La força i l’esperit de l’Assemblea són els grups d’activistes de cada població, no el seu Secretariat Nacional ni el seu Comitè Permanent; són les persones de totes les procedències que van organitzar les consultes per la independència i van constituir la majoria de les seves Assemblees locals.

La força i l’esperit de l’Assemblea exigeix adaptar els estatuts a l’evolució interna i externa. Aquesta necessitat ha obligat a modificar els primers, aprovats el 2012, en els anys 2013, 2016, 2019, 2020 i 2021. Fa quatre anys que la reglamentació de l’Assemblea no s’ha ajustat, tot i haver passat d’una fase ascendent a una fase descendent. Aquest canvi de rasant obliga a una reforma parcial dels estatuts. Per exemple per fer possible l’agrupació d’Assemblees Territorials ara inactives aplegant AT’s de població veïnes.

Quan l’assoliment de la independència semblava qüestió de pocs anys, es va establir la impossibilitat de repetir els mandats dels membres del Secretaria per impedir que ningú s’eternitzi en els seus càrrecs. Ara l’Assemblea necessita recuperar persones valuoses que fa anys que no tenen responsabilitats. Per això es proposa autoritzar que antics càrrecs puguin tornar a presentar-se sempre que hagin transcorregut sense responsabilitats els mateixos anys que van exercir.

Un altre canvi imprescindible és millorar els procediments en casos d’infraccions. Entre altres modificacions es proposa la creació d’una Comissió d’Apel·lacions per dotar de més garanties als processos. La normativa actual deixa en mans del Secretariat Nacional, que pot ser part interessada del procediment, l’aplicació de les resolucions del Comitè Deontològic.

També és urgent canviar la norma que exigeix dos terços dels vots en l’elecció del President/a, Vicepresident/a, Secretari/a i Tresorer/a. Es manté la obligació en les dues primeres votacions i s’estableix la majoria absoluta a la tercera. És urgent perquè en aquest mandat s’ha abusat d’aquest requisit. Va passar amb l’elecció del President ara fa un any: una vintena de secretaris/es nacionals van impedir l’elecció fins i tot quan només hi havia un únic candidat; es va haver de convocar una nova sessió plenària, fet que no havia passat mai.

L’abús s’ha repetit amb l’elecció del Secretari des de gener. Durant cinc plens del S.N. s’han repetit les votacions enmig d’enormes tensions amb insults i filtracions als mitjans de comunicació per part de la mateixa vintena de companys. Dos Secretaris Nacionals han retirat la seva candidatura per deixar pas a una persona de consens. Però el Secretari Nacional que ha obtingut menys vots ha mantingut la seva candidatura i acusa els companys i companyes que no el voten de formar una obscura facció que s’ha apoderat de l’Assemblea. La brutal polarització de l’any que portem de l’actual Secretariat demostra que la norma dels dos terços no evita les lluites fratricides. Tot el contrari les afavoreix perquè permet usar ultimàtums en nom del consens.

Hi ha companys que han escampat advertències apocalíptiques sobre la pèrdua de l’essència de l’Assemblea. Són els mateixos que van portar a terme l’atac més demolidor contra l’esperit de l’Assemblea: l’aprovació de la Llista Cívica el gener de 2024. Convertia la nostra entitat en una formació política vulnerant l’article 2.4. dels estatuts que prohibeix la participació de la nostra entitat en cap procés electoral. Segons la resolució aprovada el Secretariat Nacional nomenava el grup promotor d’una agrupació d’electors de cada província i elaborava la llista de candidats. Contra aquesta desnaturalització les bases de l’Assemblea van reaccionar i van fer guanyar el no a la Llista Cívica en la consulta.

Alguns apartats de l’actual normativa mostren la indefensió de la nostra entitat davant un grup determinat a controlar-la. Per evitar aquest perill fem una crida als activistes de les Assemblees de Base a aprovar la reforma parcial dels estatuts i del reglament de règim intern a l’AGO de 2025.