ajornament, però tampoc s'hi va oposar. Novales va apel·lar a la responsabilitat de les parts i va dir que no es poden acostumar a una situació de pròrroga indefinida –“la societat es mereix una altra cosa”– i que cal tancar el procediment: “Siguin conscients que d'aquí a dos mesos tenim una junta i se celebrarà”, va advertir el 26 de gener.
L'escrit a Oriol Junqueras, l'únic document “oficial”
jJoan Trillas
El president del Patronat del Parc Científic i Tecnològic i rector de la UdG, Sergi Bonet, va ser molt clar quan va exposar que, ara per ara, l'únic document que hi ha és el que el Ministeri d'Hisenda va enviar al titular del Departament d'Economia, Oriol Junqueras, en què s'exposen els mecanismes perquè la Generalitat pugui assumir el compromís de comprar l'edifici de l'ICRA per 4,9 milions d'euros. La resta, segons el rector, tot han estat trobades, viatges a Madrid, converses i, al capdavall, “declaracions d'intencions”.
“Hem de ser coherents i assumir tots plegats les responsabilitats que ens pertoquen. Tots. El Parc va entrar en concurs de creditors el 2015 i durant tot aquest temps s'ha intentat buscar una solució i assolir compromisos”, deia. I hi afegia que el mateix Parc i la UdG van fer el que pertocava i en cap moment van eludir responsabilitats.
A la pràctica, i amb l'agenda a la mà, ha estat en els darrers mesos que s'han començat a fer avenços importants pel que fa a l'inici de l'expedient perquè la Diputació de Girona adquireixi part de l'edifici Monturiol, fet que permetria que els sis milions que ha d'aportar aquesta institució es paguessin al comptat. Com que no és un procés fàcil, però, i a més ha començat tard, el ministeri no s'ha estat de dir que hi veu com a “punts febles” la garantia de cobrament tant de la Diputació com de la Generalitat, que provindrà de la compra de part d'un edifici, l'H20, per 4,9 milions. Són processos que, certament, s'han iniciat molt tard, especialment per falta de visió o voluntat política, factors als quals cal afegir la mateixa mecànica garantista de les administracions.
