Salut

l'entrevista

EXPERTA EN NUTRICIÓ ENERGÈTICA I NATURAL

“Cada aliment té una vibració i un efecte”

Què és la cuina energètica?

És un estudi de l'energia dels aliments, però va una mica més enllà. Miro sempre la cuina: primer, natural, després sostenible, energètica i conscient. Natural perquè fem servir coses de la mare Terra, cosa que lliga amb la part de sostenibilitat. És molt important començar a menjar els aliments procedents del planeta Terra d'origen vegetal. Menjar carn no és sostenible en absolut. Perquè un 20% de les persones del planeta puguin menjar carn i pernil, n'hi ha un 80% que no poden menjar res. Per fer un quilo de carn necessitem 15.000 litres d'aigua, això és increïble. Tot ser humà té el dret a menjar.Tal com ja deia Hipòcrates, l'aliment és la medicina, i la medicina, l'aliment. Però la gent mira només el que l'interessa, si no, per què fa servir alcohol quan va a un botellón i no un suc de préssec? Doncs perquè en aquell moment volem una cosa que ens estimuli el sistema nerviós. Des del parvulari es podria començar a aprendre que cada element vibra, té una freqüència. Podem acceptar el valor de la fitoteràpia; una til·la, una menta, etc. Però no tenim ni idea de quin valor té una pastanaga, o un tros de carn, o un sucre. Cada element té una vibració i un efecte: ens pot relaxar, ens pot activar, ens pot donar més pesadesa, revitalitzar o depurar... Entendre la vibració de cada aliment, i després com cuinar-lo, això, juntament amb la vibració de la persona que tenim al davant, fa una alimentació conscient.

Com es classifiquen els aliments?
Es classifiquen segons l'energia. Per exemple, l'alcohol no va al dit gros del peu, va al cap, i em descentra en tots els nivells. Físicament, mentalment i emocionalment. La carn, per exemple, ens produeix molta agressivitat perquè té greix saturat, bloqueja el fetge i la vesícula biliar. I això ja ho sabem de la medicina xinesa, una ciència mil·lenària. Cada òrgan també té una emoció: el fetge, per exemple, si no funciona bé, comporta més ira, agressivitat, còlera, impaciència...

Quins aliments no són recomanables?

No prohibeixo res, però í que dic això és l'energia i, si hi ha consciència, hi ha llibertat per escollir. Hi ha tres grups, un d'aliments d'energia acumulativa, un d'energia que s'expandeix i un dels aliments moderats. En el primer cas, tensa, contrau i acumula molt pel que fa al greix, i calor dins el cos. Aliments que bloquegen alguns òrgans densos com ara el fetge, el cor i els pulmons són els greixos saturats. Els ous, els embotits, les carns blanques i vermelles i els formatges secs. També la sal, que escalfa molt –recordem que es posa sal al carrer quan neva–. Està molt bé una miqueta de sal quan cuinem, però no de manera excessiva i sense que sigui crua, que és molt nociva i bloquejarà els ronyons i provocarà retenció de líquids els snacks, com ara les patates fregides i els fornejats de farina. El segon grup és el dels que creen energia que s'expandeix i estimula extremadament el sistema nerviós. És el que fa tothom a la tarda quan es pren un cafè. És una energia que desmineralitza, que refreda, que inflama i infla. Hi ha l'alcohol i els vinagres; els làctics tous, les algues de llac, els sucres refinats, la mel d'abelles, la pastisseria, la xocolata, els gelats; també les fruites tropicals i les patates, tomàquets, pebrots vermells i albergínies. Són aliments d'acció ràpida que provoquen un pH àcid a la sang i que fan que el cos hagi de buscar minerals on sigui per equilibrar-se: dels ossos, de les dents, del sistema nerviós, etc. I al mig hi ha el grup dels aliments moderats per a ús diari, que són els que recomano: cereals integrals de grana entera, llegums, peix, alguna proteïna vegetal com el tofu, varietat de verdures de terra i del mar, fruits secs i fruites locals i estacionals, i algunes herbes aromàtiques.

Quin seria l'esmorzar ideal?

