Salut

L’antídot contra el virus el té la recerca

REIVINDICACIÓ de la ciència · Els estralls causats pel coronavirus, amb 8.000 persones mortes en un mes a Catalunya, posen en evidència la importància de tenir capital científic Els esforços als laboratoris van més enllà de la cursa per la vacuna

La magnitud de la infecció ha activat tots els mecanismes de recerca mèdica
Els focus estan centrats ara en el coronavirus, però als laboratoris hi ha més fronts oberts

Trobar el remei que planti cara al coronavirus és una lluita contra rellotge. Per bé que hi ha qui opta per encomanar-se a una escenografia militar i a un llenguatge de guerra, a l’hora de plantejar estratègies s’està demostrant més útil i sensat concentrar els esforços en el terreny de la investigació mèdica. La consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, dedicava un agraïment públic aquesta setmana als centres de recerca del país per haver-se “posat a disposició del govern per col·laborar en la detecció massiva de la Covid-19”. Segons els darrers càlculs del Departament de Salut, el brot ha matat 8.000 persones en un mes a Catalunya. La magnitud de la infecció ha activat tots els mecanismes de recerca mèdica i biomèdica per mirar de parar-li els peus.

Hi ha en marxa dinou projectes d’investigació i innovació per a la prevenció i el tractament de la malaltia, i el Departament de Salut, mitjançant la Direcció General de Recerca i Innovació en Salut (Dgris), els finança amb un paquet de quatre milions d’euros. En el marc d’una convocatòria d’urgència amb la col·laboració de Biocat, els projectes han estat seleccionats entre treballs d’investigació duts a terme als diversos centres de recerca sanitària compromesos amb l’aliança Iriscat (Instituts de Recerca i Innovació en Salut de Catalunya).

Invertir en recerca no és com ampliar autovies o construir estacions de tren, sinó que els resultats poden trigar a ser tangibles. Ho explica Joan Gómez Pallarès, director general de Recerca de la Generalitat: “Cal entendre que hi ha una part de la tasca científica, la major part, que es fa visible a mitjà i llarg termini, però per a un país no hi ha millor inversió que la que es destina al coneixement.” En aquest sentit, hi afegeix: “Ara, quan veiem que la ciència tindrà la capacitat de dominar el virus, és quan constatem que té la capacitat de canviar les coses.”

Feina de laboratori

La secretaria d’Universitats i Recerca del Departament d’Empresa i Coneixement ha habilitat un espai web per recollir tots els projectes de recerca, les iniciatives científiques i les aportacions que es fan a Catalunya. Actualment s’hi inclouen una cinquantena de projectes, amb el lideratge i la participació de centres de recerca, grans infraestructures, universitats i hospitals catalans que investiguen teràpies, vacunes i noves proves diagnòstiques per a la Covid-19, així com una desena d’iniciatives de micromecenatge per aconseguir aportacions de la ciutadania. El repositori recull informació detallada de cada projecte, així com el finançament que rep i qui el lidera. El govern vol reivindicar “la recerca d’excel·lència” que es fa a Catalunya.

L’activitat és intensa, però Joan Gómez Pallarès manifesta que la situació d’excepcionalitat en què vivim també ha tingut afectació als laboratoris, on la dinàmica de treball s’ha vist alterada per l’obligat confinament. “Però no es poden deixar coses a mitges”, manifesta el director general de Recerca. Hi ha feina de mesos que no pot quedar abandonada de sobte. Estudis i anàlisis pendents de resultats, i investigacions relacionades amb el càncer, la diabetis, l’Alzheimer i altres malalties “que també maten”, diu Gómez Pallarès. I que no deixen de fer-ho perquè hagi aparegut la Covid-19.

Els focus estan posats ara en el coronavirus, però hi ha més fronts oberts. La Generalitat va demanar al govern espanyol que a l’hora de fixar les condicions de l’estat d’alarma respectés les línies de recerca que estan obertes i que se centren a aportar solucions per a altres patologies. “Ho vam demanar i se’ns ha respectat”, valora Gómez Pallarès. La demanda es basava en el risc que quedessin penjades investigacions que necessiten una supervisió i atenció continuada, així com aquelles que requereixen animals (bàsicament, ratolins i peixos) o òrgans i teixits que s’han de preparar específicament per a cada experiment.

