Nou cop al càncer de mama
Científics catalans revelen la relació entre l'enduriment del teixit i la formació dels tumors
La troballa pot ajudar a detectar altres malalties
Un estudi liderat per l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i publicat ahir a la revista Nature Materials, revela per primer cop un mecanisme clau en el desenvolupament del càncer de mama. El treball descriu com les cèl·lules mamàries detecten l'enduriment anormal del teixit i com reaccionen davant d'aquesta rigidesa en funció de si són cèl·lules sanes o tumorals.
Després de dos anys intensius de recerca i d'analitzar més de dues mil cèl·lules, investigadors de l'IBEC han descobert que les molècules integrines, aquelles que les cèl·lules empren per adherir-se al seu entorn, redueixen la seva força si es troben davant d'un teixit més rígid del compte. Però aquest procés, que seria una mena de mecanisme de defensa que permet a les cèl·lules mantenir el teixit en un estat òptim de duresa, es perverteix quan les cèl·lules són cancerígenes.
Les integrines de les cèl·lules tumorals no frenen la força davant d'un teixit rígid, sinó tot el contrari: com més dur és el teixit, amb més força s'hi adhereixen. “Això porta a un mecanisme de retroalimentació pervers”, afirma l'investigador principal de l'estudi, Pere Roca-Cusachs. De fet, un símptoma que indica un possible tumor de mama incipient és la presència de nòduls durs a les mames. “A més, aquest enduriment del teixit per si mateix pot induir un comportament cancerigen en les cèl·lules mamàries”, alerta el científic.
El treball de l'IBEC, finançat per l'Obra Social La Caixa, ha tingut la col·laboració del Barts Cancer Institute, de la universitat londinenca Queen Mary. La descoberta suposa un gran avenç a l'hora d'obrir nous abordatges terapèutics en càncer de mama, però també en altres patologies. La possibilitat de controlar la rigidesa dels teixits seria una possible via per combatre la formació de tumors malignes en un futur.
Roca-Cusachs destaca que “el projecte permet veure possibilitats de nous sistemes de diagnosi i de seguiment de la patologia”. D'altra banda, la troballa adquireix encara més rellevància si es té en compte que l'enduriment del teixit també es produeix en altres tipus de càncer, com ara el melanoma, el de pàncrees i el de pròstata; i en altres malalties no oncològiques, com ara la fibrosi, o en processos normals, com ara l'embrionari.
De cara al futur, l'IBEC té com a objectiu comprovar si el mecanisme descobert pot “explicar per què un teixit és més dur que un altre i per què varia en cas de malaltia”, explica Roca. Conèixer al detall les propietats i el funcionament de les molècules integrines en cèl·lules sanes i cancerígenes i controlar aquest procés –per exemple, inhibint-lo, quan es torna pervers–, obriria la porta a noves teràpies preventives, evitant, per exemple, l'aparició de nòduls durs.
Tractaments personalitzats
M. C
Si en algun càncer s'ha avançat en els últims anys, tant pel que fa al coneixement de la biologia dels tumors com a l'aplicació de tractaments específics, ha estat, sens dubte, en el càncer de mama. Malgrat ser un dels càncers amb més incidència (és el primer entre les dones, amb prop de 4.000 diagnòstics nous a l'any a Catalunya); també és dels que presenten una supervivència més elevada, del 83% als cinc anys. Després dels avenços en diagnòstic precoç, més recentment s'ha millorat molt en la identificació dels diferents tipus de tumors segons la seva expressió gènica, cosa que ha permès aplicar tractaments específics i evitar la quimioteràpia innecessària.
Un atac que s'està gestant des de molts fronts
La recerca que avui dóna a conèixer l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya a través de la prestigiosa revista Nature Materials no deixa de ser una més de les moltes notícies que, periòdicament, van sorgint al voltant de la recerca oncològica. I no deixa de ser cert, com ho és el fet que, per als profans en la matèria, tot plegat pot fer la sensació d'una allau de descobriments i avenços aïllats que no se sap ben bé com i quan tindran una traducció en la pràctica clínica diària. Una cosa són els bons resultats d'estudis fets al laboratori i una altra, un diagnòstic real de càncer en primera persona o que afecta algú proper.
Tot i aquesta llunyania aparent, els avenços terapèutics assolits en els últims anys han estat possibles gràcies a la suma de desenes d'estudis com el que avui coneixem. Treballs que donen pistes per a noves investigacions o que proposen nous enfocaments mai pensats fins llavors que obren nous camins en la prevenció, el diagnòstic o el tractament.
El treball de l'IBEC es fixa en un mecanisme que té lloc abans de la formació del tumor. En canvi, la descoberta que fa dos mesos publicava a la revista Cell Joan Massagué, del Memorial Sloan Kettering de Nova York, descrivia el procés pel qual les cèl·lules canceroses s'estenen i fan metàstasi... Són dos exemples de com s'intenta atacar el càncer des de molts fronts.
