El vehicle autònom (VA) s’erigeix des de fa uns anys en l’alternativa de futur al vehicle privat clàssic, atesos els avantatges que aporta a l’entorn, com ara l’eficiència energètica i la sostenibilitat, i a la qualitat dels viatges gràcies a la intel·ligència artificial aplicada, com ara el descens de la sinistralitat, l’augment de la comoditat, la capacitat inclusiva i les possibilitats infinites per redefinir els models de consum del transport i el model de mobilitat actuals, gràcies a la intel·ligència artificial, la interconnectivitat i l’smart mobility (mobilitat intel·ligent), entre d’altres. El factor realment important és que, amb l’arribada del nou paradigma, la revolució transcendeix l’automòbil i va més enllà de les quatre rodes.

El transport públic en vehicle autònom és un projecte innovador sense precedents al nostre territori, tot i l’impuls que s’ha donat al vehicle autònom des del 2016, l’increment de la visibilitat d’aquesta tecnologia i la proliferació d’experiències arreu del món. Des de l’òptica positiva, en els darrers anys s’han succeït experiències en proves de minibusos de conducció autònoma arreu del món. També a l’abril vam viure el llançament de la primera línia d’autobusos autònoms espanyola, al Parc Científic i Tecnològic de Guipúscoa, amb minibusos que circulen per un circuit tancat d’uns 30 km. Malgrat els èxits d’aquestes iniciatives, en els darrers mesos també hem vist com la integració del cotxe autònom planteja alguns interrogants i podria arribar a generar reticències.

A l’Associació de Municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà (AMTU), experts en la matèria i assessors dels municipis catalans en matèria de mobilitat, estem convençuts que l’ús dels vehicles autònoms en el transport públic serà una realitat, però no serà immediata. El futur ja és aquí, i la tecnologia del vehicle autònom ja està a punt, però la societat catalana i les administracions públiques encara no estan preparades per incorporar-la de manera completa.

Evidentment, aquest sistema de futur planteja moltes qüestions i implica nous reptes, que caldrà afrontar per tal d’aconseguir que aquest escenari futurista esdevingui una realitat a Catalunya. L’arribada del vehicle autònom i el seu ús en el transport públic genera preguntes sobre la viabilitat a l’hora d’implantar-lo al territori i suscita moltes incògnites en clau estatal i autonòmica, sobretot pel que fa al finançament, la viabilitat, la seguretat, la legalitat i la responsabilitat del conductor, la integració als municipis, la transformació del model de mobilitat, etc.

El principal repte que cal afrontar al nostre país ara mateix és el legislatiu. Ara per ara, cal adaptar la legislació al cotxe sense conductor, per tal d’esclarir responsabilitats en cas d’accident, i trobar fórmules que garanteixin la convivència dels VA amb els vehicles manuals i les persones, conductors o vianants, que no segueixen les normes. A l’entorn d’aquest debat apareixen altres desafiaments ètics, especialment per establir prioritats en cas de sinistres inevitables. Ara per ara, som capaços d’entreveure algunes qüestions conflictives, i ben segur que n’apareixeran de noves, però seguirem enderrocant els murs en pro de la revolució tecnològica, com hem fet fins ara. Un cop resoltes aquestes qüestions, i en un marc que permeti la utilització d’aquesta tecnologia, la seva popularització dependrà dels costos econòmics, del desplegament d’infraestructures i de les limitacions d’accés que estableixin els ajuntaments als vehicles tèrmics.

Les funcions de conducció autònoma s’han anat incorporant gradualment. Fa uns anys que existeixen al mercat vehicles amb funcions d’autonomia de primer nivell, que requereixen les mans al volant, i d’altres de més avançades, de segon nivell, que permeten la conducció sense mans. Algunes marques ja incorporen funcions de tercer nivell, com el pilot automàtic, però durant els pròxims anys el conductor haurà de continuar agafant el volant en el que s’anomena “conducció delegada”. En un entorn optimista, es calcula que es podrà circular de manera automàtica per la ciutat cap al 2020 i que s’arribarà a la cinquena fase d’automatització (sense conductor) entre el 2025 i el 2030, quan els vehicles podran circular sols, sense conductor.

En aquesta conjuntura d’innovació i progrés, l’AMTU promou l’intercanvi de coneixement i d’experiències, planteja escenaris de futur i fomenta el debat entre els experts i les administracions públiques, per treballar plegats en la definició d’aquest horitzó, amb l’objectiu de preparar el sector català i assentar les bases de cara a una transició progressiva i d’èxit.

Tot i aquestes prediccions, és arriscat descriure com serà el panorama de la mobilitat catalana a mitjà termini, i encara és aviat per aventurar-se a definir-lo a llarg termini. Només el temps ens podrà donar la raó. Molts escèptics encara ho consideren ciència-ficció i es pregunten si és possible una xarxa de transport públic amb vehicles autònoms. Efectivament, això és el que assenyala la tendència. Tot i la incredulitat d’alguns, el cas és que Catalunya es prepara per a l’arribada del transport públic en vehicle autònom amb la XIV Jornada Catalana de la Mobilitat, organitzada per l’AMTU els dies 6 i 7 de juny, en què, per primer cop al territori, els representants dels municipis i els professionals del sector es reuniran per abordar el tema del transport públic autònom.