El mateix podia passar, també, amb els organoides que centren les investigacions de Núria Montserrat i el seu equip a l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC). Els organoides sorgeixen d’una acumulació de cèl·lules mare embrionàries que, mitjançant tècniques de bioenginyeria, acaben formant un òrgan humà en la seva fase inicial de desenvolupament. En el cas dels investigadors de l’IBEC, usen minironyons per testar quins efectes poden tenir determinats fàrmacs en l’organisme humà. La tècnica els ha servit per fer un important avenç en la investigació per atacar la Covid-19, ja que ha permès desxifrar com el virus interacciona amb les cèl·lules humanes del ronyó i les infecta, a més d’identificar una teràpia dirigida a reduir-ne la càrrega viral. Hi ha desenes de laboratoris a tot el món treballant a preu fet en vacunes i en fàrmacs contra la Covid-19 i l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya avança en col·laboració amb científics del prestigiós Institut Karolinska de Suècia i de la Universitat de la Colúmbia Britànica del Canadà. Junts han identificat un fàrmac que bloqueja el virus en les primeres fases de la infecció.

El govern defensa que fa una aposta decidida per donar suport a la recerca a Catalunya. “Treballem per tenir uns pressupostos millors per finançar la recerca, però costa molt que ens en sortim”, assenyala Joan Gómez Pallarès. Quan se li demana quina és la fotografia actualitzada de l’activitat en recerca i investigació que es porta a terme a Catalunya, afirma que “el diagnòstic és positiu”. El director general de Recerca de la Generalitat defensa: “Des dels centres de recerca i les universitats, cada cop som més competitius i per això s’aconsegueix finançament, sobretot a Europa.”

Capacitat de retenir el talent

Una crisi com la que estem vivint, per culpa de la propagació del coronavirus, fa que es posi tota l’atenció en la feina que es du a terme als laboratoris: “Estem en un moment molt important; la gent s’adona de la importància crucial que té generar coneixement propi en un país”, manifesta Gómez Pallarès i, al mateix temps, desmenteix la llegenda que diu que els investigadors es formen a les universitats catalanes però que, un cop llicenciats, marxen a fora perquè aquí no tenen possibilitat de desenvolupar la seva carrera per falta de recursos. “Ja hem entrat de ple en aquella fase en què el sistema català té capacitat per recuperar els investigadors que han estat fora. Tenim més capacitat d’atracció perquè tenim empreses amb capacitat per contractar doctors”, diu.

Amb el coronavirus sumant morts cada dia i posant al límit el sistema sanitari, les esperances es dipositen en la troballa d’una vacuna. Es tracta d’una lluita que es desenvolupa a escala mundial i ja hi ha més de 60 candidatures a vacuna a tot el món, segons l’última llista de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Dues de les quals, l’una als Estats Units i l’altra a la Xina, ja han començat a provar-se en humans. Però, més enllà de la vacuna que permetria tornar a l’anhelada normalitat, els esforços també se centren en altres mesures que ajudin a detectar els símptomes, a anticipar-ne el contagi i a mitigar-ne els efectes.

“És molt humà pensar en la vacuna, perquè el que volem és estar protegits, però, en termes estratègics, també és important desenvolupar la capacitat per distingir qui està sa, qui és asimptomàtic i qui està malalt. Hem d’aprendre a controlar el virus, aprendre a conviure-hi, i, en aquest sentit, ens cal trobar la manera de fer diagnòstics ràpids i eficaços”, indica Joan Gómez Pallarès.

Les iniciatives antivirus es multipliquen. La unitat de recerca BCN MedTech del Departament de Tecnologies de la Informació de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) ha impulsat els premis Enginy Contra la Covid-19, que premiaran les millors propostes d’eines realistes contra la propagació del virus. Es tracta d’una iniciativa que pretén donar suport a projectes elaborats per estudiants d’enginyeria que pensin en aquestes eines i les desenvolupin. Els equips participants hauran de proposar, desenvolupar i promoure solucions realistes i creatives en tres àmbits: disseny d’elements físics de protecció facial fabricables per la ciutadania, optimització en el maneig dels equips de protecció individual per al personal sanitari i disseny d’estratègies i eines per a un desconfinament segur.

El professor d’estudis d’enginyeria de la UPF i impulsor de la iniciativa, Antoni Ivorra, ha explicat que van decidir posar en marxa aquest concurs en detectar que els alumnes “estaven molt motivats per ajudar”.

