Torrons per a tots els estómacs
Els diabètics, celíacs i al·lèrgics a alguns aliments ajusten les receptes dels àpats nadalencs a la seva dieta
Els dies previs a les festes de Nadal, la botiga El Racó del Celíac de Reus nota un increment de clientela superior a l'habitual. Van a buscar-hi especialment torrons, el tortell de Reis, xocolatines i llaminadures per fer cagar el tió, polvorons, panetones, pasta per als canelons o per a la sopa de galets... Tot un repertori amb un comú denominador: són productes sense gluten, però molts d'ells tampoc porten lactosa ni ou, de manera que no només estan indicats per als celíacs, sinó també per als al·lèrgics a aquests ingredients. «Cada vegada en vénen més», confirma l'Estela Mora, que regenta l'establiment reusenc.
Les persones amb dietes que difereixen de les de la resta han d'empescar-se-les els dies d'àpats importants, com ara el dinar de Nadal, el de Sant Esteve o el de l'1 de gener. Així, per exemple, la Carolina Fernàndez, que és celíaca i és mare d'una nena celíaca explica què fan si van convidades a casa de familiars: «Ens informem abans del que cuinaran i nosaltres fem una cosa semblant i la portem amb la carmanyola.» Tot i haver establert aquest sistema per a determinades ocasions, afirma que «la família ja compra coses sense gluten».
De manera similar han d'organitzar-se les persones amb al·lèrgies a alguns. Però «cada família s'ho munta diferent depenent de les al·lèrgies que tingui a casa», especifica Fernando Jaime, de l'associació Inmunitas Vera. No obstant això, les persones amb al·lèrgies més comunes ho tenen complicat aquests dies: «Els dolços de Nadal són una orgia de productes amb llet o fruita seca; és difícil trobar un producte sense llet de vaca o ou.» I han d'encomanar-se a la imaginació o bé a l'adaptació de receptes. A la cuina de Fernando Jaime, per exemple, fan un torró de recepta cubana lliure d'aquests tres ingredients i fet a base de moniato i coco. En altres productes, com els succeeix als celíacs, han de buscar les marques que els garanteixin que el seu producte ni tan sols conté traces de l'aliment al qual són al·lèrgics (restes que hagin pogut quedar durant l'elaboració). Però hi ha casos del tot extrems: «Hi ha casos de reacció només per inhalació», tal com succeeix en algunes persones al·lèrgiques al marisc.
Les persones diabètiques també han de vigilar, però en el seu cas amb les proteïnes i els hidrats de carboni, segons detallen des de la delegació ampostina de l'Associació de Diabètics de Catalunya. «Pares compte i saps que si surts una mica de la dieta has de compensar-ho i administrar-te més insulina i cremar-ho caminant», expliquen. Els membres d'aquesta associació van rebre la visita d'una dietista fa pocs dies que els va fer les recomanacions alimentàries per al Nadal, podent escollir entre escudella catalana, sopa de peix, canelons, salmó al cava, gall d'indi farcit, corder rostit, lluç a la basca, pastís de poma o mus de llimona. Això sí, en les proporcions adequades.
«Els productes són més cars; és una vergonya»
Molts dels productes per a celíacs són quatre vegades més cars que els que porten gluten. Així ho té calculat l'Estela Mora, que qualifica aquest increment del preu d'«abusiu» perquè, hi afegeix una de les seves clientes, «el canvi de dieta és el nostre medicament». L'explicació està en el fet que «els productors necessiten una nau a banda esterilitzada per a aquests productes, amb maquinària diferent perquè no hi hagi contaminació de gluten». Això fa que determinades marques venguin un mateix producte amb gluten i sense, en funció de la fàbrica on hagi estat produït. Per exemple, «la presa de xocolata petita de Nestlé no té gluten i, en canvi, la gran en porta de vegades, depenent de la fàbrica».
530 calories cada ració
ració de canelons farcits de carn (uns tres o quatre canelons segons la quantitat del farcit i de la mida), superen fàcilment les 500 calories. Els canelons són típics del dinar de Sant Esteve i, tot i que aquesta pasta es pot farcir de multitud d'ingredients, els que es consumeixen per Sant Esteve són habitualment de vedella, pollastre i llom de porc, i algunes persones hi posen fetge; ingredients que suposen un alt contingut de greix i de calories. Per tant, les persones amb problemes d'excés de pes o amb nivells elevats de colesterol o triglicèrids a la sang hauran d'anar amb compte amb el consum d'aquest plat, d'elaboració força laboriosa. A més, els canelons estan regats amb beixamel, (que es fa amb llet, farina i mantega) i al damunt porten formatge, que es gratina. Tot plegat aporta encara més calories a aquest plat. També es poden buscar alternatives per intentar fer-lo menys calòric, però ja no serien els típics canelons de Sant Esteve.
450 calories per ració de gall dindi
Els plats tradicionals del dia de Nadal tenen moltes calories. Un tall de gall dindi farcit i amb pell en pot tenir, si la ració és completa, unes 450, però aquí encara se li ha d'afegir la salsa que es fa del mateix suc del gall dindi. I segons el farcit encara es pot incrementar l'aportació calòrica del dinar de Nadal. Per això, una de les recomanacions que es fan és la de treure la pell en el moment de consumir-lo, ja que conté greixos poc recomanats en la dieta. El gall dindi és una de les carns amb menys calories, menys que el pollastre, si es consumeix sol; és a dir, a la planxa o al forn. El farcit i les salses fan disparar les calories d'aquest plat.
