AGUSTÍ ARAGONÈS
HISTÒRIC DELEGAT SINDICAL DE LA CGT A L’HOSPITAL JOAN XXIII DE TARRAGONA
“Amb el servei d’urgències de l’hospital no es pot improvisar”
Va començar a treballar l’any 1977 com a zelador a l’hospital Joan XXIII de Tarragona i tres anys després es va posar de ple en la lluita sindical, que no ha cessat fins ara
Ara que s’acaba de jubilar, s’hi trobarà sense estar tan implicat en la lluita sindical a l’hospital?
Hi col·laboraré com a usuari. La lluita dels usuaris és tan important com l’altra i la simbiosi entre tots dos és vital.
Quin és el problema principal que ens trobem els usuaris del Joan XXIII?
Les llistes d’espera. El dijous dia 25 hi ha convocada una jornada de lluita contra les llistes d’espera i hi haurà concentracions en diversos hospitals de tot l’Estat. A més, patim els col·lapses a urgències, els tancaments de llits...
Hi ha manca de previsió dels gestors dels hospitals?
I tant! I s’han arrossegat diversos problemes. Des del 2011, quan van començar les retallades d’Artur Mas, al Joan XXIII hem perdut uns 90 llits que no es recuperaran. S’han reconvertit en despatxos o consultes. I encara que després s’obrin els llits, si no disposes del personal suficient ni el material perquè funcionin, no pot anar bé. Amb el servei d’urgències no es pot improvisar.
L’ICS ha anunciat un nou dispositiu: derivar pacients d’urgències del Joan XXIII al CAP Tàrraco. Li sembla bé?
Tot el que sigui posar mitjans és bo. Avui, l’únic servei ambulatori d’urgències de 24 hores només està a Torreforta. Si ara obre també el CAP Tàrraco, serà bo si hi posen mitjans i personal.
A Tarragona s’està privatitzant la sanitat pública?
Sí. Tota la part entre la rambla Vella i la zona cap a Barcelona és de la Xarxa Santa Tecla, que és una entitat privada. Això, per desgràcia, ja fa molts anys que es dona. Es deriven pacients cap a Santa Tecla i la privada.
Quin és el fet més complicat que ha viscut durant els anys de lluita sindical?
El Joan XXIII ha estat un hospital que, pel que fa a mitjans, està per sota de l’Arnau de Vilanova de Lleida i del Trueta de Girona. Al 2011, Mas va fer una retallada dràstica; va tancar llits i sales d’operacions. I des d’aquell moment no ens hem recuperat.
El nou hospital anunciat per la Generalitat serà la solució?
És imprescindible. Però de moment encara no l’hem vist.
El veig molt escèptic.
Ja hi porto molts anys i n’he vist de tots colors. Un dels problemes del Joan XXIII és que tots els dirigents que hi han passat són de fora de Tarragona. Ha sigut com un banc de proves. Cadascú ha vingut amb les seves manies, amb els propis plans..., i no hi ha hagut continuïtat. Hem tingut tres gerents des del 2011. Al Santa Tecla, en canvi, sempre hi ha hagut el mateix, vinculat a Tarragona i a l’església i amb tots els tentacles. Hem jugat amb inferioritat.
L’estat de salut de la sanitat és dolent, doncs?
Sí. I el model sanitari català és nefast. Als anys de la transició, quan es van traspassar les competències, el País Basc ho va tenir clar i ho va fer tot de la sanitat pública; però a Catalunya vam començar a fer consorcis, xarxes, Santa Tecla, Sagessa...Van partir la província de Tarragona: a Reus, on manava el tripartit, van crear Sagessa; i a Tarragona, on manava CiU, ho van donar tot a Santa Tecla. A Barcelona va passar si fa no fa el mateix. Hem permès que entitats privades xuclin de la sanitat pública.
Quina és la clau per ser un bon sindicalista?
Que no es pot prometre res, només que lluitaràs tot el que puguis. I estic en contra dels alliberaments sindicals al cent per cent perquè et converteixen en un buròcrata. Per conèixer els problemes els has de viure.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
