Fa dotze anys que David Cabrera, amant de la cultura i del cinema, va obrir el videoclub Cíclic al barri barceloní de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera. Va començar compartint 300 pel·lícules de la seva col·lecció personal i, a partir d’aquí, es va dedicar a escoltar què demanava la gent per fer créixer el fons audiovisual de l’espai. Fins a 14.000 títols omplen ara les prestatgeries de l’emblemàtic videoclub, que ha esdevingut un referent del cinema independent i documental a la ciutat i un punt de trobada per als veïns del barri. El local, però, està situat al llaminer districte de Ciutat Vella –molt castigat per l’especulació immobiliària– i va ser comprat per un inversor fa un any i mig. El Cíclic s’enfronta a una ordre de desnonament per impagament del lloguer i està previst que s’executi avui. Al barri no estan disposats a perdre aquest espai –que té el suport de veïns, entitats i col·lectius del districte i de la ciutat– i s’han mobilitzat per fer costat a Cabrera i aturar plegats el desallotjament.

El local –en realitat són dos– està ubicat a tocar de l’hotel que Núñez i Navarro està enllestint al carrer del Rec Comtal. El contracte de lloguer de Cabrera vencia el març de l’any que ve i ell pagava uns 1.800 euros al mes. Quan el nou propietari va comprar l’espai li va advertir que, si volia renovar-lo, hauria de pagar 4.500 euros –més del doble– i fer un dipòsit d’uns 40.000 euros. Cabrera no pretén quedar-se en aquest local, però li cal temps. El que està intentant acordar amb el propietari és que li deixi prou marge per aconseguir el finançament que necessita per traslladar-se a un altre local del barri –en té dos de localitzats– i desenvolupar el nou projecte que ja està treballant.

Cabrera i dues persones més han constituït una cooperativa de treball amb l’objectiu de transformar el videoclub Cíclic en la Sala Cíclica. El projecte implica transformar-lo en un microcinema de barri, especialitzat en documentals i cinema independent i d’autor. “Vam pensar que era interessant fer un plantejament en què el material audiovisual tingués utilitat social”, subratlla Cabrera, que aclareix que l’objectiu no és convertir l’espai en un “cinema convencional”. “Es tracta d’enriquir amb una proposta fílmica i documental els temes d’interès social que volem debatre; hem treballat una programació per dies i parlarem de ciència i ciència-ficció, però també de temes socials i de noves economies i empresa”, explica el promotor de la cooperativa.

La Sala Cíclica també vol recuperar les sessions matinals de cinema familiar els caps de setmana i proposa tallers de videoactivisme i autoedició audiovisual, entre altres activitats. Cabrera és conscient que mantenir viu el concepte de videoclub és complicat a hores d’ara. “Estem parlant de convertir-lo en una videoteca popular i oberta, que sigui la subministradora audiovisual de les entitats i equipaments que estan projectant material, com ara centres cívics i biblioteques; el projecte es justifica perquè ofereix serveis socioculturals de primera i, alhora, hi ha gent que té feina amb tot això”, afirma Cabrera.

El Cíclic té un deute amb l’actual propietari de 5.400 euros, i el primer intent de desnonament –el d’avui és el segon– es va produir al març. “No podia pagar si no desenvolupava el nou projecte i, per fer-ho, calia renovar el contracte; la posició del propietari era innegociable i absolutament abusiva i premeditada, perquè ell sabia que si feia aquesta pujada no hi havia possibilitat de pagar-li el lloguer”, explica Cabrera. Des de fa unes setmanes, el videoclub ha fet un parèntesi en la seva activitat i ell s’ha centrat a aturar també aquesta ordre de desallotjament. “Els veïns de l’edifici han pres posició clarament a favor d’aquesta iniciativa, i sempre que hem fet mobilitzacions han baixat amb les seves cadires perquè han vist el que ha passat amb altres locals aquí al costat mateix”, explica. Sospiten que el propietari sospesa obrir un negoci de restauració perquè, segons Cabrera, va parlar amb els veïns amb la intenció d’instal·lar una sortida de fums. “No ens plantem contra un restaurant, sinó contra negocis gentrificadors, i això vol dir neoclassistes; la gentrificació és una manera de treure els treballadors i la gent del poble del mig, i en aquest barri està causant molts problemes”, manté.

Cabrera confia que el desallotjament s’aturarà si avui reuneixen prou suport popular. “Veure tot el material, tot aquest patrimoni fílmic, al carrer és una imatge que es pot produir i la foto pot ser demolidora”, afirma. La cooperativa començarà ara a treballar per sumar socis col·laboradors, i ja hi ha unes 150 persones interessades (a la base de dades del videoclub hi figuren 10.000 socis). També preveu posar en marxa en breu una campanya de micromecenatge per aconseguir un mínim de 15.000 euros, quantitat que els permetria llogar un altre local, fer-hi obres de condicionament i tenir la llicència necessària per desenvolupar el nou projecte.

El Cíclic, doncs, persisteix en el propòsit d’apostar per la cultura, que defensa com un dret de tothom. Des del consistori expliquen que el govern veu “molt interessant” la iniciativa i que, per això, li està donant suport des del districte i des de Barcelona Activa. Els està assessorant un advocat de l’Oficina d’Habitatge –que està intentant arribar a un acord per evitar el desnonament– i, darrerament, des del servei d’atenció a projectes d’economia social i solidària de l’Oficina d’Atenció a les Empreses se’ls ha ajudat amb els tràmits per demanar una subvenció.