Fa uns dies, l’hospital d’Oxford va demanar ajuda als altres hospitals del Regne Unit per buscar voluntaris per rebre la vacuna en la segona fase de l’estudi. Els interessava el personal sanitari que està en contacte amb el coronavirus per accelerar l’obtenció de dades, ja que a finals d’agost volen valorar si tiren endavant la vacuna, que es començaria a produir al setembre.

Vaig rebre el correu, m’ho vaig llegir tot i vaig arribar a la conclusió que l’única manera d’aturar el virus és amb una vacuna, així que m’hi vaig apuntar. Em va ajudar que en la primera fase de l’estudi, feta a l’abril, no hi hagués hagut cap problema, perquè en cas d’haver estat el primer primer m’ho hauria pensat més. A més, que es tracti de la Universitat d’Oxford em va infondre confiança. Amb una de la Xina m’ho hauria pensat més.

Em van fer un reconeixement mèdic un dilluns amb diverses proves analítiques, una de les quals per saber si ja havia passat la Covid-19. Em va sortir negatiu i me’n vaig alegrar, perquè això volia dir que havia fet bé la meva feina de prevenció com a infermer i que podria participar en l’estudi. El divendres 5 me la van aplicar.

Perfectament; no m’ha caigut el braç ni m’ha sortit cua de mico. Fora conyes, no tinc cap efecte secundari, així que confio que tot anirà bé. Desitjo que la vacuna arribi per Nadal i sigui el millor regal de Reis per a tothom.

Sí, és com quan compres un medicament i et llegeixes les contraindicacions: et passen les ganes de prendre-te’l. A la documentació deia que en cas extrem podria morir, però això també t’ho diuen en operacions senzilles. Et sobta, però parlant amb ells veus que la probabilitat és baixíssima, perquè no tinc cap malaltia prèvia i soc de mitjana edat. Crec que tinc més possibilitats que m’atropellin en travessar el carrer.

Sí, és cert, però ho vaig posar en una balança i vaig veure clar que no volia passar un altre any com el 2020. Vull sortir, estic desesperat per anar a Catalunya a abraçar els meus pares, perquè no he pogut celebrar amb ells els cinquanta anys de casats. Estic fins al capdamunt del coronavirus i vull fer vida normal, vull anar al teatre i al cinema. Aquest estat d’alarma és cansadíssim i insuportable. Veig que la gent es relaxa i la possibilitat de tenir una segona onada estarà sempre present. L’única manera d’evitar-ho i no pensar-hi més és tenir una vacuna, com amb el xarampió o les galteres, dels quals ja ningú parla. Vull que el coronavirus sigui part d’aquesta vacunació rutinària i girar full.

Cada dia em prenc la temperatura i entro al web de l’estudi per explicar com em trobo i fer un seguiment diari. Un cop a la setmana m’agafen mostres de nas i gola per veure si soc positiu o no del coronavirus i un cop al mes aniré a l’hospital per fer proves analítiques. Si alguna de les mostres que envio a Oxford donés positiu em farien proves encara més exhaustives. El que esperen és que alguns dels que estem en contacte amb el coronavirus siguem positius per estudiar com evoluciona el cos i si la vacuna és efectiva.

No, hem de continuar fent vida normal. Però pel sol fet de treballar a l’UCI amb malalts ja tinc més possibilitats d’exposició que la resta. També estan fent proves al Brasil i als EUA amb la mateixa vacuna, perquè ara mateix són els països amb més casos.

La dona em va dir si estava boig i em va deixar de parlar una estona. El meu fill gran tampoc no ho entenia, però després hi vaig parlar, els vaig mostrar la documentació i ho van acabar entenent. Ells també estan farts del coronavirus. Ella fa dos mesos i mig que té el seu negoci tancat i ell no va poder celebrar la majoria d’edat amb els seus amics. Els vaig fer entendre que l’única manera de tornar a la normalitat és la vacuna i si aquest granet de sorra ens acosta a aconseguir-ho, ho he de fer. Al final, m’han deixat com a cas perdut perquè sabem que això d’ajudar ho porto a l’ADN.

També volia representar la població catalana o ibèrica, perquè el coronavirus afecta de manera diferent en funció de la raça, com s’ha vist aquí a Anglaterra amb la negra. M’interessava saber si la vacuna podria ser universal o s’havia de modificar segons els països. Ser el primer català que es posa la vacuna permet avançar en aquest sentit.

La situació ha estat similar a la de Catalunya. Al nostre hospital hem tingut sempre mesures de protecció, però en d’altres han hagut de posar-se bosses d’escombraries en algun moment. Les residències de la tercera edat també han estat molt afectades. La resposta del govern ha estat lenta i, a vegades, negligent. No hem estat prou protegits tot i ser un dels països més rics del mon i que el coronavirus es veia venir. Fins que Boris Johnson no es va contagiar, no es va començar a córrer. Per això tenim la mortalitat més gran d’Europa.