El propòsit de l'esmorzar és obtenir concentració i energia vital. Si mengem coses refinades no tenim aquesta energia. Jo prendria un cereal integral de gra enter com ara l'arròs, l'avena i la civada, i el cuinaria amb canyella i quatre panses, com un arròs amb llet. No pas musli, que és un cereal ja processat. És molt bo i dóna energia. Es pot acompanyar amb una infusió i, depenent de si fa fred o calor, d'un tipus o d'un altre. La gent, si s'hi acostuma, veurà que els canvia la vida.

Del cafè, ni parlar-ne?
Una cosa en excés és maligna. Una cosa amb moderació, i en un moment donat, no comporta cap problema. L'important és la quantitat, i també hi afegiria que, si es vol prendre, que sigui ecològic i de bona qualitat a casa. També cal saber que el cafè és un estimulant del sistema nerviós i que no caldria prendre'l quan no ens trobem bé. Avui dia hi ha malalties, com ara la fibromiàlgia i altres, de gent que ha fet molt més del que podia fer i que ha estimulat el seu sistema nerviós d'una manera que no era la bona.La fruita?
És recomanable, sí, però sempre mirant la seva energia. La fruita refreda. Per tant, quan menjarem més fruita?A l'estiu. També cal mirar la persona. Jo, a Sancho Panza, li donaria molta fruita, però al Quixot no, perquè té molt de fred. S'ha de mirar el clima interior de la persona. Una persona prima, freda, a qui falti energia o musculatura, per què la vols refredar més? No té sentit. És important també la fruita local. Tenim una riquesa increïble de fruita: a l'hivern menys fruita, però, si en volem menjar, que sigui cuinada. També la menjarem cuinada quan ens volem relaxar.A la nit, una compota o una poma al forn, ja ens predisposen a anar a dormir.

I abans d'anar a dormir?

Sempre dic que al matí hem de menjar com prínceps, al migdia com reis i a la nit com pidolaires. A la nit arribem tensos a casa, cansats, ens sentim dèbils, comencem a picar a la cuina, continuem a la cuina i ho rematem al sofà. És el moment del dia que el cos comença a tenir el metabolisme molt més lent i el procés de dormir consisteix a reparar el sistema nerviós. Si estem digerint tota la nit, l'endemà estarem més baixos d'energia. No hem de fer mai un sopar de proteïna animal, que dóna energia. A aquelles hores no cal. Una infusió amb una mel d'arròs, una crema de verdures, una mica de pasta amb verdures, una cosa senzilla.

La gent és cada cop més conscient sobre la importància de l'alimentació?

Sí, però li costa. Hi ha set nivells a l'alimentació. El primer nivell és primari: tinc gana, vaig a menjar. El segon és el nivell sensorial: això m'agrada o no, però és molt pobre quedar-se només en això. El tercer, l'emocional: la gent només menja en funció del que la mare cuina. Aquí també farem unes mandonguilles, però potser a base de cigrons. Si cuinem només en aquest nivell, potser acabarem veient que tota la família té el mateix problema, estan alts de colesterol, etc. El quart nivell és l'intel·lectual: hi ha molta gent que es queda amb la història de les calories, els carbohidrats, etc. Està bé, però hi ha més que això. El cinquè nivell és el social: alimentació sostenible; aliments ecològics, naturals, i reciclatge. El sisè nivell és l'ideològic: gent que segueix amb molta fe unes ideologies. I el setè nivell és l'energètic: a una persona li pregunten si vol una fruita, i abans es planteja si té calor o més aviat té fred, i llavors demana un plat de llenties. És important saber com estem nosaltres i què necessitem
k
L'entrevista sencera a www.elpunt.cat



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Societat

Les ciutats del futur

L’Hospitalet de Llobregat

Neix un diari digital dedicat a la llengua

Barcelona

El cas Puig Antich arriba als jutjats de Barcelona

barcelona

El govern apel·la al ciutadà per assegurar-lo digitalment

Barcelona
Societat

La dona, fonament del món rural

BANYOLES
societat

Guia per prevenir les addiccions a les noves tecnologies

Reclamen a Ensenyament una escola d’educació especial nova a la Selva

BLANES / sTA. COLOMA DE F

Recull la història de la societat recreativa de la Indústria d’Olot

OLOT
Societat

Quan la xocolata i el pa es troben

sant gregori