El nombre d'adolescents i joves amb conductes autolesives com les que es produeixen en el joc de la Balena blava ha augmentat un 9% els dos últims anys a l'àrea d'influència de l'hospital Parc Taulí de Sabadell, segons va revelar a l'ACN el coordinador de l'hospital de dia d'adolescents d'aquest centre, Joaquim Puntí Vidal. El doctor va afegir que un 25% han pogut tenir una conducta autolesiva en algun moment. Per fer front a aquest problema els sis centres de la Xarxa de Salut Mental Pública de Catalunya han creat un nou grup de treball en què analitzaran la proliferació d'aquests comportaments i com prevenir-los.

El grup recorda que fenòmens com el de la Balena blava –joc consistent a superar una sèrie de proves, algunes de les quals consisteixen a autolesionar-se, fins a acabar suïcidant-se– no són un perill exclusiu per a joves de famílies desestructurades, sinó que poden afectar també tota mena de joves, fins i tot els que tenen dinàmiques relacionals bones. Els joves amb autoestima baixa, dificultats en les relacions interpersonals o problemes d'integració escolar són més propensos a confiar en algú que no coneixen i entrar amb facilitat a cometre conductes autolesives –admeten els experts–, però no els únics. De vegades, els adolescents i joves s'embranquen en aquests jocs “simplement perquè busquen noves sensacions”, afirma Puntí, que recorda que les xarxes socials i internet són a l'abast de tothom.

El doctor remarca que en cap cas els pares s'han de sentir culpables o pensar que si això ha passat és perquè han fet les coses malament. “Els riscos hi són. Hi ha adolescents que són més vulnerables; d'altres tenen una malaltia mental. Per exemple, la depressió és el principal factor de risc de suïcidi. Els pares han de poder-ho identificar i posar en marxa el que calgui perquè el seu fill rebi ajuda”, diu.

Tot i que no hi ha un símptoma determinant per reconèixer que un adolescent ha entrat en comportaments que poden desembocar en una conducta autolesiva, sí que hi ha senyals que poden encendre les alarmes. “Si detectem canvis en la conducta, veiem que els joves estan més retrets, passen més hores a l'habitació i queden menys amb els amics, o si joves afables de sobte es mostren irritables per motius que els pares no acaben d'entendre, cal posar-hi atenció.” Puntí recomana, a més, a les famílies que parlin amb els seus fills i que, en cas que detectin que un jove s'està autolesionant, s'adrecin a professionals per buscar suport extra.

El doctor insisteix en la importància de fer una bona prevenció, tant sobre els menors com des de casa o en l'àmbit escolar. “En primer lloc, cal fer campanyes de conscienciació entre els adolescents, igual que se'n fan, per exemple, amb el consum de drogues, i que ells mateixos rebutgin entrar en pàgines que promoguin conductes d'aquesta tipologia”, aconsella. Pel que fa a la supervisió de la família, Puntí recomana “començar a alfabetitzar els pares en l'ús de les noves tecnologies” i, sobretot, que si identifiquen que els nens han entrat en contacte amb aquests jocs denunciïn els casos als Mossos d'Esquadra.