La religió com a problema?

Per què el problema de la migració lluny de solucionar-se s’agreuja cada cop més sense que se sàpiga trobar-hi solució? És una qüestió política? El teòleg madrileny Benjamín Forcano sosté que no és un problema polític, que és un problema religiós. Diu Forcano que la història de les religions –les històries dels homes amb Déu– “és una història real que es projecta en la història real d’uns pobles amb els altres”. Les tres religions monoteistes s’han bastit, des del mateix moment de la seva creació, sobre el pilar que cada una d’elles és l’única i veritable i cada una d’elles s’ha apropiat de Déu. El catolicisme, per exemple, fins al Concili Vaticà II (1962-1965) no va admetre que era possible la salvació fora de l’Església. Fa quatre dies. “Com voleu que, de cop, després de segles i segles de predicar que som la veritable religió ara es pugui canviar aquest discurs?”, es pregunta aquest teòleg. “I, malgrat tot, això és el que hem de fer”, diu. “Som la primera generació en tota la humanitat que ens trobem en aquesta situació, en un ambient religiós plural”, manté, i afirma que no ens en sortirem si no hi ha una autèntica relació entre les religions i que el mal també és, en les societats modernes nostres, “quan uns s’entesten a continuar creient que l’ateisme és una monstruositat i uns altres a dir que la fe és una alienació”. Forcano i Oriol Prado, que va parlar de l’acollida des del sentiment cristià, van participar dijous en la conferència Era foraster i m’acollíreu. L’hospitalitat interpel·la cristians i musulmans, organitzada per Església Plural i Migra Studium. Es va trobar a faltar la veu de l’economista Fatiha El-Mohuali.