L’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras col·labora activament en la recerca científica de la Covid-19 i, alhora, proporciona material i recursos per a la protecció contra el virus. L’entitat disposa de més de 34 grups de recerca, tant en recerca bàsica (en laboratori) com clínica, assistint els pacients. Els equips que es dediquen a la pràctica clínica col·laboren en el tractament dels pacients diagnosticats de Covid-19, adaptant-se a les necessitats actuals. El doctor Manel Esteller, director de l’institut, remarca que l’experiència del centre en l’anàlisi dels limfòcits, les cèl·lules de la sang que s’encarreguen de la defensa de l’organisme, és important en la investigació sobre la malaltia.

El grup d’epigenètica del càncer dirigit per Esteller ajuda en aquesta àrea buscant marcadors genètics que puguin donar pistes sobre si una persona pot ser més resistent o sensible a ser infectada pel virus. Aquests marcadors també podrien predir si una persona infectada tindrà una malaltia amb una simptomatologia molt lleu o, per contra, progressarà cap a una malaltia més greu, com una pneumònia. També investiguen per poder fer un diagnòstic precoç de manera molecular utilitzant tecnologies encara no explorades, i estudien si es pot mesurar l’activitat del virus i validar maneres d’eliminar-lo de superfícies, com les màscares, mitjançant tècniques físiques i moleculars com ara nanopartícules.

Per la seva banda, el Barcelona Supercomputing Center lidera una investigació per a l’ús de medicaments ja aprovats contra la Covid-19. El projecte està finançat per l’Institut de Salut Carles III i estudia l’ús de medicaments ja aprovats per tractar altres malalties i que podrien ser eficaços contra la pandèmia. Es tracta d’una iniciativa basada en la supercomputació que agilitzaria les noves teràpies contra la malaltia que ja estan al mercat amb altres indicacions terapèutiques.

ENTRE ELS PRIMERS D’EUROPA
El Consell Europeu de Recerca (ERC, European Research Council) és una institució d’àmbit comunitari que pretén finançar a llarg termini projectes d’investigadors excel·lents i dels seus equips de recerca, per tal que duguin a terme una recerca nova i potencialment molt rendible, però d’alt risc. El seu objectiu específic és “reforçar l’excel·lència, el dinamisme i la creativitat de la recerca europea”. Catalunya va obtenir deu ajuts a la investigació en l’última convocatòria dels Advanced Grants de l’ERC. Els projectes dels centres de recerca i les universitats catalanes seleccionats per aquest prestigiós organisme europeu suposaran un finançament de fins a 25 milions d’euros. Amb aquestes dades, Catalunya suma 341 milions d’euros de finançament des del 2007 i se situa en el grup capdavanter de l’espai europeu de recerca en nombre de projectes finançats per milió d’habitants. Les deu concessions obtingudes pels centres de recerca i les universitats catalanes en la darrera convocatòria suposen el 70% dels ajuts atorgats al conjunt de l’Estat espanyol (un total de catorze) i el 5,4% al conjunt de l’espai europeu de recerca (amb un total de 185 concessions).
Covid-19
El contraatac
La secretaria d’Universitats i Recerca ha activat un espai web per indexar els projectes de recerca i les aportacions que es fan a Catalunya per a la Covid-19. S’hi inclouen una cinquantena de projectes amb el lideratge i la participació de centres de recerca, universitats i hospitals catalans que investiguen teràpies, vacunes i diagnòstics.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Sanitat registra 8.618 nous positius per Covid-19 a Espanya des de divendres i 28.576 morts, 73 més

Madrid

Vergés afirma que la situació de la Covid-19 “és molt bona” i demana “implicació” per mantenir les mesures preventives

Vilafranca del Penedès

L’Ajuntament de Barcelona destina 640.000 euros a vuit projectes internacionals d’ajuda humanitària

barcelona

Nou Barris registra més del doble de casos de Covid-19 que Sarrià-Sant Gervasi en la primera onada de la pandèmia

barcelona

Mor un home de 75 anys ofegat aquest matí a la platja del Morer de Llançà

Barcelona
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Tarda variable amb nous ruixats

Barcelona

El ministeri de Treball anul·la per frau l’ERTO de Ryanair que afectava els treballadors readmesos a Girona i Canàries

Madrid

Els rebrots i l’amenaça de nous confinaments reactiven la demanda d’atenció psicològica

Barcelona

Acció Exterior atén més de 3.000 catalans atrapats a l’estranger durant la pandèmia

Barcelona