Salut

L'Ebre veu inevitable un canvi en la gestió de Sagessa

Els batlles de Tortosa, Amposta i Móra d'Ebre opinen que és l'hora de dur a terme una transformació del model sanitari arran de l'anunci de Comín sobre el Sant Joan

Qüestionen el servei donat durant els darrers anys

Gestió més territorialitzada, inversions, un millor servei i una àrea sanitària mancomunada a l'Ebre són algunes de les reivindicacions que els alcaldes de Tortosa, Ferran Bel; Amposta, Adam Tomàs, i Móra d'Ebre, Joan Piñol, fan al conseller de Salut, Toni Comín, ara que s'ha obert la porta a un canvi de model després de l'anunci a l'hospital de Sant Joan de Reus. El més probable és que la capital del Baix Camp, doncs, deixi de tenir presència més al sud en matèria sanitària.

“No sé si el sistema de consorci com el de Reus es pot aplicar a les Terres de l'Ebre, però si el soci majoritari de Ginsa canvia de forma de gestió, no té gaire sentit continuar amb una empresa que ja no serà present ni a l'hospital de Sant Joan”, afirma Tomàs. L'alcalde d'Amposta també assegura que des de fa temps es treballa en un canvi de governança sanitària al territori i que la decisió del conseller Comín “accelerarà aquest procés”. Per Tomàs, el model ha tingut sentit durant un temps, però la judicialització de Sagessa i la situació econòmica del consistori reusenc han tingut una incidència negativa en el dia a dia.

“Nosaltres ja ens havíem mostrat una mica crítics respecte als serveis que se'ns prestava al llarg dels últims temps i la decisió amb Reus precipitarà el canvi de model, que crec que s'acabarà materialitzant a principis d'any”, diu Bel. Des de la capital del Baix Ebre aposten, això sí, per tenir un sistema propi: “Reus i l'Ebre són dues realitats diferents. A Tortosa, per exemple, la Generalitat té molta presència amb l'ICS, amb un hospital de referència, i després ens trobem amb la singularitat de Móra. Per tant, no veig una solució idèntica”, indica Bel.

En canvi, l'alcalde de Móra d'Ebre, Joan Piñol, sí que aposta per una solució idèntica a la de Reus. “La decisió del conseller em produeix satisfacció, no és ni més ni menys que allò que hem plantejat des de la Ribera d'Ebre, la Terra Alta i el Priorat, que hi hagi una entitat mixta, o com vulguis, amb un percentatge majoritari de la Generalitat i amb representació de les capitals de comarca i dels consells comarcals”, afirma Piñol, que, a més, assegura que és un avantatge que “el nostre hospital sigui de l'ICS, i per tant, no seria tan complex, des d'un punt de vista jurídic, fer el canvi de model, com sí que passa a Reus, que l'edifici és municipal”.

Singularitats locals

“No m'atreveixo a dir que el model Sagessa estigui esgotat; de fet, estic plenament satisfet de la gestió sanitària, però no tant de l'administrativa o econòmica”, manifesta el batlle de Móra d'Ebre. El principal punt polèmic continua sent la decisió de destinar quatre milions d'euros dels dividends de Gecohsa per salvar l'hospital de Sant Joan. Per Piñol, aquests fons provenen “de la desinversió contínua a Móra d'Ebre. Els sindicats i l'empresa tenen un pla d'inversions de 2,3 milions d'euros, l'Ajuntament ha aprovat una condonació de l'IBI de 700.000 euros i no s'han cobrat les productivitats dels treballadors. Sense aquestes mesures, els vuit milions no hi serien”. Piñol dubta que les inversions arribin a l'hospital quan queda poc més d'un any de concessió, i resta importància als diners de les reserves.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

salut

Reclamen mantenir l’actual hospital Sant Jaume de Mataró fins que no es faci el nou

Mataró
Societat

Estudien construir un centre de processament de dades al subsòl de La Sagrera

Barcelona
SANTA COLOMA DE FARNERS

El BOE publica la proposta alternativa del ramal de la MAT fins a Riudarenes

SANTA COLOMA DE FARNERS
SOCIETAT

Glaceres que es desfan als soterranis de la Catedral per Temps de Flors

girona
QUART

La Festa del Fang s’avança al maig i amplia les activitats a tot el mes

QUART
societat

El Zoo provarà un sistema de filtres naturals per reutilitzar aigua

Barcelona
Urbanisme

Les obres de les Cales s’acabaran abans de l’estiu

Mont-roig del Camp
comerç

Barcelona és la capital amb més densitat comercial d’Europa

Barcelona
Estat Francès

Cauen les pales del Moulin Rouge

Barcelona