L’ICS admet que va assumir un risc en un contracte de 60 milions per la situació d’emergència
Argimon reconeix que l’operació de compra de mascaretes era de “molt risc” però diu que no hi van haver irregularitats
L’Institut Català de la Salut (ICS) admet que va assumir un risc en un contracte per 60 milions d’euros per subministrar material sanitari en el primer estat d’alarma per la pandèmia i ho atribueix a la situació d’emergència i l’escassetat de material, però defensa la legalitat i honestedat de l’operació.
En declaracions als mitjans des del Parlament, el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, ha reconegut que l’operació de compra de mascaretes i altre material sanitari per valor de 60 milions fet al principi de la pandèmia i que analitza l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) era de “molt risc”. Argimon ha defensat però que no es va produir cap irregularitat i ha assegurat que així ho corroboren tant la informació feta pública aquest dimarts per l’OAC com un informe de la Sindicatura de Comptes. Ha destacat que tot el material va arribar i ha recordat que l’operació es va tirar endavant en el moment més dur de la pandèmia, en plena escassetat de material sanitari. Argimon compareixerà al Parlament dijous vinent a petició pròpia.
L’Oficina Antifrau de Catalunya va informar ahir dimarts en un comunicat que era qüestionable el contracte d’emergència que va fer la Generalitat a una empresa per al subministrament de material sanitari durant el primer estat d’alarma per la pandèmia del coronavirus, per un import d’una mica més de 60 milions d’euros.
Antifrau considera que l’empresa Basic Devices, que va rebre aquest encàrrec d’emergència de material sanitari per part de la Generalitat al març del 2020, tenia unes referències “febles”, a més que la bestreta que la firma va rebre d’uns 35 milions d’euros va ser una “temeritat” per la “falta de cobertura legal”, per la qual cosa ha demanat informació al Govern sobre aquesta contractació.
L’ICS ha respost amb un altre comunicat en el qual recorda que aquest informe de l’Oficina Antifrau es troba en procés de presentació d’al·legacions i que el propi director de l’Oficina Antifrau ha explicitat públicament que no “hi ha elements corruptius” en la contractació.
“Tot el material va ser lliurat i distribuït i, el més important, utilitzat pels professionals dels centres sanitaris”, ha argumentat l’ICS, que assegura que “des del primer moment, aquesta operació es va fer de forma coordinada entre el Departament de Vicepresidència, Economia i Hisenda, el Servei Català de la Salut (CatSalut) i l’Institut Català de la Salut”.
L’Institut Català de la Salut, que gestiona els hospitals públics de Catalunya, havia rebut l’encàrrec de dur a terme la compra centralitzada de material de protecció per a tots els centres assistencials de Catalunya (de forma mancomunada) per part del propi CatSalut, en un moment en què hi havia escassetat d’aquest material.
“La prioritat de totes les institucions implicades va ser l’obtenció de material de protecció en uns moments d’extrema escassetat a nivell mundial”, ha recordat l’ICS, que subratlla que en aquell moment, a l’inici de la pandèmia “el context i la situació eren d’emergència”.
“Prova d’això -afegeix- és que els proveïdors habituals ja havien manifestat la impossibilitat de subministrar material de protecció” i per això l’ICS i la resta d’institucions implicades “van assumir un risc per donar resposta a la situació d’excepcionalitat, per procurar un material que era de vital importància per als professionals sanitaris en les primeres setmanes d’irrupció de la covid”.
L’ICS també ha defensat que la Sindicatura de Comptes, que revisa aleatòriament els expedients de la Generalitat, també va analitzar aquesta contractació i no va trobar cap irregularitat.
L’Institut Català de la Salut afirma que seguirà col·laborant amb l’Oficina Antifrau i sempre li facilitarà tota la informació que li requereixi.
L’Oficina Antifrau de Catalunya ha publicat l’informe que recull les seves conclusions sobre la recerca realitzada, a iniciativa pròpia, respecte d’aquesta contractació de la Generalitat, informe que va remetre al Govern el 9 de febrer passat, i ha donat 30 dies a la conselleria d’Economia i a l’ICS perquè informin sobre les mesures adoptades en relació a les presumptes “irregularitats” que aprecia.
