Entre els dies 7 i 10 de març del 2010 els serveis d'emergència van atendre, a tot Catalunya, 6.300 incidències relacionades amb la neu; els Mossos d'Esquadra van fer 3.079 serveis i la Creu Roja va atendre 2.060 persones. Es van haver de mobilitzar 2.400 bombers, 434 agents rurals i 374 treballadors d'obres públiques. El col·lapse per aquella nevada, però, va ser una lliçó que va obligar a adoptar una sèrie d'iniciatives, començant per revisar els protocols de comunicació d'emergències i acabant amb l'acceleració de la redacció dels plans locals d'emergència i la reestructuració dels equips de protecció civil en alguns municipis.

L'efecte més impactant de la nevada va ser, per a molts ciutadans, el fet de no tenir electricitat durant dies. La falta de subministrament es va deure, en molts de casos, a la caiguda de torres. A l'hora de reposar les torres afectades, Fecsa Endesa les va construir amb materials i sistemes més resistents. Altres iniciatives provocades per la nevada han estat, per exemple: a la Jonquera han condicionat el pavelló per poder acollir-hi molta gent, a còpia de tenir sempre a punt sacs de dormir i generadors; l'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols va adquirir un grup electrogen propi per poder abastir-se en cas d'emergència; i a Calonge han instal·lat al pavelló un gran generador elèctric de gasoil, de 60 kWh de potència, capaç de donar escalfor a 3.000 veïns en una emergència.