“El celíac del Bages està poc comprès als restaurants”
La nova delegació del Bages de l'Associació de Celíacs reclama més sensibilització
Vol evitar que els nous diagnosticats hagin de buscar assessorament a Barcelona
La nova delegació de l'Associació de Celíacs de Catalunya del Bages s'ha creat recentment “per assessorar als nous diagnosticats de Manresa i rodalies en el canvi d'hàbits que els esperen en els primers mesos”, afirma la seva portaveu, Laura López. La celiaquia és una malaltia que no tolera el gluten, una proteïna del blat –el cereal més abundant de la dieta mediterrània– que provoca símptomes com l'atròfia intestinal a les persones que la pateixen. La demarcació compta actualment amb un centenar de socis de tota la comarca.
López i Carme Estrada, també membre de l'associació i mare d'un nen celíac, volen deixar molt clara la posició de la delegació: “Quan et diagnostiquen la malaltia no saps a qui recórrer per tal de rebre un bon assessorament; era pràcticament impossible trobar entitats o professionals prou preparats per atendre'ns, havíem d'anar sempre a Barcelona, i és per això que hem lluitat per crear la demarcació del Bages”, expliquen.
A través de quatre persones voluntàries, entre les quals es troben López i Estrada, l'associació ofereix visites concertades als nous diagnosticats per ajudar-los a canviar la dieta i els seus hàbits, que, segons la portaveu, “és el més difícil amb què es troba un celíac, perquè has de canviar completament la teva alimentació i començar a planificar-ho tot”. “A partir d'aquest moment ja no pots improvisar, sobretot quan es tracta de marxar de vacances. El canvi d'hàbits és un procés complicat per a tota la família, però sobretot pels nens, que estan acostumats a menjar més pa, més brioixeria”, explica Estrada.
Un dels principals problemes amb què topa un celíac en el seu dia a dia és menjar fora de casa: “És la nostra assignatura pendent, i necessitem que el gremi de restauradors sigui més receptiu; al Bages no hi ha cap restaurant on menjar sense por a la 'contaminació creuada' entre aliments”, assegura López. “Només el Viena, com a cadena, i el forn de pa Cal Jorba, com a establiment artesanal, tenen l'acreditació corresponent”, afegeix Estrada. Les dues coincideixen en què “no hi ha prou formació” al sector, sobretot pel que fa “a la higiene i a la manipulació dels aliments”.
Comprar: el triple de car
Una de les queixes de la delegació és la diferència de preu dels productes sense gluten: “La cistella de la compra d'una persona celíaca és 1.500€ anuals més cara que la d'una persona no celíaca, i comprant el mínim”, relaten les voluntàries, qui també lamenten que “la indústria encara no està preparada, el cost de la producció segueix sent molt més elevat que en el cas dels productes habituals”.
“La moda sense gluten ens ha fet molt mal”
El cert és que la fabricació de productes sense gluten ha patit un notable increment en els darrers anys, i és estrany trobar algun supermercat que no tingui una gamma de productes per a celíacs.
Laura López, portaveu de la nova demarcació del Bages de l'Associació de Celíacs de Catalunya, explica que “molta gent tot just comença a conèixer ara aquesta malaltia per l'extensió de la moda 'sense gluten', però la veritat és que això no ens ha fet cap bé als celíacs. Per a nosaltres, la dieta és la nostra única medicina, i de moment de manera crònica, o sigui que no mengem sense gluten per estar més prims o més sans”, lamenta.
“El gluten s'ha demonitzat: la moda de no menjar productes que en continguin és totalment errònia. Nosaltres perquè estem malalts i en som intolerants, però si no ets celíac, el gluten no et farà cap mal, és una ximpleria eliminar-lo de la teva dieta”, subratlla Carme Estrada, també voluntària de l'entitat.
López afegeix que “com per fora se'ns acostuma a veure com a 'persones sanes', la gent no és conscient que menjar gluten ens destrossa internament, i sempre t'acaben dient allò de per un dia no passarà res”.
