Un estudi del CSIC, UdG i UB s’oposa al parc eòlic marí
Després d’estudiar el cas del projecte al cap de Creus i al golf de Roses, els investigadors recomanen excloure i allunyar aquestes infraestructures de zones protegides del Mediterrani
“La Mediterrània no és el mar del Nord”, afirmava ahir l’investigador de l’Institut d’Ecologia Aquàtica la UdG Josep Lloret, un dels autors de l’estudi científic publicat ahir a la revista Science of the Total Environment. Lloret i vuit científics més de la Universitat de Girona (UdG), el Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) i la Universitat de Barcelona (UB) conclouen, després d’agafar com a cas d’estudi el parc eòlic marí projectat al cap de Creus i Roses, que aquesta infraestructura no s’hauria de fer pels “greus impactes” que pot provocar sobre la biodiversitat marina i el paisatge, però també, en l’àmbit social i econòmic. Per això demanen a les administracions que els escoltin, que tinguin en compte les seves recomanacions i que s’aprofundeixi més en aquesta temàtica. “És una bona base de com no s’han de fer les coses”, afegeix Lloret.
“No s’ha de començar l’eòlica marina per la teulada. És com si volguéssim implantar un element al cos d’una persona i es decidís pel cervell”, deia com a manera d’exemple Lloret del que significaria fer el primer parc eòlic marí en aquest punt del cap de Creus. Els científics, que han estudiat aquest projecte des que es va presentar al ministeri, conclouen que potser hi ha indrets del Mediterrani on es podrien instal·lar aquestes infraestructures, però que pertoca a les administracions promoure estudis per trobar els llocs ideals. El parc Tramuntana, però, no seria un d’aquests llocs, segons els autors de l’estudi, que destaquen que l’impacte seria “especialment sever”. Així, recorden que en aquest indret conflueixen fins a vuit àrees marines protegides reconegudes nacionalment i internacional. Segons els acords internacionals, cal protegir un mínim del 30% dels mars i oceans de cares al 2030. Els investigadors assenyalen que, actualment, a l’Estat espanyol aquesta xifra representa el 12%.
Els científics demanen també als responsables polítics que racionalitzin “la carrera de propostes d’eòlica marina a la Mediterrània per part d’empreses energètiques”, i recorden que s’han de complir els mandats de la Unió Europea en relació amb l’Economia Blava.
LES FRASES
LA XIFRA
Impactes ecològics i econòmics
L’equip investigador analitza per primer cop i de manera integral els diversos impactes que aquestes instal·lacions poden tenir. Així, en l’aspecte ecològic, destaquen, per exemple, que els parcs eòlics “flotants” requereixen sistemes d’amarratges i ancoratges de grans dimensions que poden afectar la integritat del fons marí. Però també l’equip científic subratlla que aquests projectes comporten la industrialització de la costa amb l’ampliació de la capacitat dels ports per a la logística relacionada amb la construcció i el manteniment dels parcs eòlics, la instal·lació d’infraestructures de producció d’energia a partir d’hidrogen als ports, però també l’afectació en l’activitat pesquera. També, alerten, tindrà una afectació en l’activitat turística i destaquen un parell d’estudis francesos que constaten una pèrdua d’ingressos al sector d’uns 200 milions d’euros per temporada perquè els turistes ja no s’interessarien per aquests espais tenint en compte, per exemple, que el parc eòlic projectat al cap de Creus es construiria a entre 8 i 30 km de la costa, mentre que a Europa són a 60 Km.
