“La democràcia a Europa com l’enteníem està canviant”

Soc nascuda a Olot, vaig créixer a Girona i vaig estudiar filologia a Barcelona i després també filologia a Berlín. El 1992 vaig venir a viure a San Francisco. Quan hi vaig arribar de seguida vaig muntar una empresa de traduccions.

Al cap d’uns anys em vaig centrar en l’enginyeria. Vaig començar amb l’equip de globalització de l’empresa Cisco i en vaig ser el primer cap de globalització l’any 1996. Vaig escriure un diccionari on explicava què és la globalització Truly Global Business . Després de Cisco em van anar contractant altres companyies. Actualment soc la cap de globalització a NetApp, la primera empresa d’enginyeria en arxivament de dades, i a més soc la presidenta de l’Associació de Dones de Globalització més gran del món.

Totes les empreses (Iberia, Telefónica, Zara…) tenen un cap de globalització. Els caps de globalització als Estats Units el que fem és mirar a quins països hem de posar els productes, quan s’ha d’entrar el producte al país, amb quins preus, si s’han de mantenir, apujar o abaixar... En enginyeria, el meu camp, el que fem amb el producte és internacionalitzar-lo, l’adaptem per al país. Per exemple, amb un Iphone, els caps de globalització el que fan és mirar que la interfície estigui en francès, castellà, català… Has de fer uns processos d’enginyeria per fer els testings. I m’han donat el premi per haver definit què fa un cap de globalització. Molta gent pren la globalització com si fos simplement una traducció del producte, i jo el que he fet és portar-lo a l’àmbit de l’estratègia de com treballar amb els caps dels diferents països, la planificació, els pressupostos, si s’han de canviar els preus…

Moltíssim! La globalització ho inclou tot. Com una persona a Corea, al Japó o a Catalunya veurà el producte. Si fas servir un color que no va bé en aquell país o com diem l’hora o els detalls del dia de l’any, i també qüestió de duanes… És un art que no estava definit, i ho he fet. No existia com a professió, i ho he fet.

Sí, per això em criden de les universitats i dono conferències a Stanford, Berkeley… Molts estudiants de màrqueting, d’enginyeria, no saben com fer-ho tot, un trencaclosques que inclogui culturització, estratègia… Les empreses no saben com poden tenir èxit en un altre país, i nosaltres és el que els indiquem.

Em van dir que em premiaven per la meva implicació en la professió i sobretot perquè faig molta divulgació entre els joves.

No, al contrari. En el món de les telecomunicacions, per exemple aquí, a Silicon Valley, els números són molt baixos. En empreses tecnològiques només del 16 al 21% són dones. Soc l’única dona en la reunió.

Ho estem intentant molt. Per això vaig començar aquesta empresa sense ànim de lucre Women in Localization. De tres amigues hem passat a 4.000 dones. Soc molt catalanista i l’he volgut portar a Catalunya.

En fem molta! A San Francisco, a la badia, som gairebé 1.200 catalans. Ens reunim sovint i tenim molts grups de Whats i fem castanyades i tió.

Sense dormir. Estàvem enganxats a TV3. Tinc família a Girona, Platja d’Aro, s’Agaró, Sant Feliu de Guíxols, Olot… Era molt fort, el que vèiem, i estàvem molt preocupats.

Soc d’Olot. La gent m’ho pregunta, si és des que visc a fora, però no. Ja des de molt petita amb la família ho portem molt a dins; som d’Olot.

Han passat molts mesos. I s’ha calmat el tema. Sí que apareixen articles al New York Times i entre el grup de catalans hi ha 300 whatsapps del tema, però a l’empresa on estic hi ha gent de la Xina, Corea, l’Iran… Silicon Valley és com l’ONU, i hi tinc companys de Síria, del Líban, que de petits els van bombardejar la casa. Ja n’intentem parlar, però a Silicon Valley es parla molt més de la Xina. Sí que creuen que Europa està canviant; hi ha molt d’arrel feixista a Alemanya, Espanya, Àustria… La democràcia com l’enteníem està canviant.